Obre el menú principal

Edifici de l'Empar de l'Obrer

edifici de Barcelona

L'Edifici de l'Empar de l'Obrer és una edificació protegida com a bé cultural d'interès local del municipi de Barcelona.

Infotaula d'edifici
Edifici de l'Empar de l'Obrer
Edifici l'Empar de l'Obrer - 2.jpg
Dades
Tipus edifici
Arquitecte Josep Graner i Prat
Característiques
Estil arquitectònic Noucentisme
Ubicació geogràfica
Barcelona
Localització C. Premià, 13-15
41° 22′ 36″ N, 2° 08′ 20″ E / 41.376792°N,2.139015°E / 41.376792; 2.139015Coord.: 41° 22′ 36″ N, 2° 08′ 20″ E / 41.376792°N,2.139015°E / 41.376792; 2.139015
BCIL
Identificador IPAC: 42524
Modifica les dades a Wikidata

Està situat al carrer Premià, 13-15, al barri de Sants, de Barcelona. Fou la seu de la cooperativa santsenca El Amparo del Obrero o L'Empar de l'Obrer. Actualment és la seu de l'Ateneu Popular de Sants, titular de l'emissora de ràdio Ona Sants-Montjuïc, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, la Cooperativa de crèdit Coop57, del grup SOM, i de l'agrupació de cooperatives Grup Clade.

Contingut

HistòriaModifica

Originalment aquest immoble havia sigut un edifici d'habitatges bastit al 1872. Constava de planta baixa, entresol i dos pisos. El 1921 se'n va fer una reforma per adaptar-lo a les necessitats creixents d'espai de la cooperativa L'Empar de l'Obrer, que inicialment n'ocupava la part del número 13 del carrer Premià i posteriorment amplià la seva seu al número 15.[1][2] El mestre d'obres encarregat de la reforma va ser Josep Graner i Prat.[2]

DescripcióModifica

L'Ateneu Popular de Sants s'ubica al carrer Premià, 13-15, al barri de Sants. És un edifici entre mitgeres que consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Fent la unió amb l'immoble del carrer Premià 11 hi ha un cos afegit, força estret, de planta baixa i un pis.[2]

La façana està dividida en tres cossos, el central molt més ample que els laterals, separats entre ells per pilastres que recorren verticalment tota l'alçada de la façana. Aquestes pilastres es repeteixen als extrems emmarcant l'edifici. A la planta baixa s'obre una gran obertura al cos central amb dos columnes de ferro fos que aguanten la llinda, i portes allindades als cossos laterals. El parament està decorat amb un basament i imitació de carreus; les obertures tenen els brancals marcats amb pedra d'un altre color. Al primer pis hi ha un gran balcó corregut al centre on s'obren tres portes allindades i balcons individuals als laterals. Els balcons són de balustres que s'alternen amb pilars decorats amb puntes de diamant. Les llosanes estan aguantades per mènsules acanalades i, en el balcó central, hi ha un petit fris de dentellons entre els elements de suport. En aquest nivell el parament és llis amb les obertures emmarcades amb una altre color.[2]

El segon pis té una falsa galeria al centre on s'intercalen obertures reals amb panys cecs; les obertures estan separades per pilastres que aguanten arcs de mig punt amb el timpans decorats amb un medalló rodó i elements vegetals. Aquesta falsa galeria dóna a un balcó corregut amb la barana de ferro forjat i la llosana té mènsules acanalades a la part inferior. Les obertures dels costats donen a balcons individuals de característiques similars al central. Aquí les portes són allindades i a la llinda es repeteix el motiu del medalló i els elements vegetals.[2]

L'edifici està coronat per un fris on unes petites mènsules acanalades que aguanten la cornisa s'alternen amb ulls de bou i garlandes. La cornisa està decorada amb dentellons. Els cossos laterals acaben en arcs de mig punt que també estan resseguits per la cornisa amb dentellons; al centre d'aquests arcs hi ha uns medallons de forma ovalda envoltats de decoració vegetal. Per sobre de la cornisa, en el cos central, hi ha una barana de balustres i un cos similar a una espadanya al centre.[2]

El cos afegit té a la planta baixa una porta allindada sense decoració i al primer pis una porta d'arc de mig punt amb barana de balustres. El cos està coronat per un ràfec.[2]

ReferènciesModifica

  1. Dalmau / Miró 2010, pàg. 287
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Edifici de l'Empar de l'Obrer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici de l'Empar de l'Obrer