Edifici de la Fundació Joan Miró

L'Edifici de la Fundació Joan Miró és una obra de Barcelona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. És la seu de la Fundació Joan Miró.

Infotaula d'edifici Edifici de la Fundació Joan Miró
Dades
Tipus	Edifici
Arquitecte	Josep Lluís Sert i López
Característiques
Estil arquitectònic	racionalisme arquitectònic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barcelona, Sants-Montjuïc (Barcelonès) i Montjuïc (Barcelonès)
41° 22′ 07″ N, 2° 09′ 36″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Data	2 agost 2006
Codi BCIN	3870-MH
Codi BIC	RI-51-0011537
Id. IPAC	30605
Id. Barcelona	3309

Descripció

L'edifici, d'una sola planta, es desenvolupa al voltant de dos patis, evocant les cases d'època romana, els claustres medievals o l'arquitectura mediterrània tradicional. La composició és de caràcter modular, i en destaca la dissolució dels límits entre arquitectura interior i exterior gràcies a l'ús de grans plans envidrats, la presència de terrasses practicables i el pati nord, obert cap a la ciutat de Barcelona tot creant un perfecte equilibri entre arquitectura i paisatge.

Un altre element característic de l'edifici és el sistema d'il·luminació, que permet el màxim d'aprofitament de la llum natural tant a través dels patis com sobretot mitjançant unes lluernes en forma de quart de cilindre a través de les quals la llum solar, reflectida sobre el formigó pintat de blanc, penetra de manera tamisada a l'interior, no produeix ombres i s'evita que els raigs de llum incideixin sobre les obres exposades o en els ulls dels visitants, sigui quina sigui l'altura del sol, variable segons les hores del dia i les estacions de l'any. Tot i això, actualment les lluernes es troben cegades perquè es considera la llum natural perjudicial per la conservació de les obres exposades.

L'obra evoca la tradició tant en la tria dels materials (rajola vermella, formigó amb les marques dels encofrats a la vista) com en les estructures (ús de la volta catalana). No obstant això, la construcció va haver d'afrontar algunes dificultats, com foren la fonamentació amb pilotatges de fins a 20 metres de fondària arran de les característiques del terreny, les complexes accions de formigonat de les lluernes, que es realitzaren in situ, o bé els atrevits forjats dels revoltons dels interiors.

Història

L'arquitecte Josep Lluís Sert, membre fundador del GATCPAC i amic de Joan Miró, es va plantejar la doble problemàtica que afecta els llocs destinats a exhibir obres d'art: la il·luminació i la circulació. L'edifici va ser projectat per aprofitar el màxim la llum natural gràcies al sistema d'il·luminació zenital i perquè l'usuari fes la visita sense passar dos cops pel mateix lloc, gràcies a la distribució de les sales al voltant d'un pati.

Abans de projectar aquesta obra, Sert ja havia construït l'estudi de Miró a Mallorca i havia dissenyat un edifici de característiques similars a Sant Pau de Vença, la Fundació Maeght.

La Fundació Joan Miró - Centre d'Estudis d'Art Contemporani, oberta al públic l'any 1975, va néixer amb un doble propòsit: ésser dipositària del llegat d'obres que Miró va donar a Barcelona i també un motor cultural per a la ciutat, dedicat a l'art contemporani en tots els seus vessants. L'edifici es va plantejar sota la idea de dos tipus d'infraestructures: expositives i d'estudi, amb un auditori, una biblioteca i un arxiu, a més de preveure la possibilitat d'una futura ampliació segons les necessitats de la institució. Ampliació que va projectar l'any 1986 l'arquitecte Jaume Freixa, antic col·laborador directe de Josep Lluís Sert.

Enllaços externs

• «Fundació Joan Miró». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.