Obre el menú principal

Dame Edith Mary Evans DBE (Pimlico, Londres, 8 de febrer de 1888−Cranbrook, Kent, 14 d'octubre de 1976) va ser una actriu britànica.

Infotaula de personaEdith Evans
Dame Edith Evans Allan Warren.jpg
Biografia
Naixement Edith Mary Evans
8 de febrer de 1888
Londres, Anglaterra
Mort 14 d'octubre de 1976(1976-10-14) (als 88 anys)
Cranbrook, Anglaterra
Nacionalitat Regne Unit
Activitat
Ocupació Actriu de teatre, actriu de cinema i actriu
Període d'activitat 1915 –
Partit California Republican Party Tradueix
Família
Cònjuge George Booth (1925-1935)
Premis
Globus d'Or
Millor actriu - Drama
1968 - The Whisperers
Premis BAFTA
Millor actriu britànica
1968 - The Whisperers
Festival de Berlín
Millor actriu
1967 - The Whisperers

IMDB: nm0262725 Musicbrainz: 7b9b0c2e-ccf0-486a-97e9-0a2e7f59dadd
Modifica les dades a Wikidata

Ha aparegut en moltes pel·lícules, interpretant papers de senyores aristocràtiques, entre les quals les més famoses són Lady Bracknell en La importància de ser franc (en escena i en la pel·lícula de 1952) i Miss Western en Tom Jones de 1963.

Biografia[1]Modifica

Nascuda a Londres, d'Edward Evans i Caroline Ellen Foster, estudia a St. Michael's Church of England, Pimlico, abans de seguir un aprenentatge als 15 anys com a modista.

La seva primera aparició en escena és amb el paper de Viola en La nit de reis l'octubre de 1910. El 1912, es fixa en ella el productor William Poel, que li proposa el seu primer contracte professional l'agost del mateix any, el paper de Gautami en Sakuntala, un clàssic hindú del segle VI, després com a Cressida en Troilos i Crèssida, a Londres i a Stratford-upon-Avon.

Durant la seva carrera, que s'estén 60 anys, interpreta més de 150 papers incloent nombroses obres de William Shakespeare, William Congreve, Henrik Ibsen, William Wycherley, Oscar Wilde, i autors contemporanis com Enid Bagnold, Christopher Fry i Coward. De Shaw, crea Back to Methuselah el 1923, The Apple Cart el 1929 i The Millionairess el 1940. Entre els seus èxits, hi ha Millamant en The Way of the World (1924), Rosalind en As You Like It (1926 i 1936), la dida en Romeo i Juliet (1932, 1934, 1935, i 1961), i sobretot Lady Bracknell en La importància de ser franc (1939).

El 1964, apareix en la recuperació de Hay Fever (Judith Bliss) de Noel Coward, amb escenificació del mateix Coward, al Royal National Theatre.

Filmografia[2]Modifica

 
Placa commemorativa a la seva casa de Londres

Edith Evans va fer també nombroses aparicions en televisió.

Premis i nominacions[3]Modifica

ReferènciesModifica

  1. «biografia de Edith Evans». The New York Times.
  2. «filmografia de Edith Evans». The New York Times.
  3. «Edith Evans, premis». The New York Times.

Enllaços externsModifica