Editorial Joventut

editorial fundada en Barcelona en 1923 por Josep Zendrera

L'editorial Joventut és una editorial fundada a Barcelona el 1923 per Josep Zendrera i Fecha, única editorial al món que edita Tintín fora del segell Casterman.[1]

Infotaula d'organitzacióEditorial Joventut
Dades
Tipuseditorial Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1923, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJosep Zendrera i Fecha Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webeditorialjuventud.es Modifica el valor a Wikidata
Facebook: EditorialJuventud Twitter: EdJuventud Instagram: edjuventud Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica

El 1996 havia editat prop de 10.000 títols en castellà, català i gallec.[2] En el seu fons es compten col·leccions d'expedicions de muntanyisme de John Hunt i de viatges de Thor Heyerdahl; llibres de butxaca (Z); biografies d'Emil Ludwig, Stefan Zweig, Axel Munthe i Hilaire Belloc; edicions populars d'obres de Zane Grey i James Oliver Curwood; novel·la rosa de Rafael Pérez i Pérez, Juan Aguilar Catena i Luisa María Linares. En la seva línia juvenil figuren Les aventures de Tintín i El Club dels Cinc. En català ha publicat les versions dels contes de Grimm (de Riba), i d'Andersen (de Carner), i els àlbums Tintín, d'Hergé. Tenia les filials d'Editorial Mentora i Edicions Edita.[3]

Les aventures de TintínModifica

De Tintín va emprendre la seva publicació, primer en castellà amb El cetro de Ottokar (1958), traduït per Concepció Zendrera, i després en català amb Les joies de la Castafiore (1964), traduït per Joaquim Ventalló, sent essencial la tasca de l'editorial com a difusor de la llengua en anys de prohibició.[4] A partir de la visita de Josep i Concepció Zendrera a la seu de l'editorial Casterman, a Tournai (Bèlgica), el 1956,[5] i durant prop de quaranta anys, Joventut va gaudir de l'exclusivitat de l'edició de les aventures de Tintín fins que Casterman va intentar recuperar l'exclusivitat del producte amb un procés de demandes iniciat el 2000 que va guanyar Editorial Joventut el 2003.[1][6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Correro, Cristina «Entrevista a Concepció Zendrera». Consell Català Llibre Infantil i Juvenil. Revista Faristol (Catalan IBBY), 2018.
  2. «La pugna por Juventud provoca la marcha de parte de los Zendrera» (en castellà). El País [Madrid], 28-02-1996. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 3 novembre 2019].
  3. «Editorial Joventut». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Soldevilla, Joan Manuel. «Luz y sombras de Tintín» (en castellà). La Vanguardia, 12-01-2019. [Consulta: 3 novembre 2019].
  5. Julve, Rafa. «La familia adoptiva de Tintín» (en castellà). El Periódico de Aragón, 10-01-2004. [Consulta: 3 novembre 2019].
  6. Vidal, Jaume «Editorial Juventud gana el pleito por los derechos de Tintín en castellano» (en castellà). El País [Madrid], 30-07-2003. ISSN: 1134-6582.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica