Edna Purviance

Edna Purviance Paradise Valley, Nevada (EUA) 21 d'octubre de 1895Hollywood (Califòrnia) 11 gener de 1958) va ser una estrella del cinema mut que va actuar com a protagonista en moltes de les pel·lícules de Charlie Chaplin. En aquestes pel·lícules era la noia fràgil, que es perdia en els seus somnis com l'única manera d'evadir-se d'un entorn hostil, i companya ideal del rodamón de Charlot.[1]

Infotaula de personaEdna Purviance
Edna Purviance The Blue Book of the Screen.jpg
Biografia
NaixementOlga Edna Purviance
21 d'octubre de 1895
Paradise Valley, Nevada (EUA)
Mort11 de gener de 1958(1958-01-11) (als 62 anys)
Hollywood, Califòrnia (EUA)
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de cap i coll i càncer de laringe Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCalifòrnia
Grand View Memorial Park Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeJohn P. Squire (1938-1945)

IMDB: nm0701012 Allocine: 5740 Allmovie: p58092
Find a Grave: 5800 Modifica el valor a Wikidata

Primers anysModifica

Olga Edna Purviance va néixer Paradise Valley, Nevada, filla menor de Louis i Madison Gates Purviance. Quan tenia tres anys la seva família es va traslladar a Lovelock, Nevada, on van regentar un hotel.[2] Els seus pares es van divorciar el 1902, i la seva mare es va tornar a casar amb Robert Nurnberge el qual va desvetllar en Edna l'afició pel piano, instrument que tocaria molt bé. El 1913 va deixar Lovelock per anar a estudiar a la facultat d'economia de San Francisco.[3] També va participar en algunes funcions de teatre amateur.[4]

Carrera com a actriuModifica

El 1915, Purviance treballava com a secretària a San Francisco quan va conèixer Charles Chaplin. que en aquell moment preparava la seva segona pel·lícula pels Essanay Studios, A Night Out.[5] De fet, l'actor cercava una actriu que pogués interpretar el paper principal en aquella pel·lícula quan un dels seus associats va fixar-se en ella a la terrassa d'un cafè i li va dir que seria ideal per al paper. Chaplin va concertar una entrevista i, tot i el seu posat massa seriós per a papers de comèdia, la va contractar.[1] De fet l'actor no va pensar si serviria per a fer comèdies però Edna el va convèncer del seu sentit de l'humor en una festa la nit anterior al rodatge de la primera pel·lícula en la que simulà que l'actor l'havia hipnotitzat.[4] Purviance va passar a formar part del grup d'actors en nòmina de la productora de Chaplin juntament amb Ben Turpin, Leo White, Bud Jamison, o Fred Goodwins.

Chaplin i Purviance van mantenir entre 1915 i 1917 una relació que va acabar quan Chaplin s'enamora de Mildred Harris, que aleshores tenia 16 anys.[6] Aquella relació va transpirar en el resultat de les seves pel·lícules en aquell temps[7] i Chaplin la va mantenir en la companyia com actriu principal fins ll'any 1923. Quan Chaplin deixà l'Essanay, per signar amb la Mutual i posteriorment amb la First National Edna, com la majoria del seu grup d'actors, seguí Chaplin. Del 1915 al 1923, va aparèixer en 34 de les seves produccions, incloent-hi una de les més recordades,The Kid (1921) en què interpretava una mare desesperada que abandona el seu nadó, que serà criat per un rodamón. El tipus de personatge que interpretà fou similar al de Mildred Davis en les pel·lícules de Harold Lloyd: eren les persones "normals" que contrastaven amb les eccentricitats dels dos actors protagonistes però amb els que mantenien una relació romàntica.[4]

La darrera pel·lícula amb Chaplin, A Woman of Paris (1923), va ser la primera en què va tenir el rol principal. Chaplin va produir i dirigir el film per mirar de rellançar la carrera de l'actriu. La crítica va ser uniformement positiva i descrivia la pel·lícula com “una obra mestra de la simplicitat i de la naturalitat[8] va ser el primer fracàs comercial de Chaplin.[9] Posteriorment, Chaplin va encarregar a Josef von Sternberg el rodatge d'una nova pel·lícula, A Woman of the Sea (1926) en la que Edna seria de nou la protagonista. La pel·lícula no es va arribar a estrenar mai, Chaplin considerà que el director no havia reflectit el que ell esperava de la història i, anys després, davant la pressió de l'agència de recaptació d'impostos, la productora en destruí les còpies per poder argumentar que aquesta havia estat una pèrdua total financerament parlant.[10] S'ha apuntat que l'actriu, immersa en problemes d'alcoholisme, no va ser capaç de fer creïble el personatge que li hauria permès rellançar la seva carrera com a actriu dramàtica.[7] Tot plegat va suposar gairebé el final de la seva carrera. Només va participar en la pel·lícula francesa Éducation de Prince (1927). Tot i això, Chaplin la va mantenir durant tota la seva vida en la seva nòmina d'actors. També va participar com a extra en les dues darreres pel·lícules de Chaplin Monsieur Verdoux i Limelight. Chaplin la va tenir sempre en compte en les seves pel·lícules fins a la seva mort el 1958.[11]

Vida privadaModifica

 
Edna Purviance i Charles Chaplin a l'escena final de Behind the Screen.
 
Retrat de l'actriu

No va ser una persona amb massa sort. Després d'haver-se acabat la seva relació amb Chaplin, l'1 de gener de 1924, celebrant el Cap d'Any en companyia del magnat del petroli i golfista amateur Courtland Dines, amb qui mantenia una relació, el xofer de Mabel Normand li va disparar amb la pistola de l'actriu. Dines va ser ingressat en un hospital i les dues actrius van haver de declarar en una comissaria i després en un tribunal. Aquest incident va marcar el final de les carreres de les dues actrius. En el cas concret d'Edna Purviance, els fets van tenir lloc poc després d'estrenar-se la pel·lícula A Woman of Paris, en què per primer cop era la protagonista absoluta. Després de l'incident molts cinemes americans van boicotejar la pel·lícula.

L'any 1938 es va casar amb John "Jack" P. Squires, pilot de Pan Am, fins a la mort d'aquest per un atac de cor el 1945. Va morir el 1958 d'un càncer de coll.

FilmografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Historia Universal del Cine Vol 2 (en castellà). Madrid: Planeta, 1982, p. 162-163. ISBN 84-7551-386-7. 
  2. Monush, Barry (ed.). Screen World Presents the Encyclopedia of Hollywood Film Actors: From the silent era to 1965 (en anglès). Hal Leonard Corporation, 2003, p. 612. ISBN 1-557-83551-9. 
  3. Blackwood, John H. «The Star Soubrette of the Movies». Photoplay Magazine, Vol. IX, núm. 1, desembre 1915, pàg. 42-44.
  4. 4,0 4,1 4,2 McCaffrey, Donald W.; Jacobs, Christopher P. Guide to the Silent Years of American Cinema (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1999, p. 225. ISBN 978-0-313-30345-6. 
  5. Blum, Daniel. A Pictorial History of the Silent Screen (en anglès). Londres: Spring Books, 1953, p. 86. 
  6. Gehring, Wes D. Charlie Chaplin and A Woman of Paris: The Genesis of a Misunderstood Masterpiece (en anglès). McFarland, 2021-01-15, p. 83. ISBN 978-1-4766-7244-1. 
  7. 7,0 7,1 Gehring, Wes D. Chaplin's War Trilogy: An Evolving Lens in Three Dark Comedies, 1918-1947 (en anglès). McFarland, 2014-09-04, p. 79-80. ISBN 978-0-7864-7465-3. 
  8. Reid, Laurence «“A Woman of Paris”». Motion Picture News XXVIII,15, 13-10-1923, pàg. 1785.
  9. «Public Opinion” Allied Release». Motion Picture News, 03-03-1923, pàg. 1080.
  10. Baxter, John. Von Sternberg (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-10-29, p. 56-59. ISBN 978-0-8131-2603-6. 
  11. «Obituaries (Edna Purviance)». The Montreal Gazette, 16-01-1958, pàg. 35.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edna Purviance