Eduard Boada Aragonès
| Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
Eduard Boada i Aragonès (Tarragona, 14 de març del 1971) és un escriptor català. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili i diplomat en Ciències religioses per l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós.[1] Treballa com a professor d'Institut en l'àrea de formació professional.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 març 1971 (53 anys) Tarragona |
| Formació professional | Llicenciat en Geografia i Història (Universitat Rovira i Virgili) Diplomat en ciències religioses (Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós) |
| Es coneix per | Historiador de Mont-Roig del Camp |
| Activitat | |
| Ocupació | Professor |
| Premis | |
premi Carmel Biarnés de periodisme (2012, 2013) premi d'assaig Vila de Mont-roig (2004, 2006, 2007, 2008) premi de poesia de l'Acadèmia Mariana de Lleida (2009, 2011) | |
| Lloc web | blog personal d'Eduard Boada |
La seva trajectòria com a escriptor comença el 2002 amb el llibre Mont-roig del Camp: Goigs i ermites,[2] una publicació que inclou tant un recull de les advocacions de les ermites de la Mare de Déu de la Roca i el Peiró com un inventari de relíquies i recull de goigs de la zona, entre els quals destaquen uns goigs dedicats a Sant Jeroni que actualment no es canten.[2] Aquest tema tornà a centrar la seva atenció i la d'altres autors a la publicació Socorreu a qui us invoca.[3] Sense abandonar la religiositat, també ha publicat treballs sobre les confraries a l'època moderna, documentant costums i pràctiques que es duien a terme a Mont-roig, com el ball de l'almorratxa, les enramades, les cançons de pandero i els esquellots.
Ha estudiat temes d'història agrícola, com el repartiment de les tandes d'aigua a l'horta de Mont-roig durant els segles xvii i xviii en el llibre L'aigua i la gent.[4] Ha investigat la ubicació de partides del terme a la crònica Mont-roig 1714, llibre on hi documenta el nom de dos mont-rogencs que van participar en la Guerra de Successió fent costat al coronel Rafel de Nebot i Font. Ha investigat el polític i pedagog republicà Agustí Sardà i Llaveria i el mossèn de Falset Josep Maria Franquet.[5]
Ha col·laborat amb diferents publicacions, com El Dial, El Setge de Cambrils, Naucher Global, Diari de Tarragona, Ressò Mont-rogenc o El Jornal, entre d'altres. També ha participat en treballs de caràcter audiovisual, destacant-hi La tornada de l'exprés 702.
Obres
modifica- 2002 Mont-roig del Camp: Goigs i ermites. Ed. Cossetània.
- 2005 La carta de població de Mont-roig del Camp. Pub. Ajuntament de Mont-roig del Camp
- 2006 Notes per a la història de les cofraries de Mont-roig del Camp. Pub. Centre d'Estudis Mont-rogencs.
- 2008 Mn. Franquet i els Fulls històrics de Mont-roig. Pub. Centre d'estudis Mont-rogencs.
- 2011 Mont-roig i la Guerra del Francès. AAVV Muntanya Roja i Patronat Mare de Déu de la Roca.
- 2013 L'aigua i la gent. Aspectes de l'Horta de Mont-roig als segles XVII i xviii. Ed. Ganzell.
- 2014 Mont-roig 1666, una història negra. Els fets del carrer de la Coma. Ed. Ganzell.
- 2014 Mont-roig 1714. Tres-cents anys. Ed. Ganzell.[6]
Referències
modifica- ↑ «INSAF». Arxivat de l'original el 2014-10-29.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Eduard Boada i Aragonès». Cossetània Edicions. [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑ «Socorreu a qui us invoca». Arxivat de l'original el 2015-02-02.
- ↑ «L'aigua i la gent».
- ↑ «Josep Maria Franquet».
- ↑ Baiges Gras, Anton. «Boada o una crònica mont-rogenca de resistència». reusdigital.cat. [Consulta: 14 abril 2015].