Eduard de Toda i Albertos
Eduard de Toda i Albertos (Alcalá de Henares, 1817 - Barcelona, 1888) va ser un advocat català, funcionari del Ministeri d'Estat i alcalde de Reus.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1817 Alcalá de Henares (Comunitat de Madrid) |
Mort | 1888 (70/71 anys) Barcelona |
Alcalde de Reus | |
Activitat | |
Ocupació | polític, advocat |
Pare d'Eduard Toda i Güell, va ser obligat a reconèixer legalment el fill però no va voler casar-se mai amb la mare, Francesca Güell i Mercader, germana de Josep Güell i Mercader. El fill no va perdonar mai aquest fet.[1]
Era un terratinent riudomenc que ocupà diversos càrrecs i l'alcaldia de Reus del 1851 al 1853, any en què va dimitir perquè el govern va suprimir el càrrec d'alcalde-corregidor, que era el seu.[2] Francesc Torné, un teixidor que va escriure un dietari publicat el 1990, explica que l'alcalde anterior, Dionisio de Revuelta, no va saber fer front a una revolta popular que hi va haver a la ciutat el 1851 per protestar contra uns nous impostos sobre els aliments. La ciutat va sortir al carrer i va enderrocar diverses portes de la muralla on es cobrava el peatge. El govern militar va amonestar a Dionisio de Revuelta que va dimitir el gener de 1851, van portar a judici al comandant d'armes i el regidor en cap va anar a Madrid a demanar que se suprimís l'impost.[3] El governador va nomenar Eduard de Toda alcalde-corregidor. En el seu mandat, el juliol de 1851, l'ajuntament va decidir crear un cos de bombers amb un pressupost inicial de 1.800 duros, presentant com a argument el llavors recent incendi de la fàbrica "Vila, Prat y Cia", i l'existència a la ciutat d'una elevada quantitat de forns i oficis que necessitaven el foc per treballar.[4] El 1852, es va urbanitzar la zona de l'antic fossar al costat de l'església de Sant Pere per a construir-hi les Pescateries Velles, i en l'excavació es van trobar 300 esquelets alto-medievals o anteriors als que es va donar nova sepultura.[3] Al final del seu mandat. el 1853, hi va haver a Reus la primera manifestació obrera, convocada amb motiu de l'enterrament d'un obrer anomenat Pellicer. El polític progressista Joan Martell i el cafeter Antoni Estivill van organitzar un enterrament multitudinari, i es van trobar el cementiri rodejat pels Mossos d'Esquadra, però no es va produir cap incident.[4] Eduard de Toda va propiciar el 1853 l'aparició a Reus d'un nou sistema d'il·luminació a les vies públiques, el gas. Va sol·licitar permís al governador de Tarragona per canviar la il·luminació d'oli per la de gas, i en la seva última intervenció com a alcalde, el 31 de desembre de 1853 va convocar una reunió amb Macià Vila, que estava disposat "junto con otros" a formar una empresa pel nou sistema d'il·luminació. L'any següent es va fundar la companyia "Gas Reusense".[5] La família Toda havia estat ennoblida per l'Arxiduc Carles el 1706, i un oncle seu, Baltasar de Toda, vinculat als sectors més conservadors de Reus, ja havia estat alcalde d'aquella ciutat el 1819 i 1820.[6] Dedicat a l'advocacia, va anar a viure a Madrid el 1873, on entrà al cos diplomàtic al Ministeri d'Estat, després d'haver venut tots els béns que tenia a Riudoms. No va relacionar-se mai amb el seu fill.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Massó Carballido, Jaume. Eduard Toda i Güell: de Reus a Sardenya (passant per la Xina i Egipte). Càller: Gràfica del Parteola, 2010, p. 6-7.
- ↑ "Actes municipals 1850-1852". Dimiteix amb data d'11-V-1853
- ↑ 3,0 3,1 Torné Domingo, Francesc. Los veinte años de inscripción. Reus: Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1990, p. 37 i 127. ISBN 8460075591.
- ↑ 4,0 4,1 Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 117.
- ↑ Anguera, Pere. Economia i societat al Baix Camp a mitjan segle XIX. Tarragona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, 1982, p. 113.
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle xix). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2008, p. 241. ISBN 9788493410889.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Dionisio de Revuelta |
Alcalde de Reus 1851-1853 |
Succeït per: Josep Maria Pàmies Juncosa |