Pescateries Velles (Reus)

Les Pescateries Velles, nom documentat des del segle xv, de vegades anomenades Peixateries Velles en un intent d'ultracorrecció,[1] és una obra del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Pescateries Velles
Peixateries Velles a Reus 4.JPG
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX
Característiques
Estil arquitectònicNeoclassicisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCamp de Tarragona
ComarcaBaix Camp
MunicipiReus Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRaval de Robuster, 3-5-7 - Fossar Vell. Reus (Baix Camp)
 41° 09′ 15″ N, 1° 06′ 37″ E / 41.154101°N,1.110251°E / 41.154101; 1.110251Coord.: 41° 09′ 15″ N, 1° 06′ 37″ E / 41.154101°N,1.110251°E / 41.154101; 1.110251
IPA
IdentificadorIPAC: 9625

DescripcióModifica

És un conjunt urbà molt interessant, format per dos sèries d'habitatges de quatre plantes, ordenades simètricament, formant un tancat i penetrat per un carrer amb porxos d'arcs de mig punt. Tant els habitatges, pel seu interès tipològic, com la plaça (Plaça de les Pescateries), per l'interès dels elements ornamentals i escultòrics, fan del conjunt el millor espai neoclàssic.[2] Va ser construït per a la venda de carn i peix a la ciutat.[3]

HistòriaModifica

Fins aproximadament el 1850, la plaça medieval de l'església, coneguda com a plaça de Baix, es conservava en bona part intacta. En aquesta plaça, de forma ben bé irregular, hi hauria, d'antic, un mercat on s'hi venia peix i carn a cel obert.[2] Segons l'historiador reusenc Andreu de Bofarull, en aquesta plaça hi havia també l'antic edifici del Consell o primitiu Ajuntament, que, convertit en magatzem municipal, es va enderrocar quan es van construir les Pescateries.[4]

 
Elements decoratius a les Pescateries velles. Joan Roig i Solé.

L'ajuntament, presidit per l'alcalde Dionisio de Revuelta, acordà el 1848, construir una gran nau tancada a cada costat de la qual s'hi féu un passatge cobert que comunicava el carrer de les Pescateries i el raval de Robuster. Es va encarregar el projecte al mestre de cases i arquitecte Antoni Molner. S'enderrocaren els vells edificis i es donà a l'indret una solució urbanísticament adient.[2] Francesc Torné explica que el 1852, amb l'alcalde Eduard de Toda, es va començar a urbanitzar la zona i van aparèixer més de 300 esquelets, ja que l'indret havia format part del fossar vell, l'antic cementiri proper a l'església de sant Pere.[5] El 1854, segons resa epigràficament l'actual portal, es va acabar de refer tota la zona. La plaça va ser feta de forma rectangular, amb les noves façanes porxades en els costats més llargs, mentre que als altres dos hi havia uns portals monumentals presidits, un per l'escut de Reus i l'altre per una al·legoria, formats aquests detalls per petites escultures de Joan Roig i Solé.[2] Els desnivells es salvaren amb unes escales. Els edificis que voregen la plaça en els seus dos costats més llargs, són destinats a habitatges veïnals. Són homogenis, cosa que fa suposar que van ser construïts en la mateixa època, probablement a la dècada de 1880. La filera d'edificis de la banda del Fossar Vell constitueix una illa de cases en forma de rectangle no regular. Els edificis de l'altra banda estan enganxats a les edificacions del carrer de Sant Pere i del carreró dels Jueus, i semblen construccions en pantalla, per tal de donar homogeneïtat a la plaça.

Cal suposar que per necessitats del mateix mercat, la zona va ser coberta, en una data indeterminada, probablement cap a 1914, amb unes estructures d'encavallades metàl·liques parabòliques molt interessants, perdent però amb tal mesura tota la perspectiva que inicialment se li va donar.[2]

Per finançar les despeses de construcció del mercat, l'Ajuntament, el 1854, es vengué el castell i les terres de Mas Calbó, quan era alcalde Joan Martell.[2]

L'activitat comercial va ser interrompuda el 1949, quan es va inaugurar el nou Mercat Central. L'ajuntament, veient que no s'omplien totes les parades del nou mercat, va tancar les Pescateries i va obligar als paradistes a instal·lar-se al nou equipament. El tancament no va durar gaire, només uns quants mesos que no van arribar a l'any. Al tornar a obrir, es va habilitar una part de l'espai central, la que tocava al raval, per a la venda de fruites i verdures, activitat que abans no hi tenia cabuda. L'activitat de les Pescateries va durar encara una trentena llarga d'anys, fins que no es va posar en marxa el Mercat del Carrilet.[3]

L'ajuntament inicià la remodelació de la plaça i li donà nom (Plaça de les Pescateries) el 1987, mantenint la planta rectangular i convertint l'espai en una zona d'ús públic. La reforma ha comportat la supressió de la coberta metàl·lica i l'enderrocament de tota l'estructura de parades comercials, l'enrajolament del conjunt i la unificació amb esgrafiats de les façanes interiors, convertint la zona en un espai per a vianants.[6] Tots els venedors van emigrar, alguns cap al nou Mercat del carrilet, i altres a alguns locals propers. Les encavallades metàl·liques que aguantaven la coberta eren de ferro laminat, i quan es van desmuntar les peces van ser numerades per si s'havien d'instal·lar en un altre lloc. Segons Ramon Amigó, no van ser destruïdes i es guarden en algun magatzem municipal, i que si fossin re-instal·lades encara que sense teulada o sensa cap funció, donarien idea de la construcció tal com era històricament.[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pescateries Velles
  1. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 431. ISBN 8486387655. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Peixateries Velles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 Amigó, Ramon. Les places del mercat a la ciutat de Reus: (un assaig historicista). Reus: Centre de Lectura, 1999, p. 43-44. ISBN 8487873316. 
  4. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imprenta de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 441. 
  5. Torné Domingo, Francesc. Los veinte años de inscripción: una visió carlina de les turbulències de la primera meitat del segle XIX: Reus 1800-1853. Reus: Centre d'Estudis Comarcal Josep Iglésies, 1990, p. 133. ISBN 8460075591. 
  6. Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 138-140. ISBN 8440423306. 

Enllaços externsModifica