Eduardo Barceló Llacuri

polític espanyol

Eduardo Barceló Llacuri va ser un polític i militar espanyol que va lluitar en la Guerra Civil Espanyola, aconseguint el rang de comandant de milícies i manant les brigades mixtes 50a i 141a. Va arribar a ser membre del Partit Comunista d'Espanya.

Infotaula de personaEduardo Barceló Llacuri
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 1937 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1937 Modifica el valor a Wikidata –  1937 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcomandant Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Batalla de Guadalajara modifica

Al febrer de 1937 és cap, ja amb el grau de comandant, de la 50a Brigada Mixta,[1][2] que es troba en fase d'organització en el front de Guadalajara.

En produir-se l'atac italià sobre Guadalajara (març de 1937), la seva unitat cobria la carretera general, i va sofrir tot el cop. La 50a Brigada es va replegar fins a l'arribada de reforços, passant llavors a segona línia, a Torija, per a reorganitzar-se. Davant l'avanç italià, Barceló i la seva brigada van ser de nou dits a primera línia, participant en el contraatac integrada en la 12a Divisió. El 25 de març és substituït al capdavant de la brigada pel comandant Jiménez Durán, passant Barceló a l'Agrupació Autònoma de Conca, acompanyant així al seu antic cap de sector, Lacalle. Possiblement va participar en l'atac sobre Terol en el sector d'Albarrasí a mitjan abril de 1937.

Ofensiva de Saragossa modifica

Nomenat cap de la 141a Brigada, està present a l'ofensiva de Saragossa (setembre de 1937), donant suport a la XII Brigada Internacional davant de Villamayor de Gállego. Després de la batalla, i juntament amb altres militars procedents de milícies, va ser jutjat pel suposat assassinat de soldats del Partit Obrer d'Unificació Marxista i de la CNT, encara que finalment va ser absolt, possiblement per pressió dels comunistes.[3]

Referències modifica

  1. Gabriel, 2011, p. 327.
  2. Zaragoza, 1983, p. 47-48.
  3. Salas Larrazábal, 2006, p. 2620-2621.

Bibliografia modifica

  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Gabriel, Pere. Historia de la UGT IV. Un sindicalismo en guerra (1936-1939). Siglo XXI de España Editores, 2011. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.