Eduardo Sanjuán Albi
Eduardo Sanjuán Albi,[1] també conegut com a Eduard Sanjuán i Albí,[2] (Sueca, 1880 - Londres, segle xx) va ser un periodista i advocat valencià arrelat a Catalunya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1880  Sueca |
| Mort | 1940 ↔ 1960 Londres |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, periodista |
| Activitat | (Floruit: segle XIX–segle XX ) |
| Família | |
| Parents | Eduard Sanjuán (net) |
Com a redactor del diari El Diluvio va dirigir, entre els anys 1923 i 1925, l'exitosa campanya d'indult de la família Roldán, empresonats per l'afer conegut com la Tragèdia de Benagalbón.[3] Els esdeveniments es remunten al 1914, en un poble andalús, quan el pare, mare i fill d'una família van ser empresonats pel degollament d'un caporal de la Guàrdia Civil, després dels aldarulls que va ocasionar l'interventor monàrquic quan es va negar a signar els resultats electorals que donaven la victòria a candidats republicans. Onze anys després, el mitjà de premsa va aconseguir forçar a les autoritats perquè absolguessin la família davant la manca de proves. Posteriorment, al 1925, va escriure el llibre La Tragedia de Benagalbón, amb l'editorial Cosmos, basat en aquests fets.[4]
Llicenciat en Dret el 1930 per la Universitat de Barcelona. L'any 1931 es va presentar a les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola per Extrema Izquierda Federal.[2][5] L'any 1932 es va presentar a la candidatura Aliança d'Extremes Esquerres, nascuda de la fusió entre Extrema Izquierda Federal i el Partido Social Revolucionario a les eleccions al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona.[6] L'any 1936, quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, presidia els tribunals populars número 3 i 4 de Catalunya, i dos anys més tard, ho feia només del número 4. Bastit d'unes fortes conviccions republicanes, es va negar a exiliar-se plenament convençut que una victòria del bàndol colpista era impensable. El seu nivell d'autoconfiança va ser tant alt que fins i tot, en ple 1939, quan la desfeta republicana era un fet categòric, es va negar a fugir per tal d'evitar possibles represàlies.[3] Davant d'aquesta situació, els seus amics el van forçar a entrar a un cotxe i se'l van endur a França perquè estigués sa i estalvi.[3] Pocs anys després va morir a Londres envoltat d'un sentiment de tristesa per no haver pogut tornar a veure la seva esposa ni a cap dels seus fills.[3] Va ser l'avi del periodista Eduard Sanjuán.[3]
Referències modifica
- ↑ Molas, Isidre «El partit "Extrema Izquierda Federal"». ICPS - Working Papers [Barcelona], 174, 1999, pàg. 1-28.
- ↑ 2,0 2,1 Molas, Isidre «Les eleccions parcials a corts constituents d'octubre del 1931 a la ciutat de Barcelona». Recerques, núm. 1, 1970, pàg. 201-226.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «La tragedia de Benagalbón: también fueron hombres» (en castellà). MálagaHoy.es, 14-04-2011. [Consulta: 23 juliol 2021].
- ↑ «La Tragedia de Benagalbón» (en anglès). Worldcat.org. [Consulta: 23 juliol 2021].
- ↑ «La candidatura del señor Sanjuán» (en castellà). La Vanguardia, 03-10-1931, pàg. 4 [Consulta: 23 juliol 2021].
- ↑ «Extremas izquierdas» (en castellà). La Vanguardia, 11-11-1932, pàg. 8 [Consulta: 23 juliol 2021].