Eduardo de Mariátegui y Martín
Eduardo de Mariátegui y Martín (Madrid, 10 d'octubre de 1835-9 de gener de 1880)[1] va ser un militar i escriptor espanyol.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1835  Madrid |
| Mort | 9 gener 1880 (44/45 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer militar, escriptor, historiador |
Amb orígens familiars al País Basc.[2] Va estudiar a l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara i com a tinent d'enginyers va ser destinat al Regiment de l'Arma. A la Guerra d'Àfrica (1859-60) va obtenir la Creu de Sant Ferran de primera classes pels seus mèrits a les batalles de Samsa i Wad-Ras i va ascendir al grau de capità de l'exèrcit. El 1866, amb el comandament del seu batalló, va fer-se amb les peces d'artilleria que havien pres els insurrectes de la plaça de Santo Domingo de Madrid, pel que va ser promogut a comandant.[1]
Va prendre part activa a la Tercera Guerra Carlina, on figura de forma destacada en el setge de Bilbao de 1873 amb els liberals,[2] que es va evitar la seva captura per part dels carlins gràcies a la fortificació.[1] assolint-hi el grau de coronel. El 1874, durant la campanya del Nord, va participar en l'aixecament del setge de Pamplona[2] i d'Irún.[1]
Va ser conegut per la seva faceta d'escriptor i editor aficionat,[3] si bé destaquen les seves obres de temàtica militar. Va acreditar el seu grau científic amb l'obtenció de la càtedra de Física-Matemàtica a la Universitat Central el 1871.[1] A més d'haver publicat nombrosos articles al Memorial de Ingenieros, va ser autor de diverses obres com:[2][1]
- Crónica de la Provincia de Toledo (1866)
- Carpintería de lo blanco y tratado de Alarifes (1867)
- Reseña histórico-militar de las Guerras de Alemania e Italia de 1866 (1867)
- Un juego de ajedrez: leyenda árabe-granadina (1872)[4]
- Glosario de algunos antiguos vocablos de arquitectura y de sus artes auxiliares (1879)
- El Capitán Cristóbal de Rojas, ingeniero militar del siglo XVI (1879)
- Zumalacárregui. Estudio militar (1917)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ramírez Verdún, Pedro «Grandes Autores del Arte Militar: Eduardo de Mariategui y Martín». Revista Ejército, núm. 858, octubre 2012, pàg. 119.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mariategui, Eduardo de» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fundació Euskomedia. [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑ Rubio Jiménez, Jesús. La fama póstuma de Gustavo Adolfo y Valeriano Bécquer (en castellà). Saragossa: Universitat de Saragossa, 2009, p. 65.
- ↑ «Un juego de ajedrez: leyenda árabe granadina». Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 25 abril 2020].