El Bosquetó
L'abric del Bosquetó és una estructura de travertí al marge dret del torrent de la Garriga. Va ser descobert l'abril del 1986, en realitzar-se sondeigs a la cornisa travertínica del torrent de la Garriga. Aquest sondeigs foren efectuats per C.R.P.E.S. Aquest abric s'utilitzà com a habitació a l'epipaleolític i s'hi recolliren algunes eines de sílex, quars i quarsita.
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Sant Julià de Ramis (Gironès)  | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 65 m | |||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Excavacions | 1987 - 17-30 de juny 1988 1989 1991 - 11 de febrer-30 de març | |||
| Arqueòleg | Centre de Recerques Paleo-Eco-Socials (C.R.P.E.S.)/ Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona/ Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya / Ferrovial. Empresa constructora / Laboratori d'Arqueologia UB-UT (LAUBT) de la Universitat de Tarragona | |||
Corresponents a l'època del bronze antic-mitjà i romana, s'hi trobaren dues sitges d'emmagatzematge, excavades dins d'un abric de la cornisa travertínica de Sant Julià, amb un empedrat paleolític construït amb lloses de calcària i sorrenca, juntament amb material lític (en sílex, quars i quarsita) i ossi (herbívors de petites dimensions). Aparegueren disposades de forma alineada i geminades, de forma circular.
La primera sitja, amb inclusió antròpica, està reomplerta amb material ossi, carbons, ceràmica i blocs de gran mida de pissarra i calcària. La tapa de la sitja és un petit túmul compacte de terra oxidada i pedres. La segona sitja, també amb inclusió antròpica, també està excavada en el sediment. En el seu interior es pot distingir un primer estrat de 40 cm de potència, d'argiles fines i pràcticament estèril, i un segon estrat d'argiles i blocs que sobresurten per sobre el nivell, formant un túmul troncocònic amb dos fragments de ceràmica. El material a mà podria ser del bronze (cordons aplicats, peça carenada) i els materials a torn podrien ser tardo-romans o alt-medievals. Datació de les sitges per C-14: 1370 +/- 140 BP. Pel que fa a l'estratigrafia, els estudis geològics han proposat que no es tracti d'un abric format per l'erosió dels sediments fluvials sota una placa travertínica, sinó una ocupació a l'aire lliure, com passa a Can Garriga, en una zona d'influència fluvial colmatada per sediments al·luvials (sorres fines grises) i posteriorment amb creixement a la placa travertínica. La placa està datada entorn de 180.000 anys. Aquest fet dataria l'ocupació paleolítica en el paleolític inferior evolucionat o mitjà arcaic.
Referències modifica
- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Català. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
- "Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots" de Pere Cantón Playà
- https://egipci.cultura.gencat.cat