El Pasteral

El Pasteral és un poble que queda als afores de la Cellera de Ter. És conegut per l'embassament del Pasteral i pel punt de connexió de l'aigua, que distribueix l'aigua per tota la província de Girona i Barcelona.

Infotaula de geografia físicaEl Pasteral
TipusEntitat de població Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativala Cellera de Ter (Selva) Modifica el valor a Wikidata
 41° 59′ 10″ N, 2° 36′ 55″ E / 41.98619°N,2.6153°E / 41.98619; 2.6153Coord.: 41° 59′ 10″ N, 2° 36′ 55″ E / 41.98619°N,2.6153°E / 41.98619; 2.6153

EtimologiaModifica

El lloc antigament era anomenat Passus Teralis, que significa «Pas del Ter alt».[1][2]

HistòriaModifica

La primera menció d'un pont a la zona és en un document del rei Joan I expedit a Saragossa el 20 de desembre de 1388, on fa un assenyalament del terme i els pobles de la zona.[3] Durant la sèrie de terratrèmols que es van succeir entre 1425 i 1428, el pont en va sortir força afectat però va ser reconstruït posteriorment. En el testament de Salvador Olmera (1432) hi apareix una deixa d'11 lliures per a la reconstrucció del pont.[4] El 15 de novembre de 1599 uns forts aiguats van destruir el pont vell del Pasteral, que ja no fou reconstruït. Des d'aquell moment fins a finals del segle XIX no hi hagué cap pas estable per travessar el Ter, de forma que els que volien travessar el riu havien de fer-ho amb escales de gat o passeres de fusta.[2][5]

Durant la guerra dels matiners hi tingué lloc la batalla del Pasteral, on fou ferit el líder carlí Ramon Cabrera.[1][6]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Junquera i Segarra, Xavier. Les Guilleries : l'esplendor d'una natura primitiva. 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006, p. 41-42. ISBN 8484158179, 9788484158172 [Consulta: 31 agost 2020]. 
  2. 2,0 2,1 Rams i Riera, Emili; Tarrés i Turon, Josep. Quaderns de la Selva, 11 - La Batalla del Pasteral (1849). Centre d'Estudis Selvatans, 1999, p. 166-167 [Consulta: 31 agost 2020]. 
  3. Marquès i Casanovas, Jaume «VIè centenari de l'emmurallament de la vila d'Amer (1388-1988)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 4-5, 1990, pàg. 23 [Consulta: 4 setembre 2020].
  4. Prades, Isidre «Els terratrèmols de la sèrie olotina i el cas de la vila d'Amer». Quaderns de la Selva, 2, 1989, pàg. 108 [Consulta: 4 setembre 2020].
  5. Bover, Andreu «El riu Ter o les paradoxes de l'aigua». Revista de Girona, 213, Juliol - Agost del 2002, pàg. 69 [Consulta: 31 agost 2020].
  6. «Un contraste singular». El Ampurdanés, 697, 24-12-1899, pàg. 2 [Consulta: 30 agost 2020].

Enllaços externsModifica