Obre el menú principal

El barri del Terreno, situat al municipi de Palma, i delimitat entre el mar i el bosc del recinte del Castell de Bellver, Son Armadams al nord i Portopí i la Bonanova al sud. Fou una de les primeres zones d'estiueig de la burgesia palmesana al pas del segle xix al xx.

Infotaula de geografia políticaEl Terreno
Plaça Gomila.jpg
Plaça Gomila

Localització
Localització d'El Terreno respecte de Palma.png
 39° 36′ 46″ N, 2° 37′ 32″ E / 39.61277778°N,2.62555556°E / 39.61277778; 2.62555556
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
MunicipiPalma
Districtedistricte de Ponent
Població
Total 6.873 (2018)
Modifica les dades a Wikidata

El topònim Terreno ja apareix al mapa del cardenal Antoni Despuig i Dameto, gravat per Josep Muntaner el 1784. És curiosa aquesta denominació castellana en un entorn de parla catalana i ha originat cert debat en el qual hi ha qui defensa la relació amb la mar Tirrena (el cardenal Despuig era una fervorós col·leccionista d'art romà) fins a les influències del Decret de Nova Planta.

En aquest indret fou construït al segle xvii, una quarantena. El 1777 els terrenys són comprats per Cristòfol Vilella Amengual directament al Reial Patrimoni, propietari aleshores del castell de Bellver; i hi féu construir la possessió de Can Vileta (després anomenada de Son Catlaret). Es creu que l'interès d'en Vilella per viure apartat de Ciutat es devia a la pudor que el seu ofici de taxidermista provocava. Actualment tan sols en resta de la possessió, i en deplorable estat de conservació, una portassa amb la data i un escut reial al final del carrer de Son Catleret. En record al pioner del barri, el seu nom se li ha donat a un petit carreró que surt del carrer Polvorí cap al torrent des Malpas. El 1784 ja es té constància de la casa del cardenal Despuig dita el Terreno, casa que posteriorment donaria nom a l’actual barri, on avui dia hi és l'escola de Natzaret. El projecte d'urbanització del barri d'estiueig començà l'any 1855 però no es pogué dur a terme per complet perquè part dels terrenys eren d'interès militar, degut a la proximitat amb el castell de Bellver, tanmateix a la dècada dels 80 del segle xix ja era un important nucli d'estiueig de Palma. L'any 1894 es construí l'església de la Salut, actual parròquia del barri. L'orografia del barri, amb pendent cap al mar, inicialment permetia una visió del mar des de la majoria de les cases, totes en planta baixa o poques altures, i sovint enjardinades. Els primers edificis en altura a destacar foren és dels hotels Reina Victoria (1910) i el Mediterrània (1923). Arran de la urbanització de Son Armadams (1932) amb la conseqüent unió al nucli urbà de Palma, es convertí en un barri residencial. A partir del 1930 el barri visqué un gran creixement arran de la desmilitarització de la zona. Aquest fet, sumat a la manca de control municipal en el pla urbanístic, especialment durant la guerra i la dictadura franquista, permeté la destrucció d'algunes de les cases originals per construir blocs de pisos de força altura, que trencaven l'equilibri original. La transformació del barri culminà amb la construcció del passeig Marítim, que deixà únicament inalterada la cala de Can Barbarà, on hi desemboca el torrent des Malpàs.[1]

A l'encreuament de les carreteres que es dirigien cap a Gènova i Porto Pi (actuals Robert Graves i Joan Miró) hi trobem la plaça Gomila, que va esdevenir un elegant centre neuràlgic de l'oci, amb sales de festes reconegudes a escala internacional com Tito's, i d'altres locals propers a la plaça com Barbarela i el Zhivago. D'aquests tres, únicament el primer continua obert al públic.

Al barri s'hi estableix també gent que hi resideix tot l'any, i sorgeixen moviments associatius veïnals com la Societat Bellver, desapareguda arran del cop d'estat del General Francisco Franco. La vida al barri no només estava vinculada al mar, sinó també al bosc de Bellver, actual pulmó verd de Palma.

Galeria d'imatgesModifica


ReferènciesModifica

  1. «El Terreno». GEC. [Consulta: 14 agost 2019].

Enllaços externsModifica