El bulevard del rom

El bulevard del rom[1] (títol original en francès: Boulevard du rhum) és una pel·lícula franco-italo-espanyola dirigida per Robert Enrico, del 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaEl bulevard del rom
Boulevard du rhum Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRobert Enrico Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlain Poiré Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMax Douy Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Enrico Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFrançois de Roubaix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean Boffety Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Espanya i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada135 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeBelize Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'aventures i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Temanàutica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCarib Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066857 Filmaffinity: 344108 Allocine: 31379 Letterboxd: rum-runners Allmovie: v141914 TCM: 486317 TMDB.org: 74811 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

1925: la Prohibició (1919-1933) s'aplica als Estats Units. Al llarg de les aigües internacionals, sobre la línia de les 3 milles a partir de les costes US (el Rum Row: el "Passeig del Rom"), els vaixells carregats d'alcohol dels rum-runners esperen que els bots ràpids vinguin a emportar-se'l lliurement. El vaixell de Cornelius van Zeelinga (un valent capità, busca-raons, fort però no gaire viu…), vingut de Jamaica amb un carregament de rom, és enfonsat pels guardacostes americans. Cornelius se'n surt, passa a Mèxic… És albergat en una fonda (gargote). El patró li proposa "jugar al cec". El joc consisteix a cobrar per servir de blanc: en un paller fosc, una dotzena de tiradors amagats han comprat el dret de disparar-li cadascun un tret de revòlver. Cornelius hi juga diverses vegades, i, ferit però ric, torna a Jamaica a la barra d'un vaixell petit, The Lady of my heart. El traficant Sanderson l'espera per confiar-li un nou carregament de rom, però Cornelius entra en un cinema i veu una pel·lícula muda de Linda Larue. S'enamora de l'actriu, i deixant el contraban, la persegueix a través dels ports que voregen el Golf de Mèxic. Trobarà fortuïtament Linda en una platja deserta…[2]

Els exteriors tropicals (platges, mar, ciutats kitsch de les Antilles Angleses) revaloren la pel·lícula. Lino Ventura (còmode en les baralles i els concursos de festa…) és esborrat per Brigitte Bardot en la seva trentena flexible i resplendent (no interpretarà després més que 3 pel·lícules, i aturarà la seva carrera el 1973…). Cal destacar-ne nombrosos segons papers de valor, com Ronald (Guy Marchand), l'amant de Linda - Jess Hahn com a capità rum-runner - Lord Hammond, etc.

Les escenes notables: el "joc del cec" - la reconstitució de les festes dels feliços anys vint als hotels de gran luxe tropicals de les West-Indies - la trobada de Lord Hammond (disfressat de Lord Horatio Nelson, a la barra de la seva goleta) i de Linda mentre que el Lady és pres en caça pels US Coast Guards a l'altura d'Haití - el matrimoni de Linda amb el Lord, i la seva cançó d'adéu - el duel al sabre entre Lord Hammond i Cornelius, "que l'ha deshonrat amb Linda" - la baralla dels rum-runners alliberats de presó: començant en un saloon, evoluciona al carrer i els bars veïns, en la tradició dels westerns de Ford...

Repartiment modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 esadir.cat. El bulevard del rom. esadir.cat. 
  2. «Boulevard du rhum». The New York Times.