Antonio Casas Barros

actor i futbolista

Antonio Casas Barros (La Corunya, 11 de novembre de 1911 - † Madrid, 14 de febrer de 1982) va ser un actor i futbolista espanyol.[1]

Infotaula de personaAntonio Casas Barros
Antonio Casas in Il buono, il brutto, il cattivo, 1966.gif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1911 Modifica el valor a Wikidata
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 1982 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFutbolista i actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
Atlético de Madrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0143030 Allocine: 100647 Allmovie: p11528 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va cursar estudis de Marina mercant i es va dedicar professionalment al futbol durant algunes temporades com a jugador del Atlètic de Madrid, fins que una lesió ho va apartar de l'esport i en 1941 va recalar casualment al cinema amb un paper secundari en la pel·lícula Unos pasos de mujer, d'Eusebio Fernández Ardavín. En 1945 es va iniciar en el teatre de la mà de María Fernanda Ladrón de Guevara.

La seva versatilitat sobre les taules li va permetre interpretar obres de Luigi Pirandello o Agatha Christie, destacant en muntatges com La enemiga; Una gallega en Nueva York; En la red, d'Alfonso Sastre, amb direcció de Juan Antonio Bardem i El abogado del diablo, en versió lliure de José María Pemán.

Al cinema es va convertir en un sòlid actor de repartiment al llarg de les dècades de 1940 i 1950, amb títols com Fuenteovejuna, de Antonio Fernández-Román; La leona de Castilla i Alba de América, de Juan de Orduña o El ruiseñor de las cumbres, d' Antonio del Amo. Durant la dècada de 1960 va participar en nombrosos Spaguetti western, recordant-se el seu treball a Una pistola per Ringo i Il ritorno de Ringo, de Duccio Tessari i sobretot a El bo, el lleig i el dolent, de Sergio Leone.

En 1963 va aconseguir el Premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle pel seu paper principal a Nunca pasa nada, de J. A. Bardem, on va encarnar a un metge de províncies en la disjuntiva de deixar-se seduir per una alegre corista francesa o continuar agonitzant en la rutina familiar. La seva àmplia filmografia inclou els títols Fata Morgana, de Vicente Aranda; Nueve cartas a Berta, de Basilio Martín Patino; Tristana, de Luis Buñuel i Nadie oyó gritar, d'Eloy de la Iglesia, entre altres.

Per a la televisió va intervenir amb assiduïtat en espais com Estudio 1 i Novela, i en els seus últims anys en les sèries Cervantes i La máscara negra.[2][3]

Filmografia selectaModifica

ReferènciesModifica

  1. «Figuras del cine: Antonio Casas (La Vanguardia)», 15-09-1963. [Consulta: 12 setembre 2013].
  2. «La discreta desaparición del actor Antonio Casas», 06-03-1982. [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. «Antonio Casas: el arte de la discreción». Arxivat de l'original el 29 de junio de 2012. [Consulta: 12 setembre 2013].