Obre el menú principal

El dinar al camp (Paul Cézanne)

quadre de Paul Cézanne

El dinar al camp (Le Déjeuner sur l'herbe) és un oli sobre tela de 21 × 27 cm pintat per Paul Cézanne vers els anys 1873-1875 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaEl dinar al camp
Francès:Le Déjeuner sur l'herbe
Paul Cézanne - Le Déjeuner sur l'herbe (Orangerie).jpg
Tipus quadre
Creador Paul Cézanne
Creació 1873-1875
Mètode de fabricació oli sobre tela
Gènere art de gènere
Dimensions 21 (Alçada) × 27 (Amplada) cm
Col·lecció Museu de l'Orangerie, París
Catalogació
Número d'inventari  RF 1963-11
Catàleg The Paintings, Watercolors and Drawings of Paul Cezanne: An Online Catalogue Raisonné Tradueix:(FWN 640)
The paintings of Paul Cézanne: a catalogue raisonné Tradueix:(287)
Cézanne: Son art, son œuvre Tradueix:(238)
Modifica les dades a Wikidata

Context històric i artísticModifica

Aquest petit quadre, que representa una sortida al camp, pot relacionar-se amb una sèrie de bacanals i de pastorals generalment datades entre el 1873 i el 1878 (les quals són una mostra de l'admiració que Cézanne sentia pels quadres de Poussin que havia vist i copiat al Museu del Louvre).[2] El títol és, de forma manifesta, una al·lusió a la celebrada tela d'Édouard Manet (El dinar campestre, Museu d'Orsay), però no és segur que fos el mateix Cézanne qui l'hi posés.[1]

DescripcióModifica

Pel que fa a la composició, l'escena té lloc en un poble i està organitzada al voltant d'una dona asseguda al mig d'un grup de joves, la silueta de la qual es perllonga en el pinacle de l'església (potser la de Sant Joan de Malta d'Ais de Provença). Els personatges es distribueixen a banda i banda d'un eix vertical delineat ací per la figura femenina situada al centre.[2] La simplificació de les formes i el sentit direccional de les pinzellades dificulten la comprensió d'aquesta escena.[2] El recurs ben visible a pinzellades paral·leles i l'ordenament rigorós de les figures anuncien les sèries posteriors de Banyistes.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 102-103.
  2. 2,0 2,1 2,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)

Enllaços externsModifica