El falcó maltès (pel·lícula)
El falcó maltès (títol original en anglès The Maltese Falcon) és una pel·lícula dirigida per John Huston l'any 1941. Està doblada al català.[1]
The Maltese Falcon  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Fitxa | |
| Direcció | John Huston |
| Protagonistes | |
| Producció | Hal B. Wallis |
| Dissenyador de producció | Robert M. Haas |
| Guió | John Huston i Dashiell Hammett |
| Música | Adolph Deutsch |
| Fotografia | Arthur Edeson |
| Muntatge | Thomas Richards |
| Vestuari | Orry-Kelly |
| Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1941 |
| Durada | 101 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | San Francisco |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 300.000 $ |
| Descripció | |
| Basat en | El falcó maltès |
| Gènere | cinema de ficció criminal, cinema de misteri, cinema negre, pel·lícula de recerca del tresor i pel·lícula basada en una novel·la |
| Lloc de la narració | San Francisco |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
            
| |
Argument
modificaEl 1593, els cavallers de l'Orde de Malta van decidir obsequiar l'emperador Carles V amb l'estatueta d'un falcó, realitzada en or massís amb incrustacions de pedres precioses, com a senyal de vassallatge en concedir-los-hi el monarca l'ús de l'illa. Tanmateix, aquesta meravellosa joia no va arribar mai a les mans de Carles V, ja que la galera en la qual era transportada va ser assaltada per uns pirates. Quatre-cents anys després, el detectiu privat Sam Spade (Humphrey Bogart) i el seu soci, Archer, accepten l'encàrrec d'una noia que vol esbrinar on es troba la seva germana, que ha desaparegut al costat de Floyd Thursby, un home sense escrúpols.
Comentaris
modificaEstà basada en la novel·la del mateix nom de Dashiell Hammett. És la tercera versió que es portà al cinema després de les de l'any 1931 i el 1936. És la primera pel·lícula de John Huston com a director, com a recompensa de la Warner Brothers després de deu anys com a guionista. Se sol considerar com la pel·lícula que marca el començament del cinema negre.
Repartiment
modifica- Humphrey Bogart: Sam Spade
- Mary Astor: Brigid O'Shaughnessy
- Gladys George: Iva Archer
- Peter Lorre: Joel Cairo
- Sydney Greenstreet: Kasper Gutman
- Barton MacLane: Tinent Dundy
- Ward Bond: Sargent Tom Polhaus
- Lee Patrick: Effie Perrine
- Jerome Cowan: Miles Archer
- Elisha Cook Jr.: Wilmer Cook
- Walter Huston: Captain Jacobi
Premis i Nominacions
modifica- Oscar a la millor pel·lícula (Hal B. Wallis)
- Oscar al millor guió adaptat (John Huston)
- Oscar al millor actor secundari (Sydney Greenstreet)
Referències
modifica- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «The 12th Academy Awards» (en anglès). Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 10 desembre 2023].
