Obre el menú principal

El mètode Grönholm és una obra de teatre escrita per Jordi Galceran i Ferrer,[1] adaptada a televisió.[2]

Infotaula d'arts escèniquesEl mètode Grönholm
Tipus obra de teatre
Autor Jordi Galceran i Ferrer
Idioma (català)
Gènere artístic Huis clos Tradueix
País d'origen Espanya
Intèrpret Jordi Boixaderas
Lluís Soler
Roser Batalla
Jordi Díaz Moreno
Escenògraf Paco Azorín
Dissenyador de la il·luminació Kiko Planas
Dissenyador de vestuari Marta Rafa Serra
Estrena
Data d'estrena 2003
Teatre Teatre Nacional de Catalunya
Direcció Sergi Belbel
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

L'empresa sueca Dekia, de prestigi internacional reconegut, ha de contractar una persona que s'incorpori immediatament al seu equip de treball per ocupar un càrrec de responsabilitat. Les condicions laborals i retributives que s'ofereixen són molt interessants, cosa que fa créixer el nombre d'aspirants a obtenir aquesta feina i, mitjançant un sistema poc convencional de selecció de personal, l'empresa espera cobrir aviat la plaça.[3]

L'inici de l'escena ens situa en una sala on apareixen, progressivament, quatre persones que han estat seleccionades per fer una entrevista conjunta amb un representant de l'empresa. Contra tot el que estava previst, però, de seguida observem que el mètode que se segueix és poc corrent. El temps passa, els candidats es troben sols i ningú no es presenta a explicar-los com es desenvoluparà el procés selectiu. Finalment, els aspirants s'adonen que estan reunits en una sala aïllada de l'exterior i no en poden sortir.

Aviat comencen a ser conscients que l'objectiu de la reunió és veure com s'aclimata cada un d'ells davant de situacions adverses i valorar la capacitat que tenen de resoldre els conflictes que es generen dins del grup. Per tant, tots quatre pressuposen que algú, des de fora de la sala, els observa per tal de determinar quina és la persona adequada per ocupar aquesta plaça.

Mentrestant, els candidats han de superar unes proves inusuals consistents a manifestar les seves opinions sobre les situacions que algú des de fora planteja i que arriben a la sala a través d'un complex sistema de comunicació. A partir d'aquell moment cada aspirant ha de mostrar les seves habilitats i les seves mancances, el seu rebuig o la seva solidaritat cap als companys, la seva voluntat d'ajudar o de desqualificar els altres candidats, fins que d'un a un es vagin retirant i es quedi el darrer, que serà qui obtingui la feina.

Les proves, des d'un punt de vista emocional, són cada cop més dures i alguns personatges pateixen perquè, igual que si estiguessin induïts a formar part d'un psicodrama, han d'explicar experiències íntimes; això desencadena que els altres personatges, que han d'opinar sobre aquestes experiències, es decantin directament per aplicar el joc brut i la crueltat per tal d'aconseguir el seu objectiu.

Doncs, la reunió, enmig de fortes pressions, es convertirà en el mirall on els personatges reflectiran la seva humanitat o insensibilitat i la seva empatia o intolerància. Al final, contràriament al que ens havíem imaginat, res no era el que semblava i tot ha resultat ser una gran farsa.[4]

Edat de lecturaModifica

La lectura i representació d'aquesta obra són molt adequades per a l'alumnat de segon cicle d'ESO, de batxillerat i d'escoles d'adults. L'obra, d'estructura simple i de lectura àgil tot i la seva densitat argumental, connecta molt bé amb el lector i espectador de totes les edats. La crítica velada al sistema capitalista, representada per una paròdia encoberta d'una multinacional, es planteja a través del procés de selecció de personal, mètode que serveix per mostrar l'ésser humà amb tota la seva cruesa. Per aquest motiu, a més de l'estudi estrictament literari (sempre en funció de l'edat a qui es dirigeixi), l'obra permet incidir en l'estudi i el coneixement de l'ésser humà i treballar de manera transversal actituds i valors de la nostra societat.[5]

EstructuraModifica

L'obra consta d'un sol acte amb una única escena. L'ambient que s'hi plasma és tens i irrespirable perquè, a més d'estar tancats, els candidats estan sotmesos a una forta tensió emocional i es mostren agressius i sense escrúpols, ja que tots saben que entre ells hi ha un impostor. El temps escènic coincideix amb el temps de l'acció representada.

El ritme és trepidant. Els diàlegs són breus i hi ha un ús continu de signes de puntuació que confegeixen al text una gran rapidesa narrativa. Les acotacions, breus i detallades, contribueixen a incrementar aquest ritme vertiginós. El llenguatge emprat és directe i amb força col·loquialismes, fórmula necessària per acostar els personatges al lector o espectador.

L'autor, de forma enjogassada, planteja un seguit d'equívocs que creen un engany argumental continu: a mesura que avancen els esdeveniments, el lector o espectador estableix conjectures sobre l'actuació dels candidats, que, sistemàticament, ha d'anar abandonant perquè cada nova situació el despista més.

TemaModifica

L'obra mostra com l'ésser humà pot sucumbir davant l'ànsia de poder, la cobdícia, la insolidaritat o la mentida i fer aflorar els seus pitjors instints per tal d'obtenir allò que desitja: poder, prestigi i diners. També ens mostra a un personatge egoísta que prefereix els diners i la feina abans que la seva família i els amics.

PersonatgesModifica

L'empresa que ha organitzat aquest sistema de selecció tan poc habitual respon a una determinada manera d'actuar i compta amb un seguit de gent que compleix les seves directrius. Així, utilitza tres psicòlegs del seu gabinet de personal per crear una ficció que posi psicològicament contra les cordes el candidat que aspira a la plaça. Aquestes persones empenyeran l'aspirant a ser desconfiat i cruel, al joc brut i a la insolidaritat i, en funció dels límits que el candidat es marqui, tots arribaran fins a les últimes conseqüències. Després, seran aquestes tres persones les qui valoraran la seva actuació i decidiran si és apte o no per a la feina.

Darrere els noms de Mercè, Enric i Carles s'amaguen els tres professionals que organitzen la prova. Aquest equip segueix un test elaborat pel psicòleg suec Isaïes Grönholm, que és el cap de la secció de personal de l'empresa a Estocolm. El mètode que s'emprarà pretén avaluar la resposta del candidat davant de diferents estímuls emocionals i per això es disposa de tot un entramat que creï una situació fictícia totalment versemblant.

Cada un dels tres psicòlegs simula un perfil humà i professional molt convincent per tal de crear el marc en què ha d'actuar l'aspirant. Les seves experiències no són reals i tots els drames humans que expliquen estan al servei de la gran farsa organitzada per conèixer realment el candidat. Tots tres s'atorguen diferents personalitats, graus d'independència, de formalitat, etc. i s'atribueixen un passat i un present. Segons el paper individual que han de representar, s'han de mostrar forts o febles, cordials o antipàtics, per tal d'estimular els bons sentiments o la crueltat del candidat. El seu treball com a equip és impecable, actuen de manera coordinada i avaluen conjuntament les respostes que ha donat l'aspirant; tots tres estan d'acord amb el sistema que ha adoptat l'empresa i compleixen el seu fals paper a la perfecció. Al final, però, no són gaire comprensius amb la situació in extremis a què han conduït l'aspirant.

Part de la tasca d'aquest equip és fer indagacions sobre la vida del candidat de tal manera que les situacions que se li presentin siguin més o menys semblants a les que ha viscut. Així en poden calibrar l'agressivitat, el grau de compassió, la facilitat per mentir, etc. Ferran Augé és el candidat. És una persona jove i d'aspecte elegant. Pertany al prototipus de persona triomfadora que no manifesta cap símptoma de debilitat. Sembla segur de si mateix i, de vegades, es mostra prepotent i menyspreador. No manifesta cap mena de compassió quan els falsos candidats li expliquen experiències personals similars a les que ell ha viscut. No es veu reflectit en cap de les situacions plantejades i pot arribar a ser inflexible i sarcàstic amb ell mateix i amb els altres que passen per situacions similars. Quan tots tres li marquen pautes de comportament poc habituals, ell els segueix la corda, ja que ha de demostrar que els supera en tot per tal d'arribar a ser la persona escollida.

Representacions destacadesModifica

AdaptacionsModifica

Ha estat adaptada al cinema en 2005, amb el títol El método, dirigida per Marcelo Piñeyro. TV3 va emetre una adaptació per a televisió en 2012, amb el mateix repartiment que estrenà l'obra nou anys abans.[11]

ReferènciesModifica