El procés (pel·lícula)
El procés (anglès: The Trial, francès: Le Procès) és una pel·lícula dramàtica de 1962 escrita i dirigida per Orson Welles, basada en la novel·la homònima publicada pòstumament el 1925 de Franz Kafka. Welles va declarar immediatament després de completar la pel·lícula: «El procés és la millor pel·lícula que he fet mai».[1] La pel·lícula comença amb Welles narrant la paràbola de Kafka «Davant la llei» amb escenes de pantalla d'agulles creades pels artistes Alexandre Alexeieff i Claire Parker. S'ha doblat al català.[2]
The Trial | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Orson Welles |
Protagonistes | Anthony Perkins Jeanne Moreau Romy Schneider Akim Tamiroff Elsa Martinelli Orson Welles Arnoldo Foà Maurice Teynac Michael Lonsdale Paola Mori Katina Paxinou Suzanne Flon Madeleine Robinson Wolfgang Reichmann Thomas Holtzmann Max Haufler Billy Kearns Fernand Ledoux Guy Grosso Jean-Claude Rémoleux Jess Hahn Raoul Delfosse Van Doude Carl Studer William Chappell |
Producció | Alexander Salkind |
Guió | Orson Welles i Franz Kafka |
Música | Jean Ledrut |
Fotografia | Edmond Richard |
Distribuïdor | Astor Pictures |
Dades i xifres | |
País d'origen | França, Alemanya Occidental i Itàlia |
Estrena | 22 desembre 1962 |
Durada | 118 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | París i Croàcia |
Color | en blanc i negre |
Pressupost | 1.300.000 $ |
Recaptació | 998.779 $ |
Descripció | |
Basat en | El procés |
Gènere | cinema judicial, cinema distòpic i pel·lícula basada en una obra literària |
Anthony Perkins interpreta en Joseph K., un buròcrata acusat d'un crim mai especificat, i Jeanne Moreau, Romy Schneider i Elsa Martinelli interpreten dones que s'impliquen de diverses maneres en el judici i a la vida d'en Joseph. Welles interpreta l'advocat d'en Joseph i el principal antagonista de la pel·lícula.
El procés ha crescut en reputació al llarg dels anys, i alguns crítics, inclòs Roger Ebert, l'han qualificat d'obra mestra.[3] Sovint és elogiada pel disseny escènic i la fotografia, que inclou angles de càmera desorientadors i un ús no convencional de l'enfocament.[4]
Referències
modifica- ↑ Wheldon, Huw. «Orson Welles on THE TRIAL». BBC. [Consulta: 6 març 2010].
- ↑ «El procés». Goita què fan, ara!. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ Ebert, Roger. «The Trial». RogerEbert.com. Ebert Digital LLC, 25-02-2000. [Consulta: 13 juliol 2018].
- ↑ Taubin, Amy. «Are You Defending Your Life?». The Village Voice, 20-06-2000. Arxivat de l'original el 21 October 2012. [Consulta: 13 agost 2010].