El senyor dels desitjos
El senyor dels desitjos (títol original: Wishmaster) és una pel·lícula estatunidenca de terror dirigida per Robert Kurtzman el 1997. Forma part d'una tetralogia. Ha estat doblada al català.[1]
Wishmaster | ||
---|---|---|
Fitxa | ||
Direcció | Robert Kurtzman | |
Protagonistes | ||
Producció | Wes Craven i Pierre David | |
Guió | Peter Atkins | |
Música | Harry Manfredini | |
Fotografia | Jacques Haitkin | |
Distribuïdor | Artisan Entertainment i Netflix | |
Dades i xifres | ||
País d'origen | Estats Units d'Amèrica | |
Estrena | 1997 | |
Durada | 90 min | |
Idioma original | anglès | |
Versió en català | Sí | |
Color | en color | |
Pressupost | 5.000.000 $ | |
Recaptació | 15.738.769 $ | |
Descripció | ||
Gènere | cinema de terror i cinema fantàstic | |
Qualificació MPAA | R | |
Tema | sobrenatural, desig i conseqüència | |
Lloc de la narració | Imperi persa i Estats Units d'Amèrica | |
Època d'ambientació | 1127 i dècada del 1990 | |
|
Argument
modificaLa llegenda vol que algú que desperti un jinn se li concedeixin tres desitjos a canvi de la seva ànima, i que quan un jinn ha recollit 1000 ànimes, pot obrir una porta permetent a tots els seus semblants de venir a la Terra.
Any 1127. Persia. Zaratustra arriba a desemmascarar i empresonar un jinn malèfic en una pedra preciosa.
Als nostres dies, Raymond Beaumont, un col·leccionista d'antiguitats, va al port per rebre l'estàtua d'Ahura Mazda. Desgraciadament, el gruista és borratxo i deixa caure l'estàtua qui es trenca al moll. Un dels obrers present observa llavors una pedra preciosa a les runes i se l'endú discretament. La revèn més tard a la secretària d'Alexandra Amberson. No arribant a determinar la naturalesa exacta de la pedra, Alexandra la confia al seu amic Josh. Aquest últim desperta desafortunadament el jinn analitzant la pedra, cosa que provoca una explosió que el ferirà. El jinn llavors mata Josh, pren l'aparença de Nathaniel Demerest i investiga Alexandra amb la finalitat que demani els 3 desitjos. El poder del jinn es limita al servei del compliment dels desitjos. No pot fer mal mentre que un desig no sigui pronunciat.
El jinn demana a una de les seves víctimes: « Saps fins a quin punt és frustrant de tenir poders immensos però només poder-los utilitzar quan un pobre idiota us ho demana ».[2]
Repartiment
modifica- Tammy Lauren: Alexandra Amberson
- Andrew Divoff: El Djinn / Nathaniel Demerest
- Chris Lemmon: Nick Merritt
- Wendy Benson: Shannon Amberson
- Tony Crane: Josh Aickman
- Robert Englund: Raymond Beaumont
- Ricco Ross: El tinent Nathanson
- Jenny O'Hara: Wendy Derleth
- Kane Hodder: El guarda de Merritt
- Tony Todd: Johnny Valentine
- John Byner: Doug Clegg
- George 'Buck' Flower: El SDF
- Gretchen Palmer: Ariella
- Ted Raimi: Ed Finney
- Joseph Pilato: Mickey Torelli
Notes sobre el repartiment
modificaWishmaster és un homenatge als films de terror de sèrie B dels anys 1980, tant per la seva estètica voluntàriament kistch, com per la Repartiment i la tria de l'equip. Robert Kurtzman va ser el responsable dels efectes especials d'una gran quantitat de films de terror de l'època (sobretot Evil Dead 2). Alguns dels actors secundaris, que van servir de víctimes al jinn eren estrelles del cinema de terror dels anys 1980 i 90, sobretot Robert Englund, Kane Hodder i Tony Todd, interpretant respectivament Freddy, Jason i Candyman. Es pot destacar també l'aparició de Tom Savini que fa el paper d'un dels clients en l'escena de la farmàcia. El disseny del jinn ha inspirat un dels morts vivents mutants del film Nightbreed. Es pot descobrir entre les estàtues i altres objectes de col·lecció de William Beaumont l'estàtua del dimoni Pazuzu, que es percep igualment al film L'exorcista, de 1973, dirigit per William Friedkin.
Verne Troyer que va conèixer la glòria per haver interpretat Mini-Mi al segon i tercer Austin Powers és creditat com a « Criatura #1 ». Es tractaria visiblement del jinn de petita talla que s'arrosega cap a Josh, l'amic d'Alexandra, que apareix després de l'explosió de la pedra preciosa.
Rebuda
modifica- Premis 1997. Festival de Sitges: Secció oficial llargmetratges a concurs
- Crítica:"Rutinari malson gore"[3]
Referències
modifica- ↑ «El senyor dels desitjos». esadir.cat.
- ↑ «Wishmaster». The New York Times.
- ↑ Rivera, Alfonso «Wishmaster». Cinemanía.