El virgo de Vicenteta (pel·lícula)
El virgo de Visanteta és una pel·lícula dirigida per Vicente Escrivá inspirada en el sainet homònim escrit per Josep Bernat i Baldoví el 1845. Quan s'estrenà (l'any 1979), es va fer molt popular, i continua sent un mite de l'imaginari col·lectiu valencià. N'hi hagué una segona part, anomenada Visanteta, estate queta.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Vicente Escrivá |
| Protagonistes | |
| Director artístic | José María Morera |
| Producció | Vicente Escrivá |
| Dissenyador de producció | Vicente Escrivá (fill) |
| Guió | Antonio Fos i Vicente Escrivá Basat en l'obra homonima de Josep Bernat i Baldoví |
| Música | Antón García Abril |
| Fotografia | Raúl Pérez Cubero |
| Muntatge | Pedro del Rey |
| Vestuari | María Eugenia Escrivá |
| Productora | Aspa Producciones Cinematográficas SA |
| Distribuïdor | Warner Española SA |
| Dades i xifres | |
| País d'origen |  País Valencià |
| Estrena | 15 de febrer de 1979 |
| Durada | 95 minuts |
| Idioma original | Valencià i castellà |
| Recaptació | 716.727,63 pessetes |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia |
     | |
Argument modifica
Es tracta d'una adaptació de l'obra de Bernat i Baldoví amb tocs humorístics del cinema espanyol de l'època coneguda com el destape, on se succeeixen escenes i diàlegs farcits d'erotisme. La trama ocorre al poble de Favara (Ribera Baixa) i narra dos històries entrellaçades: la d'una jove i virginal Visanteta (interpretada per la italiana Maria Rosaria Omaggio) que, a partir de la seua interpretació de Santa Bàrbara en una obra folklòric-religiosa, compta amb una espècie de força sobrenatural al seu favor, que consisteix en una ajuda divina que sorgeix cada vegada que està a punt de tindre una relació sexual; la segona mostra la relació entre un matrimoni del poble.