Luis Barbero Fernández

(S'ha redirigit des de: Luis Barbero)

Luis Barbero Fernández (Madrid, 8 d'agost de 1916 - ibídem, 3 d'agost de 2005) va ser un actor espanyol.

Infotaula de personaLuis Barbero Fernández
Luis Barbero.jpg
Biografia
Naixement8 d'agost de 1916
Madrid
Mort3 d'agost de 2005 (88 anys)
Madrid
Causa de mortCauses naturals (Infart miocardíac)
Lloc d'enterramentCementiri de l'Almudena
Activitat
OcupacióActor i actor de cinema
Activitat1939 –  2001

IMDB: nm0053543 Allocine: 49816 Allmovie: p131308
Find a Grave: 11502019
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut en el si d'una família d'artistes, el seu pare era director d'una orquestra de sarsuela. Després d'estudiar piano i aparellador, decideix dedicar-se professionalment al món de l'espectacle debutant sobre les taules el 24 de desembre de 1939 amb la sarsuela El rey que rabió, de Ruperto Chapí.[1]

En els seus primers anys com a actor, actua com a tenor còmic en els espectacles d'asos lírics que dirigeix Salvador Videgain i mestre del "género chico", per a després passar a les companyies còmiques de Loreto Prado i Enrique Chicote. Pioner també del denominat cafè teatre, no debutaria al cinema fins a l'any 1957.

Va ser amb la pel·lícula El hombre que viajaba despacito, de Joaquín Luis Romero Marchent. A partir d'aquest moment, es consolida com un dels grans actors secundaris del cinema espanyol, gairebé sempre en papi'ls còmics, als quals no va ser aliè el seu físic menut i aire de bon jan.

Present també en televisió, va participar en nombroses sèries i espais dramàtics, com La casa de los Martínez (1967-1968), Estudio 1, Un, dos, tres... responda otra vez (1976-1977), La banda de Pérez (1997) o els infantils Hoy también es fiesta (1973-1974), Fiesta (1974).

Va mantenir també la seva presència sobre els escenaris, podent destacar-se la seva interpretació de Don Basilio a Doña Clarines (1979), dels germans Álvarez Quintero, junt amb Ana Mariscal, El rayo (1990), de Pedro Muñoz Seca, amb Julia Trujillo[2] o Usted puede ser un asesino (1994), d'Alfonso Paso.

Després d'haver treballat en més de cent pel·lícules, curiosament el paper que més popularitat li va reportar va ser un dels últims que va interpretar, el de Matías Poyo, l'inseparable amic del Abuelo Manolo (Pedro Peña) a la sèrie Médico de familia (1995-1999).

MortModifica

Va morir el 3 d'agost de 2005 als 88 anys a causa d'un infart de miocardi. Va ser enterrat en el Cementiri municipal de l'Almudena a Madrid.[3]

Filmografia (selecció)Modifica

El prestigi guanyat en teatre li fa ser un dels secundaris més requerits del cinema nacional.

Trajectòria a televisióModifica

PremisModifica

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1982 Millor actor de repartiment La colmena Guanyador

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica