El zoo d'en Pitus

novel·la infantil

El zoo d'en Pitus és una novel·la juvenil en català escrita per Sebastià Sorribas i publicada el 1966 per l'editorial La Galera. Des de llavors se n'han fet 40 edicions i se n'han venut 300.000 exemplars, convertint-se en el tercer llibre d'autor català més venut, després de La plaça del Diamant i del Mecanoscrit del segon origen.[1][2][3] Sebastià Sorribas va guanyar amb aquesta obra la segona edició del Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, el 1965.

Infotaula de llibreEl zoo d'en Pitus
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorSebastià Sorribas i Roig Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1966 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial La Galera Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la juvenil Modifica el valor a Wikidata
Premis
PremisPremi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies (1965) Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

La novel·la ens presenta la història d'en Pitus, un nen que té una malaltia que només pot curar-li un especialista de Suècia. Els seus amics del barri del Raval de Barcelona muntaran un zoo per recollir diners i poder pagar-li el viatge.

CuriositatsModifica

  • El zoo d'en Pitus ha estat traduït al castellà, al basc, al gallec, al francès i al japonès.
  • Festival al barri d'en Pitus és la segona part de la novel·la, que l'Editorial La Galera va encarregar a Sebastià Sorribas. Tanmateix, aquesta seqüela no ha tingut l'èxit de l'original.
  • L'any 2000 la directora Mireia Ros va dirigir un telefilm basat en el llibre.
  • L'any 2006 es va celebrar el 40è aniversari de la publicació de la novel·la, amb la celebració de l'Any Sorribas.

ReferènciesModifica

  1. «El zoo d'en Pitus». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 30-05-2015. [Consulta: 29 agost 2017]. «"El zoo d'en Pitus" és el tercer llibre català més venut després de "La plaça del Diamant", de Mercè Rodoreda, i "El mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo.»
  2. Marsellés, Natàlia «'El zoo d'en Pitus'». La Vanguardia, 02-06-2013.
  3. EFE «Vendidos 80.000 ejemplares de 'El zoo de Pitus' en dos años en Japón». La Vanguardia, 14-07-2008.

Enllaços externsModifica