Eladio Rodríguez González

escriptor espanyol

Eladio Rodríguez González (San Clodio, Leiro, Província d'Ourense, 27 de juliol de 1864 - La Corunya, 14 d'abril de 1949) fou un lexicògraf, poeta, escriptor i periodista gallec.

Infotaula de personaEladio Rodríguez González

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1864 Modifica el valor a Wikidata
San Clodio (Ourense) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1949 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Presidente da Real Academia Galega (gl) Tradueix
19 juny 1944 – 15 octubre 1944
← Manuel Casas FernándezManuel Casas Fernández →
4t Presidente da Real Academia Galega (gl) Tradueix
20 novembre 1926 – 3 abril 1934
← Francisco Ponte BlancoManuel Lugrís Freire → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitLliga Gallega Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
FillsJulio Rodríguez Yordi Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 6327124
Consell de redacció de la Revista Gallega, Eladio Rodríguez a la dreta

Va passar la seva infància al seu poble natal, i, amb vint-i-quatre anys, es va traslladar definitivament a La Corunya on treballà com a funcionari municipal. Va iniciar la seva tasca periodística col·laborant en nombrosos periòdics i revistes i arribant a dirigir fins i tot els diaris La Mañana i El Noroeste (1896), i el suplement cultural "Nós" (1918). Va realitzar col·laboracions en diverses revistes, entre les quals la "Revista Gallega", i fou portaveu de la tertúlia de la "Cova Céltica" on assistiren també Eduardo Pondal, Manuel Murguía, Manuel Lugrís Freire o Galo Salinas, entre altres. També fou president de l'Asociación da Prensa da Coruña (1904).[1][2]

Va ser un dels quaranta membres fundadors de l'Acadèmia Gallega el 1905, de la qual va ser secretari, i president des de 1926 al 1934, i posteriorment repetí durant un breu període, durant el 1944. La seva producció periodística es reflecteix en diverses publicacions en diferents diaris. En el suplement cultural d'El Noroeste va publicar l'article Na Xuntanza està a forza i na forza està o trunfo.[1][2][3]

Com a poeta va escriure obres com Folerpas (1894), Raça e terra (1922) i Oraciós campesiñas (1927). Amb algunes de les seves composicions va guanyar alguns certàmens com Os orfos da emigración (1887), Desperta (1891), Sombras (1915), Paisaxes (1916), Malpocado y Alma de raza (1918).[1][4] També va escriure el «Diccionario enciclopédico gallego-castellano», que va construir pacientment recopilant paraules i classificant-les en nombroses cuartilles al llarg de la seva vida. Va ser publicat després de la seva mort entre 1958 i 1961. Fou oficial major bibliotecari del Cercle Artesà de la Corunya, i va compilar el catàleg de més de 3.300 obres científiques, literàries i musicals de la biblioteca, publicat el 1901.[2]

Va exercir com a secretari de la Creu Roja, i fou membre de nombrosos grups culturals de diversa índole, entre d'altres, del 'Seminari d’Estudis Gallegs' (1927), president del cor "Cántigas da Terra" (1917). Com a entusiasta de la música, el 1917 va escriure la "Guia de Galícia per al turista", encarregada per l'Associació Gallega d'Hostalers. I també va col·laborar en diferents activitats polítiques, així el 1897 formà part de la Lliga Gallega i fou membre de les 'Irmandades da Fala'. El 1932 va participar en la comissió encarregada de redactar un esborrany de l'Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936, que proposava la cooficialitat del gallec. Entre els anys 1897 i 1902 va escriure les seves memòries.[2]

El ple de la Real Academia Galega acordà nomenar a Eladio Rodríguez González com a persona a qui es dedicaria el Dia de les Lletres Gallegues de l'any 2001.[5]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Eladio Rodríguez González». Galegos. Galicia Digital. [Consulta: 4 març 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Eladio Rodríguez». Letras Galegas. Biblioteca Universitaria de Santiago de Compostela, 2001. [Consulta: 4 març 2021].
  3. «Eladio Rodríguez González». Cultura Galega. [Consulta: 4 març 2021].
  4. Rodríguez-González, Olivia «A poesía de Eladio Rodríguez González». Boletín da Real Academia Galega, Núm. 362, 2001, pàgs. 81-95. ISSN: 1576-8767.
  5. Román, Nicolás «O Día das Letras Galegas dedicarase a Eladio Rodríguez González». La Voz de Galicia, 24-06-2000 [Consulta: 4 març 2021].