Obre el menú principal

Elbridge Gerry (pronunciat: [ˈɛlbrɪdʒ ˈɡɛri]) (Marblehead, 17 de juliol de 1744 (O.S. 6 de juliol de 1744)Washington DC, 23 de novembre de 1814) fou un polític i diplomàtic estatunidenc. Com a membre del Partit Demòcrata-Republicà serví com el cinquè Vicepresident dels Estats Units entre el març de 1813 i el novembre de 1814, data de la seva mort. Se'l coneix per haver donat nom al gerrymandering, un procés mitjançant el qual es dibuixen els districtes electorals amb l'objectiu d'ajudar el partit al poder, tot i que la seva inicial «g» s'ha suavitzat recentment a /dʒ/ en detriment de la dura /ɡ/ del seu nom.[1]

Infotaula de personaElbridge Gerry
Elbridge-gerry-painting.jpg
Nom original (en) Elbridge Thomas Gerry
Biografia
Naixement 17 juliol 1744
Marblehead (Massachusetts)
Mort 23 novembre 1814 (70 anys)
Washington DC
Causa de mort Causes naturals (Malaltia cardiovascular)
Lloc d'enterrament Congressional Cemetery Tradueix
Seal of the Vice President of the United States.svg 5è Vicepresident dels Estats Units 

4 març 1813 – 23 novembre 1814
← George ClintonDaniel D. Tompkins →
Seal of the Governor of Massachusetts.svg  Governador de Massachusetts 

10 juny 1810 – 4 març 1812
← Christopher GoreCaleb Strong →
  Membre de la Cambra de Representants dels Estats Units 

4 març 1789 – 3 març 1793 – Shearjashub Bourne →
Dades personals
Religió Església episcopal als Estats Units
Formació Harvard College
Activitat
Ocupació Polític i diplomàtic
Partit Partit Demòcrata-Republicà
Família
Cònjuge Ann Gerry
Premis
Signatura

Find a Grave: 388
Modifica les dades a Wikidata

Nascut a en una rica família de comerciants, s'oposà manifestament a la política colonial britànica durant la dècada de 1760, i fou actiu en l'organització de la resistència als primers temps de la Guerra de la Independència dels Estats Units. Escollit com a representant al Segon Congrés Continental, signà tant la Declaració d'Independència com els Articles de la Confederació. Fou un dels tres homes que assistí a la Convenció Constitucional de 1787 i rebutjà signar la Constitució dels Estats Units perquè, aleshores, no incloïa una Declaració de Drets. Després de la seva ratificació fou escollit pel Congrés inaugural dels Estats Units, on seguí activament implicat en la redacció i aprovació de la Declaració de Drets com un instrument de defensa de les llibertats individuals i estatals.

Inicialment s'oposà a la idea de partits polítics, i conreà bones amistats en ambdós bàndols de la divisió política entre federalistes i demòcrates-republicans. Fou un dels membres de la delegació diplomàtica a França que fou tractat malament a l'afer XYZ, en la que els federalistes l'acusaren del trencament de negociacions. Després d'aquests fets, esdevingué demòcrata-republicà, concorrent sense èxit com a Governador de Massachusetts en diverses ocasions fins que obtingué el càrrec l'any 1810. Durant el seu segon mandat, s'aprovaren nous districtes del senat estatal que condicionà l'encunyació de la paraula «gerrymander»; perdé la següent elecció, tot i que els demòcrates-republicans mantingueren la majoria al senat estatal. Escollit pel president James Madison com el seu candidat a vice-president l'any 1812, fou elegit pel càrrec però morí un any i mig després. És l'únic signant de la Declaració d'Independència que està enterrat a Washington DC.

LlegatModifica

 
Casa d'Elbridge Gerry a Marblehead

Generalment se'l recorda per l'ús del seu nom en la paraula gerrymander, per la seva negativa a signar la Constitució dels Estats Units i per la seva funció en l'afer XYZ. Al llarg dels anys, el seu camí per la política s'ha fet difícil de caracteritzar; biògrafs primerencs, incloent el seu gendre James T. Austin i Samuel Eliot Morison, lluitaren per explicar els seus aparents canvis de posició. El biògraf George Athan Billias postulà que Gerry fou un gran defensor i practicant del republicanisme en essència, i que la seva funció a la Convenció Constitucional tingué un impacte significatiu en el document finalment produït.[2][3]

ReferènciesModifica

Notes

  1. Elster, p. 224
  2. Billias, p. 2
  3. Billias, p. 204

Fonts

BibliografiaModifica

  • Kramer, Eugene F «Some New Light on the XYZ Affair: Elbridge Gerry's Reasons for Opposing War with France» (en anglès). New England Quarterly, vol. 29, núm. 4, 1956, pàgs. 509–13. ISSN: 0028-4866.
  • Billias, George. Elbridge Gerry: Founding Father and Republican Statesman (en anglès). Nova York: McGraw-Hill Book Company, 1976. 

Enllaços externsModifica