Obre el menú principal

Eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries

(S'ha redirigit des de: Eleccions autonòmiques d'Astúries)

Des de l'arribada de la democràcia s'han celebrat 6 eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries fins ara (2006). En 5 d'elles resultà vencedor el Partit Socialista Obrer Espanyol i en l'altra el Partido Popular. La participació sol estar entre el 60 i el 65% del total d'electors, que en els últims anys s'ha estancat en un milió de persones. A part dels ja esmenats, uns altres cinc partits han tingut representació en la Junta General del Principat d'Astúries: Izquierda Unida, Unió Renovadora Asturiana, Centre Democràtic i Social, Partit Asturianista i Partit Comunista d'Astúries.

Infotaula d'esdevenimentEleccions a la Junta General del Principat d'Astúries
Tipus eleccions autonòmiques a Espanya
Estat Espanya
Jurisdicció Astúries
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

1983Modifica

Les primeres eleccions a la Junta General del Principat d'Astúries se celebraren 8 de maig de 1983. Resultà guanyador per majoria simple el PSOE. Com a conseqüència, Pedro de Silva Cienfuegos-Jovellanos fou investit president del Principat d'Astúries, suceint Agustín José Antuña Alonso, que ocupava el càrrec des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomía en 1982.

DadesModifica

  • Electors: 873.690
  • Vots: 568.271
  • Participació: 65%
  • Vots en blanc: 2.298
  • Vots vàlids: 564.520
  • Vots nuls: no disponible.

ResultatsModifica

PSOE CP PCA CDS PST MCA - LCR ENA
Vots 293.320 170.654 60.521 21.856 4.704 2.829 2.519
Escons 26 14 5 - - - -

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; CP = Coalició Popular; PCA = Partit Comunista de Astúries

1987Modifica

Les segones eleccions asturianes se celebraren el 10 de juny de 1987. Resultà vencedor novament el PSOE, però amb 6 escons menys. Alianza Popular, nou nom de Coalición Popular també baixà en escons, 1. Aquests 7 escons, més un que també perderen els comunistes, ara sota el nom d'Izquierda Unida, anaren al nou partit, Centre Democràtic i Social. Pedro de Silva repetí mandat com a president.

DadesModifica

  • Electors: 868.611
  • Votants: 580.436
  • Participació: 66,8%
  • Vots en blanc: 7.066
  • Vots vàlids: 572.321
  • Vots nuls: 8.115

ResultatsModifica

PSOE AP CDS IU PA PTE-Unidad Comunista PDP ENA
Vots 222.326 144.379 106.155 69.175 7.348 4.875 3.600 2.809
Escons 20 13 8 4 - - - -

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; AP = Alianza Popular; CDS = Centro Democrático y social; IU = Izquierda Unida

1991Modifica

A les terceres eleccions asturianes, el 26 de maig de 1991, el nombre de votants baixà, cosa que suposà la participació més baixa de la seva història. També és notable l'augment del vot en blanc, passant d'un 0,4% a las de 1983 i un 1,2% el 1987 a un 4,74% ara.

Els dos principals partits augmentaren el nombre d'escons, guanyaren novament els socialistes, amb Juan Luis Rodríguez Vigil. Izquierda Unida també augmentà els representants en la Junta, que per primer cop en la seva història comptà amb la presència d'un diputat asturianista, Xuan Xosé Sánchez Vicente, del Partit Asturianista, com a representant de la Coalició Asturiana. El gran perdedor de les elecciones fou el CDS, que passà de tenir 8 representants a només 2.

DadesModifica

  • Electors: 913.215
  • Votants: 535.967
  • Participació: 58,7%
  • Vots en blanc: 25.414
  • Vots vàlids: 531.947
  • Vots nuls: 4.013

ResultatsModifica

PSOE PP IU CDS CA
Vots 218.193 161.098 78.982 35.884 14.569
Escons 21 15 6 2 1

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; PP = Partit Popular; IU = Izquierda Unida; CDS = Centre Democràtico i social; CA = Coalición Asturiana

1995Modifica

Malgrat que Rodríguez Vigil hagué de dimitir en 1993 degut a l'escàndol del petromocho el PSOE esgotà la legislatura i les següents eleccions se celebraren quan estava previst, el 28 de maig de 1995. Sergio Marqués, del Partit Popular (Espanya), succeí Antonio Trevín, que havia governat el Principal després de la dimissió del seu company de partit. Per primer cop a Astúries no resultà vencedor el PSOE. El CDS, igual que a la resta d'Espanya, va veure com perdia la seva representació política en la Junta.

DadesModifica

  • Electors: 979.618
  • Votants: 623.242
  • Participació: 63,6%
  • Vots en blanc: 9.720
  • Vots vàlids: 619.486
  • Vots nuls: 3.756

ResultatsModifica

PP PSOE IU PAS
Vots 272.396 219.506 177.545 20.659
Escons 21 17 6 1

PP = Partit Popular; PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; IU = Izquierda Unida; PAS = Partíu Asturianista

1999Modifica

Sergio Marqués abandonà el PP en 1998 per a formar la Unió Renovadora Asturiana aquell mateix any. Al capdavant del nou partit esgotà la legislatura en minorra fins a les eleccions que se celebraron el 13 de juny de 1999. A causa d'això, el PP va veure com passava de 21 escons a tan sols 15, recuperant de nou el PSOE el govern, per primer cop amb majoria absoluta. La nova formació de l'expresident, la URAS, aconsiguí 3 escons, el mateix nombre que Izquierda Unida, que perdé uns altres 3.

DadesModifica

  • Electors: 979.618
  • Votants: 623.242
  • Participació: 63,6%
  • Vots en blanc: 9.720
  • Vots vàlids: 619.486
  • Vots nuls: 3.756

ResultatsModifica

PSOE PP IU URAS
Vots 284.962 200.164 55.747 44.261
Escons 24 15 3 3

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; PP = Partit Popular; IU = Izquierda Unida; URAS = Unió Renovadora Asturiana

2003Modifica

A les eleccions celebrades el 25 de maig de 2003 resultà vencedor novament el PSOE, repetint al capdavant del Principat Vicente Álvarez Areces, encara que aquest cop hagué de formar govern en coalició amb IU-BA. URAS perdé tots els diputats i el PP recuperà gran part de la seva força, en passar dels 15 de les anteriors eleccions als 19 d'aquesta.

DadesModifica

  • Electors: 976.104
  • Votants: 623.149
  • Participació: 63,9%
  • Vots en blanc: 14.143
  • Vots válids: 618.716
  • Vots nuls: 4.433

ResultatsModifica

PSOE PP IU-BA
Vots 250.467 242.396 68.360
Escons 22 19 4

PSOE = Partit Socialista Obrer Espanyol; PP = Partit Popular; IU = Izquierda Unida; BA = Bloque por Asturies

Enllaços externsModifica