Obre el menú principal


Les 45es eleccions generals del Japó es van realitzar el 30 d'agost de 2009[1] i s'hi van elegir tots els escons de la Cambra de Representants del Japó, qui designa al Primer ministre del Japó. El fins llavors partit opositor Partit Demòcrata del Japó (PDJ) va derrotar a la coalició governant formada pel Partit Liberal Democràtic (PLD) i el Nou Kōmeitō, acabant amb 50 anys de govern gairebé sense interrupcions.[2]

Eleccions generals japoneses de 2009
480 escons a la Cambra de Representants del Japó
30 d'agost del 2009
1a candidatura 2a candidatura
Yukio Hatoyama Tarō Asō
Cap de llista Yukio Hatoyama Tarō Asō
Candidatura PDJ PLD
Circumscripció Hokkaidō-9è Fukuoka-8è
Escons anteriors 113 escons (36,44%) 296 escons (47,77%)
Escons anteriors 110 303
Escons aconseguits 308 119
Variació escons +195 -177
Vots 29.784.743 18.782.218
Percentatge 42,4% 26,7%
JapanGE2009.png
Districtes parlamentaris guanyats per

– PDJ – PLD – NPP – PSJ – VP – Independents

‹ 2005 Japó

InicisModifica

Fets previs a les eleccionsModifica

Les últimes eleccions generals van tenir lloc el 2005 en que el PLD, dirigit pel primer ministre popular Junichiro Koizumi, va guanyar amb un 47,77%. A causa de les característiques del Sistema d'elecció japonès, el PLD va acabar amb 296 escons a la cambra baixa (un 61,6%), que permetia a Koizumi completar la privatització de Servei Postal del Japó. Des de llavors, el Japó va tenir tres primers ministres més (Shinzō Abe, Yasuo Fukuda i Tarō Asō) que van arribar al poder sense que hi hagués eleccions generals.

L'1 de setembre de 2008, Yasuo Fukuda sobtadament va anunciar que es volia retirar com a líder. Tarō Asō va guanyar en les següents eleccions internes del Partit Liberal Democràtic.[3] Alguns mitjans de comunicació van especular que arran d'un canvi recent a lideratge, el primer ministre Tarō Asō podria fer celebrar eleccions a finals d'octubre o primers de novembre del 2008 mentre la seva popularitat era encara alta.[4]

Hi havia l'expectativa que a causa de la decadència constant i dels nombrosos escàndols del PLD podria portar a l'acabament complet d'aquest partit i la creació d'un nou sistema polític, amb partits emergents ideològicament coherents en comptes del sistema actual d'un interès compartit al poder amb diferències ideològiques rígides.[5]

A finals de juny del 2009, van aparèixer rumors que deien que es podrien celebrar unes eleccions a primers d'agost de 2009.[6] A les eleccions prefecturals de Tòquio, el PLD va perdre una altra vegada molt escons. L'endemà, Asō va confirmar els rumors que deien que s'estaven planejant unes eleccions pel 30 d'agost del 2009.[1]

L'anterior primer ministre del PLD Yoshimi Watanabe va anunciar el 8 d'agost del 2009 que fundava un nou partit, Minna no Tō, el 8 d'agost, de 2009.[7]

Partits políticsModifica

Les promeses del PDJ incloïen: una reestructuració de servei civil; una subvenció mensual per a famílies amb nens (a 26.000 iens per nen); retallada de l'impost de combustible; suport d'ingressos per a pagesos; matrícula per als instituts públics;[8] elevar el sou mínim a 1.000 iens; i aturar qualsevol augment en impost indirecte durant els quatre propers anys.[9][10]

Les promeses del PLD van ser similars a les del PDJ. Un article del diari The New York Times el 28 d'agost del 2009 va dir que les dues plataformes polítiques oferien poc referent a les polítiques econòmiques.[11]

Enquestes preelectoralsModifica

Abans de la dissolució de la cambra baixa, les revistes setmanals havien estat citant analistes que pronosticaven una gran pèrdua per a la coalició que governava que tenia dos terços dels seients a la Cambra de Representants. Alguns van advertir que el PLD podria perdre gairebé la meitat dels escons.[12] Molts mitjans de comunicació va basar les seves prediccions en el baix índex de popularitat del primer ministre Tarō Asō i la pèrdua del PLD en les Eleccions prefecturals de Tòquio. Durant el 20 i 21 d'agost del 2009, els principals diaris japonesos (Asahi Shimbun i Yomiuri Shimbun) i el Nihon Keizai Shimbun, un diari financer, van informar que el PDJ podria obtenir la victòria amb 300 dels 480 escons que integren la Cambra de Representants del Japó.[13][14][15]

En canvi, el 22 d'agost del 2009, el diari Mainichi Shimbun apuntava que el PDJ podria guanyar amb més de 320 seients.[16] Mainichi anotà que el PDJ semblava estar guanyant en la part occidental del Japó, una regió tradicional del PLD, i que el PLD podria perdre la seva majoria en 15 prefectures, incloent-hi Hokkaidō, Aichi i Saitama..[17] També, segons Mainichi, el Partit Comunista Japonès retindria probablement els seus 9 seients previs, mentre que el Nou Kōmeitō i el Partit Socialdemòcrata del Japó podrien baixar alguns punts.

Segons una enquesta elaborada el 22 d'agost del 2009 pel Yomiuri Shimbun, el diari més venut del Japó, un 40 per cent dels enquestats votaria a favor del PDJ, mentre un 24 per cent per al PLD.[18]

Candidats per partitModifica

Patit Números de candidats Gènere dels candidats Proporcional Escons quan es va dissoldre (21/07/09)
Homes Dones Total Uninominal/
Proporcional[19]
Partit Liberal Democràtic (PLD) 326 299 27 306 37 303
Nou Kōmeitō (NK) 51 47 4 8 43 31
Partit Demòcrata del Japó (PDJ) 330 284 46 271 59 112
Partit Socialdemòcrata del Japó (PSJ) 37 25 12 31 6 7
Nou Partit del Poble (NPP) 18 17 1 9 9 5
Partit Comunista Japonès (PCJ) 171 119 52 152 19 9
Vostre Partit (VP) 15 12 3 14 1 -
Partit de la Realització de la Felicitat 337 262 75 288 49 0
Total 1.374 1.145 229 1.139 235 478[20]

ResultatsModifica

 
Escons després de les eleccions.
     Partit Demòcrata (308)
     Partit Liberal Democràtic (119)
     Nou Kōmeitō (21)
     Partit Comunista (9)
     Partit Socialdemòcrata (7)
     Vostre Partit (5)
     Nou Partit del Poble (3)
     Independents / Altres (8)

El PDJ va fer fora el PLD del poder de forma contundent, guanyant 308 escons (d'un total de 480), mentre que el PLD en va aconseguir només 119 escons - la pitjor derrota de la història japonesa moderna. El PLD no perdia unes eleccions d'aquesta manera des de les eleccions del 1993. En aquella ocasió, el PLD (que tenia 200 escons) va perdre la majoria.

El PDJ va guanyar per àmplia majoria a la Cambra de Representants, així assegurant que Hatoyama seria el pròxim primer ministre.

Tanmateix, el PDJ tenia una majoria justa a la Casa de Consellers. Hatoyama es va veure forçat a formar un govern de coalició amb el Partit Socialdemòcrata del Japó i el Nou Partit del Poble.[21]

Resultats de les eleccions generals japoneses de 2009
Coalicions i partits Eleccions per circumscripció Eleccions proporcionals Total d'escons +/-
Vots % +/- Escons +/- Vots % +/- Escons +/-
Respecte les anteriors eleccions
Respecte de la Cambra sortint
   Partit Demòcrata del Japó (PDJ) 33.475.334 47,43 +10,99 221 +169 29.844.799 42,41 +11,39 87 +26 308 +195 +193
Partit Socialdemòcrata del Japó (PSD) 1.376.739 1,94 +0,48 3 +2 3.006.160 4,27 -1,22 4 -2 7 0 0
Nou Partit del Poble (NPP) 730.570 1,04 +0,4 3 +1 1.219.767 1,73 -0,01 0 -2 3 -1 -1
Coalició PDJ-PSD-NPP

(amb el Nou Partit del Japó i el Nou Partit Daichi)

35.582.643 50,41 +11,86 228 +172 35,802,866 50,73% 35,032,019 48,4% +10.2 320 +193 +194
  Partit Liberal Democràtic (PLD) 27.301.982 38,68 -9,09 64 -155 18.810.217 26,73 -11,45 55 -22 119 -177 -181
Nou Kōmeitō (NK) 782.984 1,11 -0,33 0 -8 8.054.007 11,45 -1,8 21 -2 21 -10 -10
Coalició PLD-NK

(amb el Kaikaku Club)

28.084.966 39,79 -9,43 64 -163 26.864.224 38,18 -13,25 76 -24 140 -187 -191
  Partit Comunista Japonés (PCJ) 2.978.354 4,22 -3,03 0 0 4.943.886 7,03 -0,23 9 0 9 0 0
Vostre Partit (VP) 615.244 0,87 +0,87 2 +2 3.005.199 4,27 +4,27 3 +3 5 +5 +1
Independents / Altres 3.063.598 4,34 -0,42 6 -12 466.786 0,66 +0,66 0 0 6 -12 0
Total (participació del 69,29%) 70.581.679 100,0 300 70.370.255 100,0 180 480 +2 (vacants)

Vegeu tambéModifica

Notes i referènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Japan PM 'calls August election'». BBC News, 13-07-2009.
  2. «Facing Party Rift, Japan’s Premier Calls Election». The New York Times, 13-06-2008.
  3. «Japanese Party Chooses Aso as Leader». , 22-09-2008.
  4. «Japanese election brought forward», 18-09-2008.
  5. «Japan's governing party faces political extinction». , 20-02-2009 [Consulta: 11 maig 2009].
  6. english@peopledaily.com.cn. «Report: Japan's PM eyes general election in early August – People's Daily Online». English.people.com.cn, 27-06-2009. [Consulta: 31 agost 2009].
  7. english@peopledaily.com.cn. «Japan's former minister to launch party to campaign in election». English.people.com.cn. [Consulta: 31 agost 2009].
  8. «Japan election: unemployed turn on the government». The Daily Telegraph, 27-08-2009.
  9. Hiroko Tabuchi «Opposition Woos Japan’s Voters With Costly Vows». New York Times, 03-08-2009.
  10. «Japan opposition may score landslide win: media». Reuters, 21-08-2009.
  11. «Lost in Japan’s Election Season: The Economy». The New York Times, 29-08-2009.
  12. «J-CASTニュース : 未だに「視界不良」麻生政権 党内に不穏な動き». J-cast.com, 13-07-2009. [Consulta: 31 agost 2009].
  13. «Analysis: DPJ on pace to win 300 seats». Asahi Shimbun, 20-09-2009.
  14. «Survey: DPJ poised to win over 300 seats». Yomiuri Shimbun, 21-09-2009.
  15. «民主、圧勝の勢い 300議席超が当選圏 衆院選情勢調査» (en japanese). Nikkei Shimbun, 21-08-2009.
  16. «DPJ could win over 320 seats in Lower House race: Mainichi poll». Mainichi Shimbun, 22-08-2009.
  17. «揺らぐ自民の牙城 15道県全敗か» (en japanese). Mainichi Shimbun, 22-08-2009.
  18. «DPJ Leader Hatoyama Says Domestic Demand Priority». Bloomberg, 22-08-2009.
  19. Vol dir que és un candidat tant per a un escó uninominal com per a un escó proporcional
  20. La Cambra de Representants del Japó està composta per 480 escons, per tant hi havia dos vacants en el moment de la dissolució.
  21. «Hatoyama says DPJ will form coalition even if party performs well in election». Mainichi, 22-08-2009.

Enllaços externsModifica