Eli Aristides
Publi Eli Aristides Teodor (grec antic: Πόπλιος Αἴλιος Αριστείδης Θεόδωρος, llatí: Publius Aelius Aristides; Hadrianos, Bitínia, 129 o 117 - Esmirna, 189), anomenat habitualment Eli Aristides, va ser un famós orador grec del segle ii, pertanyent al moviment de la Segona Sofística. Era fill d'Eudemó', sacerdot de Zeus.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 novembre 117 Hadrianoi (en)  |
| Mort | 189 (71/72 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, filòsof |
| Període | Imperi Romà |
| Professors | Alexandre de Cotièon, Arístocles de Messene, Herodes Àtic i Marc Antoni Polemó |
| Alumnes | Damià d'Efes |
Ja de ben jove va mostrar un talent extraordinari, i es va dedicar a l'estudi de la retòrica, que considerava l'ocupació més digna per una persona, i va dedicar-se a la poesia per diversió. A més del retòric Herodes Àtic, que va escoltar a Atenes, va estudiar amb Arístocles a Pèrgam, i amb Polemó Antoni i Alexandre el Gramàtic a Esmirna. Una vegada preparat, va viatjar per diversos llocs especialment per Egipte, Grècia i Itàlia. La fama que tenia era tan gran, que moltes de les ciutats a les quals va viatjar li van erigir estàtues en homenatge. Poc abans del seu retorn, i encara a Itàlia, va ser atacat per una malaltia que li va durar tretze anys, però això, tot i que sempre havia estat molt feble, no li va impedir seguir la seva activitat i els seus estudis, car tenia intervals de salut, i va marxar a Esmirna on es va instal·lar. En un llibre d'ell, ἱεροὶ λόγοι, una mena de dietari de la seva malaltia i la recuperació posterior, diu que sovint en somnis se li demanava de cultivar la retòrica i no preocupar-se d'altres branques del saber. Va residir a Esmirna on havia anat per la fama curativa dels seus banys, al final de la seva malaltia i després, un cop ja curat. Feia viatges esporàdics a Pèrgam i a altres poblacions.[1]
Quan Esmirna va ser destruïda per un terratrèmol l'any 178, va aconseguir de Marc Aureli, amb el que s'havia fet amic a Jònia, que la ciutat fos reconstruïda, després de pintar a l'emperador amb un gran realisme, les condicions miserables dels seus habitants i l'estat lamentable de les cases i els temples. En agraïment la ciutat li va fer aixecar una estàtua a l'àgora i li va donar el títol de fundador. Li van oferir diversos honors, però només va acceptar el de sacerdot d'Asclepi, condició que va tenir fins a la seva mort el 180 o 189. Va tenir estàtues en altres ciutats. Es conserven 55 discursos seus, i dos tractats sobre temes de poc valor. Alguns dels seus discursos són elogis del poder de certes divinitats, altres, panegírics sobre ciutats, com ara Esmirna, i altres tracten temes relacionats amb la retòrica i l'eloqüència. L'obra citada anteriorment, ἱεροὶ λόγοι, conté curioses informacions sobre mètodes curatius als temples que han cridat l'atenció.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Aristeides, P. Aelius». A: Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 295-296.