Eliana Thibaut i Comalada

Cuinera nord-catalana lligada a l'Escola de Cuina Catalana d'Illa de Tet

Eliana Thibaut i Comalada (Rigardà, 28 d'abril de 1928 Perpinyà, 6 d'abril de 2021)[1][2] fou una cuinera nord-catalana, historiadora de la gastronomia i divulgadora, i autora de llibres sobre gastronomia catalana, com ara La cuina dels Països Catalans. Reflex d'una societat (2001) i La cuina medieval catalana (2006). Així mateix, va ser autora d'una important obra sobre cuina i nutrició, que abraça més d'una trentena de llibres, a més d'articles divulgatius i un CD-ROM interactiu.[3]

Infotaula de personaExcel·lentíssima Senyora Modifica el valor a Wikidata
Eliana Thibaut i Comalada
Eliane Comelade - Comédie du Livre 2010 - P1390613.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Éliane Pierrette Thibaut Modifica el valor a Wikidata
28 abril 1928 Modifica el valor a Wikidata
Rigardà (Conflent) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 2021 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Perpinyà (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perCreació dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional a Illa de Tet
Activitat
OcupacióCuinera
Família
FillsPascal Comelade
Premis

Lloc webeliane-comelade.com Modifica el valor a Wikidata

Thibaut i Comalada es dedicà sobretot a la recuperació de la cuina catalana tradicional i les receptes medievals i populars.[4]

L'any 1985, va impulsar la creació dels tallers de cuina catalana tradicional - l'Escola de Cuina Catalana d'Illa de Tet, a Illa de Tet, Rosselló -, destinats a preservar i difondre la cuina de territori, i allí impartia tallers de cuina.[5][6]

TrajectòriaModifica

Era filla de mestres d'escola. El febrer de 1939 a Argelers, en el moment de la Retirada, va descobrir l'horror dels camps de refugiats republicans. Durant la Segona Guerra Mundial, els seus pares la van enviar a Murat.[7]

Va cursar estudis superiors en higiene i ciències de l’alimentació a París, on va sortir primera de la seva promoció. Els primers temps va publicar manuals pedagògics diversos quan la gastronomia encara no estava en voga. Quan va tornar a Perpinyà, va conèixer Josep-Maria Batista i Roca, que la introduí a la cultura catalana.[2]

Professora durant anys de l'assignatura Higiene de l'Alimentació en diversos centres d'ensenyament tècnic francesos, sobre el qual va publicar diversos manuals o tractats, l'any 1985 va impulsar la iniciativa de creació dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional, destinats a preservar i difondre la cuina de territori. Allí va fer tallers de cuina.

Va col·laborar com a periodista culinària a les revistes i periòdics Der Feinsmäcker, Sant Joan i Barres, Truc i Sud.[8]

El seu primer llibre de cuina pròpiament dit, Cuina rossellonesa i de la Costa Brava, del 1968, va ser en català. Després, els anys 1970 i 80, va editar alguns llibres de cuina en francès –el 2004 publicà també un en castellà–, i acabà alternant els títols en francès i català, en els quals posava de manifest la seva recerca etnològica en el camp de l'alimentació (amb una especial incidència en el període de l'edat mitjana) i la seva capacitat d'innovació pel que fa a receptes creades a partir del substrat tradicional de la cuina nord-catalana. Dins de la col·lecció "El Cullerot" de Cossetània Edicions, va publicar La cuina tradicional de la Catalunya Nord, La cuina del foie gras, Les amanides de la Mediterrània, Cuina medieval catalana i La cuina de la poma. Va ser distingida amb nombrosos premis gastronòmics i cívics i va gaudir d'un important reconeixement tant a la Catalunya Nord com a tot arreu.

Eliana Thibaut era mare del músic Pascal Comelade.

Premis i reconeixementsModifica

Obres destacades[cal citació]Modifica

Algunes obres de la seva extensa bibliografia son els següents:

En catalàModifica

En francèsModifica

  • Éditions Jacques Lanore. Technologie et hygiène alimentaire (en francès), 1963, p. 88. 
  • Éditions Jacques Lanore. Technologie et hygiène alimentaire (en francès), 1965, p. 184. 
  • Éditions Jacques Lanore. 365 menus équilibrés (en francès), 1978, p. 511. ISBN 2-86268-009-5. .
  • Éditions Jacques Lanore. La Cuisine catalane (en francès), 1978. 
  • De la Costa Brava au Canigou : recettes de cuisine catalane (en francès), (París: Éditions Jacques Lanore, 1971).
  • Éditions Jacques Lanore. Art et gastronomie (en francès), 1981, p. 48. ISBN 2-86268-040-0. 
  • Éditions Jacques Lanore. La Cuisine catalane (en francès), 1982, p. 340. ISBN 2-86268-051-6. 
  • Com nodrir-se / Comment se nourrir, sèrie Dianostra 4, bilingüe català - francès. (Prada de Conflent: Terra Nostra, 1982) - sèrie de diapositives + llibret.
  • Syndicat intercommunal de la Vallée de la Rotjà. La Pomme du Conflent et d'ailleurs (en francès), 1984, p. 319. 
  • Technologie et hygiène alimentaire : 1er cahier, les nutriments, éd. Lanore, 1987
  • Loubatières (Nouvelles Éditions). Les coques catalanes (en francès), 1991, p. 119. ISBN 2-86266-161-9. 
  • La table médiévale des catalans (Montpeller: Les Presses du Languedoc, 1995).
  • Ma cuisine catalane au fil des saisons (Ais de Provença: éd. Edisud, 1998).
  • La cuisine du foie gras (Montpeller: Les Presses du Languedoc, 2001).
  • Les salades de la Méditerranée (Montpeller: Les Presses du Languedoc, 2002; 2005, 2a edició).
  • édition CPE centre. Recettes catalanes de nos grand-mères (en francès), mai 2006, p. 128. ISBN 2-84503-425-3. 
  • Les saisons de la cuisine. Recettes de grand-mère expliquées aux débutants qui veulent manger sain et équilibré. (éditions Singulières i Montpeller: Nouvelles Presses du Languedoc, 2009).
  • La Cuisine catalane (2 volumes), rééd. Lanore-Delagrave, 2010.
  • Terrines, pâtés et croustades, 2011.
  • Recettes Catalanes de ma grand-mère, 2011.
  • La cuisine des Pyrénées catalanes : Cerdagne, Capcir, Andorre (Montpeller: éd. Nouvelles Presses du Languedoc, 2013).
  • Le riz en pays catalan, le riz à la paella ou en cassola (Bordeus: Éditions Sud Ouest, 2014).
  • La cuisine catalane : 300 recettes d'hier et d'aujourd'hui (Perpinyà: El Trabucaire, 2015).
  • Ma cuisine catalane, illustrations Cécile Colombo (Ais de Provença: éd. Edisud, 2015).
  • Almanach du Catalan 2017, coauteur Gérard Bardon (Romorantin-Lanthenay, Vall del Loira: éd. CPE, 2016).
  • Petit traité savant de l'artichaut, éd. Equinoxe, 2016.

En castellàModifica

ReferènciesModifica

  1. «S'ha mort Eliane Thibault Comelade». Radio Arrels, 07-04-2021. [Consulta: 7 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 «S'ha mort la divulgadora gastronòmica Eliane Thibault Comelade a 93 anys». Vila Web, 07-04-2021. [Consulta: 7 abril 2021].
  3. «f e s t e s . o r g l'espai on comença la festa». Festes.org. [Consulta: 7 abril 2021].
  4. «Mor la divulgadora gastronòmica nord-catalana Eliane Thibault Comelade» (en catalan). [Consulta: 7 abril 2021].
  5. «Mor Eliana Thibaut i Comelade, historiadora de la cuina i escriptora. Va dur a terme una recerca important en l'alimentació del poble català, sobretot en el període de l'edat mitjana», Carme Melià, Cuina, 7-04-2021. [Consulta: 22-05-2021].
  6. «Quan la cuina tampoc coneix de fronteres», Josep M. Bernils, Hora Nova, periòdic independent de l'Alt Empordà, 13 d'abril del 2021. [Consulta: 22-05-2021].
  7. «Eliane Comelade @ Hugues Argence photographe en Catalogne Costa Brava Pyrénées» (en francès). [Consulta: 7 abril 2021].
  8. «Eliana Thibaut i Comelade». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Creus de Sant Jordi 2009». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 31 març 2015].
  10. A.R. «Eliana Thibaut-Comelade obté el premi Méditerranée Roussillon - 21 abril 2011». [Consulta: 7 abril 2021].

Enllaços externsModifica