Elisa K

pel·lícula de 2010 dirigida per Jordi Cadena i Casanovas

Elisa K és una pel·lícula catalana de 2010, dirigida per Jordi Cadena i Judith Colell i basada en la novel·la Elisa Kiseljak de Lolita Bosch.

Infotaula de pel·lículaElisa K
Elisak cartell.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióJordi Cadena
Judith Colell
Ajudant de direccióÀlex Vilà
ProduccióAntonio Chavarrías
Dissenyador de produccióIsaac-Pierre Racine
GuióLolita Bosch (novel·la)
Jordi Cadena (guió)
Dissenyador de soDani Fontrodona
FotografiaSergi Gallardo
MuntatgeDavid Gallart
VestuariAnna Pons
MaquillatgeJuan Cansado
Maru Errando
ProductoraOberon Cinematogràfica
Televisió de Catalunya[1]
Dades i xifres
País d'origenCatalunya
Estrena2010
Durada85 min
Idioma originalcatalà
Descripció
Gèneredrama

Lloc webLloc web
IMDB: tt1563655 Filmaffinity: 674147 Allocine: 183755 Rottentomatoes: m/elisa_k_2010 Allmovie: v524591
Modifica les dades a Wikidata

Es va estrenar el 21 de setembre al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, on va obtenir el Premi del Jurat,[2] i dos dies més tard va ser la seva estrena als cinemes de Barcelona.[3]

Elisa K és un experiment que, sense deixar de pensar en el públic, planteja una aposta cinematogràfica molt innovadora.[4] Narra una història de superació personal arran de la violació d'una menor per part d'un amic del seu pare.[5] La pel·lícula tracta de l'abús sexual a menors, i ho fa amb pudor i una curosa posada en escena, fent servir l'el·lipsi.[6]

Elisa K conté dues parts ben diferenciades, fins i tot tècnicament: la primera és en blanc i negre i càmera fixa i la segona és en color i està rodada amb càmera a l'espatlla. Són les dues parts en què es trenca la vida de l'Elisa.[7] Pren com a escenaris principals Barcelona, Sabadell, la Floresta i l'estació de Valls.[7]

ProduccióModifica

Elisa K és una lliure i a la vegada fidel adaptació de la novel·la de Lolita Bosch Elisa Kiseljak. Kiseljak és una ciutat de Bòsnia i Hercegovina que va ser assetjada durant mesos durant la guerra dels Balcans.[8] La història s'estructura en dos temps, el de la infància d'Elisa K i el de la seva joventut uns anys més tard, permet que el film s'hagi construït en forma de díptic: infància/joventut; blanc i negre/color; narració en tercera persona/narració en primera persona; cinema contemplatiu/cinema passió.

El primer temps es fa càrrec del fragment de l'Elisa nena i ens explica el que li va passar quan tenia 11 anys, assumit per Jordi Cadena i realitzat en blanc i negre, és més distanciat i busca una tensió entre les imatges i una veu narrativa en off. La veu en off (Ramon Madaula) és omnipresent i s'avança uns segons al que veurem, gairebé es converteix en la coprotagonista de la història, i ens explica una sèrie d'esdeveniments com si els observés a través d'un vidre (literalment quan estan a dins del resturant), com si no fos possible entrar en el seu interior. La càmera manté la distància marcada pel narrador, no s'atreveix a acostar-se als personatges, no converteix cap fet en marcadament explícit i intenta evitar donar respostes fàcils i senzilles.[9]

El segon temps, a càrrec de Judith Colell, retroba la noia catorze anys després, quan un fet fortuït li desperta el record i la sumeix en una espiral de violència,[4] és en color, i és un treball sobre el cos (amb una esforçada interpretació d'Aina Clotet) a partir de la manifestació dramàtica del record.[8]

Cadena i Colell van decidir que l'abús sexual hi fos de manera el·líptica (la violació es produeix amb el pare de la nena adormit al costat i el germà gronxant-se a la terrassa) però aportant arguments prou convincents: no importa el grau de l'abús, sinó el fet que ha existit i les seves conseqüències.[8]

ArgumentModifica

L'Elisa és una nena a punt de fer els onze anys. Els pares s'han separat, i anirà a passar uns dies a Barcelona, amb el seu pare i els seus germans. Allà, l'amic del seu pare la viola, i promet que li regarlarà una polsera de plata si deixa de plorar. Quan torna al poble està estranya, però ningú no s'adona de què li passa, i ella no és capaç d'explicar-ho. Anys més tard, ja amb vint-i-quatre, recorda de sobte alguna cosa horrible, i truca a la seva mare espantada demanant-li ajut.

RepartimentModifica

Festivals i premisModifica

  • Stockholm International Film Festival 2010
  • Mujeres en Dirección. Semana Internacional de Cine de Cuenca 2010
  • Bahamas International Film Festival 2010
  • Spanish Cinema Now - Nova York 2010
  • Montpellier Mediterranean Film Festival 2010
  • Montreal Festival of Nouveau Cinema 2010
  • Abycine - Albacete International Film Festival 2010 - Premi del públic
  • Festival de Cinema Espanyol de Toulouse (Cinespaña) 2010
  • Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià - Secció Oficial 2010 - Premi Especial del Jurat[10]
  • The Times BFI London Film Festival 2010
  • Festival du Cinéma Espagnol a Nantes 2011 - Menció especial
  • VIVA! Spanish Film Festival 2011
  • Premi Sant Jordi de RNE Catalunya 2011 - Premi a la millor actriu principal[1]
  • Premi Nacional de Cultura 2011 en la categoria de cinema.[11]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Dades sobre el film». Catalanfilmsdb. [Consulta: 16 setembre 2016].
  2. Fitxa de la pel·lícula al Zinemaldia de 2010 (castellà)
  3. Data d'estrena de la pel·lícula a IMDb (anglès)
  4. 4,0 4,1 «FILA ZERO: Elisa K (Judith Colell i Jordi Cadena, 2010, 85 min)». CCCB. [Consulta: 16 setembre 2016].
  5. «'Elisa K', amb cinc nominacions, pendent dels Premis Gaudí que s'entreguen avui». Cugat.cat. [Consulta: 16 setembre 2016].
  6. Crítica de la pel·lícula a Fotogramas (castellà)
  7. 7,0 7,1 Estallo, Anna. «Roden a Valls una part de la pel·lícula «Elisa K», dels directors Jordi Cadena i Judith Colell». El Punt Avui. [Consulta: 16 setembre 2016].
  8. 8,0 8,1 8,2 Merino, Imma. «Talents catalans». El Punt Avui. [Consulta: 16 setembre 2016].
  9. Quintana, Àngel. «Fusió d'estils dissonants». El Punt Avui. [Consulta: 16 setembre 2016].
  10. «Premio Especial del Jurado» (en castellà). Festival de San Sebastián. [Consulta: 16 setembre 2016].
  11. «Judith Colell i Jordi Cadena guanyen el premi Nacional de Cultura en la categoria de cinema». UPF. [Consulta: 16 setembre 2016].

Enllaços externsModifica