Elisabet Kozlova

ornitòloga russa

Elisabet Vladimirovna Kozlova nascuda Puixkariova (Krasnoe Selo, Imperi rus, 19 d'agost de 1892Leningrad –Sant Peterburg–, Unió Soviètica, 10 de febrer de 1975) fou una ornitòloga russa que va treballar en l'avifauna asiàtica, des de Rússia fins a l'altiplà tibetà.[1]

Plantilla:Infotaula personaElizabeth Kozlova
Biografia
Naixement19 d'agost de 1892
Krasnoye Selo (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort10 de febrer de 1975(1975-02-10) (als 82 anys)
Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollege of Princess AA Obolensky (en) Tradueix (–1910)
Women's Pedagogical Institute (en) Tradueix (1910–1913) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióornitòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut Zoològic de l'Acadèmia Russa de Ciències, senior research fellow (en) Tradueix (1933–1973)
Institut Zoològic de l'Acadèmia Russa de Ciències (1931–1933) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugePyotr Kozlov (1912–) Modifica el valor a Wikidata

Vida i carrera

modifica

Elisabet Kozlova a néixer en una família de metges de Krasnoe Selo, avui dia dins de Sant Petersburg. Va començar la seva activitat ornitològica amateur durant una visita a Tian Shan el 1913, i després, el 1918-19, al sud d'Ucraïna.[1]

Entre 1923 i 1926 va participar com a ornitòloga professional en l'expedició organitzada per la Societat Geogràfica de Rússia i dirigida pel seu marit, Piotr Kozlov, a Mongòlia. Va poder estudiar ocells a diferents indrets, des dels boscos de l'Oest fins a les muntanyes Kentei, les estepes centrals, el desert de Gobi o la vall del llac Orog-Nur.[1]

Va tornar a Mongòlia el 1929 i el 1930 per recollir i dur a terme més estudis sobre ocells, i la seva investigació va donar com a resultat la publicació el 1930 de Ocells del sud-oest de Transbaikalia, nord de Mongòlia i Gobi central, obra per la qual va ser guardonada amb la Medalla de Plata de la Societat Geogràfica.[2][3] Els hiverns de 1934 i de 1937 va visitar, juntament amb l'ornitòleg A. Ya. Tugarinov, els estatges d'hivern dels ocells a les costes sud-oest de la mar Càspia, que donaren lloc a dues publicacions de gran interès.[1]

Entre 1932 i 1975 va treballar al Departament d'Ornitologia de l'Institut Zoològic de l'Acadèmia Russa de Ciències de Sant Petersburg. Durant la Segona Guerra Mundial, l'institut es va traslladar a Duixanbe, Tadjikistan. Durant aquest període Kozlova va estudiar els ocells de muntanya, inclosa la biologia del Phasianus colchicus bianchii. Després de tornar a Leningrad el 1945, ja no va fer expedicions de camp. Després va escriure les monografies Avifauna de l'altiplà tibetà, les seves relacions genètiques i la seva història, el 1952, i Els ocells de les estepes zonals i els deserts de l'Àsia central , el 1975. També va publicar molts articles sobre taxonomia i filogènia aviària, a més d'escriure extenses seccions de Els ocells de l'URSS (1951–1953) i de la sèrie FFauna de l'URSS (1961-1962).[1][2]

Fou membre de la British Ornithologists' Union.[1]

Vida personal

modifica

El 1910, als 18 anys, havia estat a Normandia, on va conèixer el coronel Piotr Kozlov, un conegut explorador 29 anys més gran que ella, i s'hi va casar el 1912.[2][3]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Ivanov, A. I. «ELIZABETH V. KOZLOVA» (en anglès). Ibis, 118, 1, 03-04-2008, pàg. 127–127. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1976.tb02020.x.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Department of Ornithology. History» (en anglès). Russian Academy of Sciences. Zoological Institut. [Consulta: 21 juny 2022].
  3. 3,0 3,1 Mearns & Mearns (1998).

Bibliografia

modifica
  • Mearns, Barbara. The Bird Collectors. San Diego: Academic Press, 1998, p. 359–361. ISBN 978-0-12-487440-4.