Elisabet de França i Castella

Elisabet de França i Castella (París, març de 1225 - Abadia de Longchamp, 23 de febrer de 1270) va ser filla del rei Lluís VIII de França i de Blanca de Castella i d'Anglaterra i, per tant, germana de Sant Lluís IX de França. És venerada com a beata per l'Església catòlica, tot i que sovint és citada com a santa Elisabet de França.

Infotaula de personaBeata Elisabet de França, o
santa Isabel de França
St. Isabel of France Saint-Germain l'Auxerrois.jpg
Escultura a la portada de Saint-Germain-l'Auxerrois (París), s. XIX
Biografia
NaixementÉlisabet
març de 1225
París (França)
Mort23 de febrer de 1270
Abadia de Longchamp, prop de París
Lloc d'enterramentAbadia de Longchamp, tomba desapareguda 
Dades personals
ReligióCristianisme modifica
Activitat
OcupacióReligiosa modifica
Orde religiósTerciària de les clarisses urbanistes
Princesa i verge
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació11 de gener de 1521 , Roma nomenat per Lleó X
Festivitat22 de febrer
IconografiaCom a monja clarissa
Família
FamíliaCasa de Capet modifica
ParesLluís VIII de França modificaBlanca de Castella i d'Anglaterra modifica
GermansLluís de França, Robert I d'Artois, Alfons de Poitiers, Carles I d'Anjou i Joan Tristan, Comte d'Anjau e Maine (oc) Tradueix modifica

VidaModifica

 
Gravat amb la tomba de la princesa, a Longchamp.

Ja de petita va manifestar predisposició per la religió. Va refusar el matrimoni amb diversos candidats, com Conrad IV d'Alemanya, per mantenir-se casta. Va dedicar els seus esforços al suport i difusió de l'Orde de Sant Francesc.

Va viure bona part de la seva vida al monestir de clarisses de Longchamp que ella mateixa havia fundat el 1256 prop de París (a l'actual Bois de Boulogne), renunciat a la vida de la cort i a la comoditat de la seva condició reial. El monestir va ser acabat en 1259 i el juny de l'any següent s'hi instal·laren monges vingudes de l'abadia de Reims. La regla, menys rigorosa que l'original de Santa Clara, va ésser aprovada per Alexandre IV el 2 de febrer de 1259; en 1263, va obtenir del papa Urbà IV un nou aminorament del rigor de la regla, donant lloc així a la branca de les anomenades clarisses urbanistes, que s'estendria per tot Europa. Sant Bonaventura de Bagnoregio predicà freqüentment a Longchamp i dedicà a Elisabet un tractat de vida espiritual: De perfectione vitae ad sorores (De la vida de perfecció, per a les germanes).

A partir de 1260, Elisabet va viure en una caseta que havia fet construir al recinte del monestir, on feia vida monàstica i de pregària, però sense fer els vots solemnes de les monges. Hi morí el 23 de febrer de 1270.

VeneracióModifica

Va ésser sebollida a l'església de Longchamp, on s'aixecà un sepulcre gòtic amb una escultura de la princesa amb hàbit de clarissa. Durant la Revolució francesa el monestir va ésser enderrocat, desapareixent la tomba i les restes. Poc després de morir, Agnès d'Harcourt va escriure'n una biografia, amb vista a la seva canonització.

Lleó X la va beatificar, permetent-ne el culte a Longchamp l'11 de gener de 1521, celebrant-se la seva festa litúrgica el 23 de febrer. El 25 de gener de 1688 va ser permès de celebrar-ne la festa amb una octava i el 1696 la festa s'estengué a tot l'orde franciscà.

Bibliografia i enllaçosModifica


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de França i Castella