Elisabetta al castello di Kenilworth

Elisabetta al castello di Kenilworth és una òpera en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret d'Andrea Leone Tottola.[1] S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 6 de juliol de 1829.[2] En edicions ulteriors es va abreujar el títol com Il castello di Kenilworth.[3]

Infotaula de composicióEl castell de Kenilworth

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalIl castello di Kenilworth
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorGaetano Donizetti
LlibretistaAndrea Leone Tottola
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià
Basat enAmy Robsart de Victor Hugo (Victor Hugo Modifica el valor a Wikidata)
EpònimElisabet I d'Anglaterra i castell de Kenilworth Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Gèneremelodramma serio
Partstres
Lloc de la narraciócastell de Kenilworth Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióÈpoca elisabetiana Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesElisabetta (it) Tradueix, Roberto (it) Tradueix, Amelia (it) Tradueix, Warney (it) Tradueix, Fanny (it) Tradueix i Lambourne (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena6 de juliol de 1829
EscenariTeatro San Carlo de Nàpols,
Musicbrainz: a5ee19df-cb07-405c-a719-97bbd616a0a9 Modifica el valor a Wikidata

El llibret és basat en les obres de teatre Amy Robsart de Victor Hugo i Leicester d'Eugène Scribe que ambdues s'inspiren de la novel·la Kenilworth (1821) de Walter Scott.[4] Amb Lucia di Lammermoor és la segona òpera de Donizetti que s'inspira de l'Escòcia tal com Scott la descriu en les seves novel·les.[4]

Argument[5] modifica

La reina Elisabet I anuncia que visitarà el castell de Kenilworth del comte de Leicester. El comte n'és un dels favorits, però ara s'ha casat amb Amelia Robsart, de qui està molt enamorat. Tement el disgust de la reina, demana al seu servent Lambourne que organitzi que Amelia s'amagui fins que Elisabet se'n vagi. Amelia és albergada a una petita cel·la del castell per Warney, l'escuder de Leicester. Aleshores intenta seduir-la i li diu que l'hi han posada allà perquè el seu marit ja no l'estima. Amelia rebutja els seus avenços i Warney jura venjar-se.

Amelia escapa de la cel·la i en un jardí secret del castell es troba amb la reina. Entre llàgrimes li explica que tem que el comte Leicester l'ha traït. La reina es troba amb Leicester i Warney, i enutjat, demana explicacions. Warney intenta convèncer la reina que Amelia és la seva dona. La reina es compromet a resoldre el misteri i breument creu la mentida. Leicester, però, revela el seu matrimoni amb Amelia a la reina que s'enfada encara més i l'acomiada.

Warney, encara desitjant venjança, intenta endur-se Amelia de Kenilworth amb la mentida que això seria el desig de Leicester, però fracassa. Ella no vol anar-se'n. Aleshores intenta enverinar-la, però la seva fidel serventa, Fanny, frustra la temptativa d'assassinat. Al final, Elizabeth fa arrestar Warney, perdona Leicester i Amelia i aprova llur matrimoni i tots contents.

Personatges[5] modifica

  • Elisabet I, reina d'Anglaterra (soprano)
  • Alberto Dudley, comte di Leicester (tenor)
  • Amelia Rosbart, son esposa secreta (soprano)
  • Warney, escuder del comte (baritó)
  • Lambourne (baix)
  • Fanny (mezzosoprano)
  • cavalieri, dones, domèstics, guardies, soldats, poble

Referències modifica

  1. Lamacchia, Saverio. «Tottola, Andrea Leone». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). 96. Roma: Treccani, 2019. 
  2. Meloncelli, Raoul. «Donizetti, Gaetano». A: Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). 41, 1992. 
  3. Gelli, Piero. «Elisabetta al castello di Kenilworth». A: Dizionario dell'opera (en italià). Ed. aggiornata. Milano: Baldini Castoldi Dalai, 2007. ISBN 88-6073-184-4. 
  4. 4,0 4,1 «Com han influït Escòcia i Walter Scott en l’univers operístic». Les Arts, 11-06-2019. [Consulta: 10 juliol 2022].
  5. 5,0 5,1 Bianchini, Luca; Trombetta, Anna. «Il castello di Kenilworth di Donizetti (text del llibret)» (en italià). Italian Opera. [Consulta: 10 juliol 2022].