Obre el menú principal

Dame Elizabeth Violet Maconchi, DBE (Broxbourne, Hertfordshire, 19 de març de 1907 - 11 de novembre de 1994) va ser una compositora anglesa de pares irlandesos,[1] coneguda pels seus tretze quartets de corda.[2]

Infotaula de personaElizabeth Maconchy
Elizabeth Maconchy Shottesbrook, Boreham.jpg
Biografia
Naixement 19 març 1907
Broxbourne
Mort 11 novembre 1994 (87 anys)
Norwich
Educació Royal College of Music
Activitat
Ocupació Compositora
Professors Charles Wood
Família
Cònjuge William LeFanu
Fills Nicola LeFanu
Premis

Musicbrainz: a3eb5bc9-9abd-4023-a113-18800515d379
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Maconchy va començar classes de piano de molt petita, i a l'edat dels sis anys va començar a compondre.

"I started writing when I was six. It came completely out of the blue. We moved to Ireland when I was quite small; my family being unmusical; I didn't hear music at all except what I could play myself."[3]

El seu pare tocava una mica el piano, però la seva mare no era gens musical. La primera experiència de música en directe que va vaiure va ser a l'edat dels 15 anys a Dublín on va sentir la Halle.[4]

 
El Royal College of Music, on va estudiar Elizabeth Maconchi.

A aquesta mateixa edat el seu pare va morir i la seva mare, ella i les seves dues germanes es van mudar a Anglaterra. Durant aquest any la van acceptar al Royal College of Music on va estudiar piano amb Arthur Alexander, contrapunt amb C. H. Kitson, i composició amb Charles Wood i Ralph Vaughan Williams (una de les seves grans influències).

"Coming to London as a music student was a plunge into life, and once I found my feet I enjoyed may time at the RCM immensely"[5]

La seva època com a estudiantModifica

Ella mateixa ja diu que estudiar amb Ralph Vaughan Williams de professor, la va ajudar molt, va apendre molt de la seva persona, capacitat musical i va ser una gran influència per a ella.[3]

Vaughan Williams, feia servir el mètode de prova i error, i era partidari que els seus alumnes trobessin les coses fent-les. Maconchy va descobrir a Béla Bartok gràcies a ell durant el seu primer any d'estudi, tot i que en aquells moments Bartok no era gaire conegut a Londres.

D'ell també va apendre a crear els intercanvis musicals, dit d'una altra forma, companys i comapnyes seves del RCM interpretaven les peçes d'Elizabeth i viceversa. Amb això, aprenien a fer crítiques constructives i a rebre'n i saber-les acceptar per a millorar.

Durant aquests 6 anys d'estudi, va guanyar el Blumenthal and Sullivan Scholarships i l'Octavia travelling Scholarships amb el qual va poder visitar Viena i Paris. A més a més, gràcies a la recomanació d'un professor del RCM, va passar dos mesos a Praga estudiant amb Karel Jirak.

La mateixa setmana de les audicions final, es va casar amb William LeFanu, membre d'una familia literària anglesa benestant. En aquesta audició va presentar The Land, una peça que va agradar molt a Hoist.

La seva carrera musicalModifica

Ja amb les obres presentades durants els seus estudis i inicicis de la carrera va causar molt bona impressió, tenia la seva pròpia veu. Segons ella mai es va veure perjudicada pel fet de ser dona. Tot i així només al sortir del RCM ja es va adonar que no s'interpretarien les seves obres a no ser que ho busqués ella mateixa.

Malauradament, la seva carrera no va aflorar com s'esperava degut al seu bon inici. Maconhy va ser més aviat una persona resrvada i molt privada. Potser degut a la forta tuberculosi que va patir i la va obligar a traslladar-se a Brighton. Podem assegurar que aquesta la va posar fora de l'òrbita musical del moment. Tot i així va serguir escrivint musica contrant-se molt en la música de cambra.

La música de cambraModifica

El seu primer quartet dels 13 va ser estrenat pel Macnaghten Quartet al 1933, el mateix any que la BBC, va interpretar el seu quintet d'oboès que posteriorment va guanyar el Daily Telegraph Competition. Cap al final de la dècada va compondre dos quartets més.

Per culpa de la guerra l'interpretació de les seves obres es va veure reduïda però això no va fer que Elizabeth deixés d'escriure més quartets per a corda. Temporada en la qual també va tenir les seves dues filles Anne LeFanu (1939) i Nicola LeFanu (1947). I tot i això ella seguia guanyant prestigi, se li van interpretar obres a Copenhaguen, el seu cinquè quartet va guanyar l'Edwin Evans Prize.

"Writing chamber music has been my own main preoccupation. I have found the string quartet above all best suited to the expression of the kind of music I want to write - music as an impassoned argument. And in this medium I have worked mainly with contrapuntal ideas- that is a counterpoint of rhythm as well as melodic lines."[5]

Es poden trobar certs paral·lelismes entre els quartets de maconchy i els de Béla Bartok, els dos tenen moltes textures contrapuntístiques i motius cromàtics, la diferència, és que Bartok s'inspira en la música folk per a crear aquests quartets i Maconchy no.

Arribats aquí, Elizabeth Maconchy pateix un bloqueig a l'hora d'escriure més quartets i s'endinsa al món del cant.

El cantModifica

Dins el món del cant va començar amb les òperes, les tres que va presentar es titulen: The Sofa (1956-1957), The Three Strangers (1958-1967) i The Departure (1960-1961). Totes tres són òperes d'un sol acte. En part condicionada per les òperes, va començar a escriure també peçes per a veus infantils entre elles (òperes, extravaganzas, scenas i obres de teatre musical).

Finalment, conjuntament a tot això, es va interessar per les peçes de cant coral (en total en va fer 25) i en elles es pot veure que utilitza les mateixes tècniques compositives que per als cuartetes de corda.

ReferènciesModifica

  1. In a return to our series of ‘Soapbox' articles, composer and Voices member Raymond Yiu champions the work of Elizabeth Maconchy. Article al British Music Information Center (anglès)
  2. Música, género y educación, pàgina 106.
  3. 3,0 3,1 John, Skiba «In conversation with Elizabeth Maconchy». Composer 63.
  4. Anne, Macnaghten «Elizabet Maconchy». Musical Times 96, Juny 1955.
  5. 5,0 5,1 Elizabeth, Maconchy «A Composer Speaks». Composer 42, Winter 1972-1972.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica