Els de davant

pel·lícula de 1993 dirigida per Jesús Garay

Els de davant (en francès Les gens d'en face) és una pel·lícula de coproducció hispanofrancesa del 1993 dirigida per Jesús Nicolás F. Garay segons un guió escrit per ell i Fabrice Gardel i Louis Gardel basat en la novel·la homònoma de Georges Simenon. Es tracta d'un drama melancòlic que barreja una sòrdida història d'amor amb una trama policíaca.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaEls de davant
Les gens d'en face Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJesús Garay Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticLlorenç Soler i de los Mártires Modifica el valor a Wikidata
ProduccióIsona Passola i Vidal Modifica el valor a Wikidata
GuióLouis Gardel i Jesús Garay Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBéatrice Thiriet Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCarles Gusi Poquet Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlbena Katerinska
VestuariPatricia Monné
ProductoraLa Sept-Arte
Les Films du Sabre
Revcom Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya i França Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 octubre 1993 Modifica el valor a Wikidata
Durada95 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0104328 Filmaffinity: 913881 Letterboxd: the-window-over-the-way Allmovie: v146342 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi Modifica

El nou cònsol de Turquia, Adil Zeki, arriba a la petita ciutat superpoblada i avorrida de Batumi, a la República Socialista Soviètica de Geòrgia. A part de no entendre gens l'idioma local ni com funciona el sistema soviètic s'ha d'enfrontar a la desconfiança dels locals, l'atonia social i la desídia de l'administració estalinista, cosa que el va aïllant i alimenta la seva por a ser emmetzinat, ja que el seu antecessor va morir en estranyes circumstàncies.

Mentre s'enfronta a les seves tribulacions s'enamora de Sonia, la seva secretària que viu a la casa del davant i és una fervent militant de les Joventuts Comunistes.[3]

Repartiment Modifica

Nominacions i premis Modifica

La pel·lícula va formar part de la selecció oficial del 44è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4] Als XII Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya va rebre el premi al millor llargmetratge, al millor director, al millor actor i a la millor fotografia i direcció artística.[5]

Referències Modifica

  1. Àngel Comas Diccionari de llargmetratges: el cinema a Catalunnya després del franquisme, p. 77
  2. Els de davant, a esadir.cat
  3. Els de davant Arxivat 2020-06-11 a Wayback Machine. a massador.com
  4. «Berlinale: 1994 Programme». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2017-10-01. [Consulta: 12 juny 2011].
  5. "Els de davant", de Jesús Garay, acapar los Premis Nacionals de Cinematografía, La Vanguardia, 8 de març de 1994