Isona Passola i Vidal
Isona Passola i Vidal (Barcelona, 1953)[1] és una productora, guionista i directora de cinema catalana. Va ser la presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català del 2013 al 2021, en què va assumir la presidència de l'Ateneu Barcelonès.[2] És presidenta de l'APIMED (Associació Internacional de Productors Audiovisuals Independents de la Mediterrània) des de l'any 2007[3] i també forma part del consell d'administració de Betevé.[3]
.jpg) Als premis Gaudí (2021)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Maria Lluïsa Passola i Vidal 1953 (70/71 anys)Barcelona |
| 68a Presidenta de l'Ateneu Barcelonès | |
| 25 març 2021 – ← Jordi Casassas i Ymbert | |
| Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català | |
| 2013 – 2021 ← Joel Joan i Juvé – Judith Colell i Pallarès → | |
| Executiva en cap Massa d’Or Produccions | |
| 1992 – | |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, actriu, productora delegada, directora de cinema, productora de cinema, professora |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Ermengol Passola i Badia |
| Germans | Tònia Passola i Vidal |
| Premis | |
| |
| Lloc web | massador.com… |
   
| |
Biografia
modificaFilla de l'empresari catalanista Ermengol Passola, Es va llicenciar en Història Moderna i Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1992 va fundar la productora Massa d'Or Produccions i des de llavors s'ha dedicat bàsicament a la producció i a la direcció cinematogràfica. Entre els ideals fundacionals de la productora, s'hi destaca el de la lluita aferrissada per a tenir un cos potent de cinema en català; per la importància de fer cultura en la llengua pròpia i la convicció que no existeix cap país fort sense una cultura audiovisual potent. El tàndem format per ella i Agustí Villaronga ha tirat endavant una trilogia temàtica sobre la guerra civil, conformada per les pel·lícules El mar (1999), Pa negre (2010), guanyadora de nou premis Goya i 13 premis Gaudí, i la més recent, Incerta glòria (2017), també premiada amb vuit premis Gaudí. També ha produït pel·lícules de Jesús Garay, Mario Gas o Joaquim Jordà i una desena de documentals i TV movies.
La seva vessant més política, mantinguda també al llarg de la seva trajectòria professional, es concreta audiovisualment amb les produccions Cataluña-Espanya (2008) i L'endemà (2014), que ella mateixa va dirigir i que tenien l'objectiu de fer divulgació sobre l'independentisme. En la mateixa línia, va figurar a la llista de Junts pel Sí per a les eleccions del Parlament de Catalunya del 2015 i es va implicar en la campanya pel Sí al referèndum de l'1-O.
Va formar part del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) (2012-2019), va ser presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català (2013-2021), durant anys va ser professora universitària a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.[3]
És jurat dels Premis Lluís Carulla i del Premi Ramon Llull i participa sovint com a tertuliana a diversos mitjans de comunicació.[3]
El febrer del 2021 fou nomenada presidenta de l'Ateneu Barcelonès, esdevenint la primera dona presidenta en els 160 anys d'història de la institució.[2] El febrer del 2023 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[4]
És coneguda per l'èxit de les pel·lícules Pa Negre (2011) i Incerta glòria (2017), del director mallorquí Agustí Villaronga, així com pels seus documentals socials i polítics com Cataluña-Espanya (2009)[5] o L'Endemà (2014), ambdós dirigits per ella mateixa.[6][7]
Filmografia
modifica| Any | Títol | Productora | Directora | Guionista | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | Despertaferro (llargmetratge) |  Sí
|
De Jordi Amorós. Productora executiva. | ||
| 1993 | Les gens d'en face (llargmetratge) | Sí
|
De Jesús Garay. Productora executiva. | ||
| 1995 | El passatger clandestí (llargmetratge) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Productora executiva. | ||
| 1998 | Mensaka (llargmetratge) | Sí
|
De Salvador García Ruiz. Productora associada. | ||
| 1998 | El pianista (llargmetratge) | Sí
|
De Mario Gas. Productora executiva. | ||
| 1999 | El mar (llargmetratge) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Productora executiva. | ||
| 2000 | Valèria (TV movie) | Sí
|
De Sílvia Quer. Productora executiva. | ||
| 2001 | Germanes de sang (TV movie) | Sí
|
De Jesús Garay. Productora executiva. | ||
| 2002 | Mucha sangre (llargmetratge) | Sí
|
De Pepe de las Heras. Productora executiva. | ||
| 2003 | De nens (documental) | Sí
|
De Joaquim Jordà. Documental. Productora executiva. | ||
| 2004 | Desaparegut (documental) | Sí
|
De Julien Cunillera. Productora executiva. | ||
| 2004 | El manifest groc (documental) | Sí
|
De Xavier Montanyà. Productora executiva. | ||
| 2005 | Maria i Assou (TV movie) | Sí
|
De Sílvia Quer. Productora executiva. | ||
| 2006 | Paraules i fets. Memòria i vigència de Joan Coromines (documental) | Sí
|
De Joan Dolç. Productora executiva. | ||
| 2008 | Mirant al cel (llargmetratge) | Sí
|
De Jesús Garay. Productora executiva. | ||
| 2008 | Les veus del català (documental) | Sí
|
De Sergi Doladé. Productora executiva. | ||
| 2009 | Cataluña-Espanya (documental) | Sí
|
Sí
|
Sí
|
D'Isona Passola. Productora executiva, directora i guionista. |
| 2010 | Pa negre (llargmetratge) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Basada en la novel·la Pa negre d'Emili Teixidor | ||
| 2013 | Per on passa el futur (documental) | Sí
|
Sí
|
Sí
|
D'Isona Passola i Joan Dolç. Productora executiva, codirectora i coguionista. |
| 2014 | L'endemà (documental) | Sí
|
Sí
|
Sí
|
D'Isona Passola. Productora executiva, directora i guionista. |
| 2016 | El testament de la Rosa (documental) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Productora executiva. | ||
| 2017 | Incerta glòria (llargmetratge) | Sí
|
D'Agustí Villaronga. Pel·lícula basada en la novel·la Incerta glòria de Joan Sales | ||
| 2018 | Utopia Iogurt (documental) | Sí
|
D'Anna Thomson Teixidor i David Baksh. Productora executiva. | ||
| 2019 | La vida sense la Sara Amat (llargmetratge) | Sí
|
De Laura Jou. Productora executiva. | ||
| 2021 | Altsasu (aquella nit) (documental) | Sí
|
D'Amets Arzallus i Marc Parramon. Productora executiva. |
Premis i reconeixements
modifica- 2011: Premi d'Honor Lluís Carulla[8]
- 2012: Creu de Sant Jordi[9]
- 2022: Membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català[10]
- 2023: Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona[4]
Referències
modifica- ↑ Picazo, Sergi «“Votar és una forma de fer canviar els polítics”». El Punt Avui, 11-04-2008.
- ↑ 2,0 2,1 «Isona Passola, primera dona que presideix l'Ateneu Barcelonès». VilaWeb, 2021. [Consulta: 9 febrer 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Isona Passola i Vidal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 «Passola agradece a la Acadèmia de Bones Lletres que tenga en cuenta al cine». La Vanguardia, 09-02-2023. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2023 [Consulta: 11 febrer 2023].
- ↑ Data d'estrena del documental "Cataluña-Espanya"
- ↑ Entrevista a Isona Passola (Tornaveu)[Enllaç no actiu]
- ↑ «Entrevista a Isona Passola (Cultura21)». Arxivat de l'original el 2010-06-24. [Consulta: 30 maig 2010].
- ↑ «Isona Passola, Premi d'Honor de la Fundació Lluis Carulla». Diari Ara [Barcelona], 18-11-2011, p.31. ISSN: 2014-010X.
- ↑ El Govern distingeix 25 personalitats i 15 entitats amb la Creu de Sant Jordi[Enllaç no actiu]
- ↑ «Nous membres d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català». Diari Ara, 09-06-2022 [Consulta: 9 juny 2022].