Els ocells (obra de teatre)

Els ocells
Ὄρνιθες
	;
Tipus	obra dramàtica
Autor	Aristòfanes
Llengua	grec antic
Gènere	vella comèdia
Lloc de la narració	Cloud cuckoo land (en)
País d'origen	Antiga Atenes
Personatges
Personatges	Pisthetaerus (en)
Estrena
Estrena	414 aC

Els ocells (en grec antic: Ὄρνιθες) és una comèdia escrita per Aristòfanes.

Va ser representada l'any 414 aC al Festival de Dionís,^[1] en què va guanyar el segon premi.^[2] A diferència de les obres anteriors de l'autor, no menciona la Guerra del Peloponès. En temps moderns, l'obra ha estat aclamada com una fantasia perfectament realitzada, remarcable per la seva imitació còmica dels ocells i per l'alegria de les seves cançons. És la més llarga de les obres conservades d'Aristòfanes i és un clar exemple convencional de la comèdia antiga.^[3] En el llenguatge d'Aristòfanes hi ha una sèrie de jocs de paraules, equívocs i frases fetes propis de la comèdia antiga i característics de l'autor. Se'n troben al llarg de la comèdia i especialment en punts culminants de la narrativa dramàtica, marcant un punt àlgid o servint com intensificació del sentit còmic d'un passatge en concret.^[4]

Argument

Pisthetaerus, un atenès de mitjana edat, fuig fastiguejat per la inutilitat dels seus polítics i convenç el món dels ocells per crear una nova ciutat al cel, i d'aquesta manera obtenir el control de totes les comunicacions entre humans i déus i recuperar el seu lloc al cosmos com a divinitats. Ell és transformat extraordinàriament en una figura d'ocell i amb l'ajut dels seus amics, els ocells, i amb els consells de Prometeu, va reemplaçar Zeus com el poder eminent al cosmos. Els déus olímpics i els humans intenten impedir-ho debades.

Representacions

1982: King's College Classical society; grec original; representació commemorada a la pàgina web de King's College.
1983: Teatre Grec de Nova York, basada en una traducció de Walker Kerr amb cançons i lletres per Evangelos Fampas i John Neil Harris; avaluada a New York Times.
2009: Institut de Bellefonte Area, basada en una adaptació dels actors i el director.
2019: Sala Beckett, creació de La Calòrica a partir de l'obra d'Aristofanes. Direcció: Israel Solà i dramatúrgia de Joan Yago. Repartiment: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius.^[5]^[6]
2023: Universitat de Barcelona, adaptació del Grup de Teatre Clàssic de la UB basada en la traducció d'Eloi Creus i Sabater, amb música original composta pels estudiants.

Traduccions

John Hookham Frere, 1839 - vers
William James Hickie, 1853 - prosa, text complet en anglès
Benjamin B. Rogers, 1924 - vers
Arthur S. Way, 1934 - vers
Eugene O'Neill, Jr, 1938 - prosa: text complet en anglès
Dudley Fitts, 1957 - prosa i vers
William Arrowsmith, 1962 - vers^[7]
Alan H. Sommerstein, 1987 - prosa
George Theodoridis 2002 - prosa:
Ian Johnston, 2003 - vers: text complet en anglès
traductor desconegut - prosa: text complet, anglès
Claudia Haas i Richard Cash - obra: text de mostra Arxivat 2006-09-02 a Wayback Machine.

Traduccions catalanes

Aristòfanes. Comèdies, vol. IV: Els ocells. Lisístrata (en grec - català). Traducció: Manuel Balasch. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1973 (Escriptors grecs). ISBN 8472250644. ^[8]
Aristòfanes. Els ocells. Traducció: Cristián Carandell. segona edició. Institut del Teatre (Diputació de Barcelona), 2007 (Col·lecció Popular de Teatre Clàssic Universal ; 60). ISBN 978-84-9803-254-3.

Altres obres d'Aristòfanes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Els ocells

Referències

↑ Plácido Suárez, Domingo «Los Festivales Dionisíacos: Entre el gozo, el dolor y la gloria». Revista Arys. Universidad Carlos III [Getafe (Madrid)], 13, 2015, pàg. 61-76.
↑ Aristophanes. The Birds and Other Plays: The Knights/Peace/Wealth/The Assembly Women, 2003-09-25. ISBN 978-0140449518.
↑ Boardman, John; Griffin, Jasper; Murray, Oswyn. The Oxford history of the classical world. Oxford University Press, 1986. ISBN 9780198721123.
↑ Creus, 2021, p. 714.
↑ «Els ocells - Maig 2019». Salabeckett. [Consulta: 15 octubre 2023].
↑ «Flying free». Catorze.cat, 05-12-2020. [Consulta: 15 octubre 2023].
↑ Aristophanes. Three Comedies: The Birds; The Clouds, Translated by William Arrowsmith. The Wasps (en anglès). University of Michigan Press, 1969. ISBN 978-0-472-06153-2.
↑ «Comèdies, vol. IV: Els ocells. Lisístrata –». La casa dels clàssics, 01-01-1972. [Consulta: 15 octubre 2023].

Bibliografia

Creus Sabater, Eloi. Director/Tutor: Jaume Pòrtulas. Xavier Riu. Riure en vers: cap a una traducció poètica d’Aristòfanes (tesi). Universitat de Barcelona, 21-04-2021.

[1] Plácido Suárez, Domingo «Los Festivales Dionisíacos: Entre el gozo, el dolor y la gloria». Revista Arys. Universidad Carlos III [Getafe (Madrid)], 13, 2015, pàg. 61-76.

[2] Aristophanes. The Birds and Other Plays: The Knights/Peace/Wealth/The Assembly Women, 2003-09-25. ISBN 978-0140449518.

[3] Boardman, John; Griffin, Jasper; Murray, Oswyn. The Oxford history of the classical world. Oxford University Press, 1986. ISBN 9780198721123.

[FOOTNOTECreus2021714-4] Creus, 2021, p. 714.

[5] «Els ocells - Maig 2019». Salabeckett. [Consulta: 15 octubre 2023].

[6] «Flying free». Catorze.cat, 05-12-2020. [Consulta: 15 octubre 2023].

[7] Aristophanes. Three Comedies: The Birds; The Clouds, Translated by William Arrowsmith. The Wasps (en anglès). University of Michigan Press, 1969. ISBN 978-0-472-06153-2.

[8] «Comèdies, vol. IV: Els ocells. Lisístrata –». La casa dels clàssics, 01-01-1972. [Consulta: 15 octubre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]