Viquipèdia

Elvira Elias i Cornet

il·lustradora i escriptora catalana

Elvira Elias i Cornet (Barcelona, 15 de maig de 1917 - Arenys de Mar, 25 de desembre de 2016) va ser una il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners, filla de l'il·lustrador Feliu Elias i Bracons.[1][2]

Infotaula de personaElvira Elias i Cornet
Biografia
Naixement15 maig 1917 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (99 anys)
Activitat
Ocupacióescriptora, il·lustradora Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFeliu Elias i Bracons Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Elvira Elias és la tercera filla del matrimoni Elias i Cornet. Des de molt petita va rebre una educació rigorosa proveïda pel seu pare, que li va permetre desenvolupar les seves aptituds artístiques. Va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries i a l'Escola de la Llotja, tot i que no va poder finalitzar cap de les dues carreres degut a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.

El triomf franquista va menar l'autora i la seva família cap a l'exili francès, on va treballar fent il·lustracions científiques per a un cirurgià. La jove va decidir tornar a Barcelona l'any 1942 malgrat la repressió policial, on va començar a rebre encàrrecs creant i dissenyant cartells publicitàris per a botigues i marques de moda.[3] La seva carrera com a il·lustradora reconeguda va començar l'any 1943 amb el llibre Mis canciones, de Palmira Jaquetti, una obra que li va confiar l'editora Conxita Zendrena, tot i que en aquell moment Elias no tenia encara cap obra notable que l'avalés dins el món de la il·lustració. L'any 1949 va contraure matrimoni amb l'advocat d'Arenys de Mar Fidel Córdoba, i es va traslladar a viure a la població marítima.

La delicadesa en el traç i la sensibilitat a l'hora d'il·lustrar personatges la van convertir en la dibuixant per excel·lència dels llibres per a infants de l'Editorial Ariel, on es va retrobar amb el seu amic Joan Sales quan aquest va retornar de l'exili mexicà. Les seves il·lustracions del primer volum de "Rondalles", Rondalles de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer, així com una versió extraordinària de Tirant el blanc, adaptada als joves per Joan Sales, van tenir un èxit notable entre els lectors catalans. També fou una col·laboradora habitual de les obres de l'Editorial Juventud, entre les quals destaca especialment el llibre Casa de muñecas, prologat per Marià Manent, on l'autora va dissenyar un retallable que permetia construir una casa catalana. L'any 1948 va guanyar la Medalla de Bronze del Cercle de Belles Arts de Palma amb un dibuix que havia fet per a l'aparador de la botiga "El Dique Flotante".

La seva carrera com a il·lustradora es va veure frenada en caure malalt el seu marit, de qui va tenir cura fins que morí l'any 1971. Més endavant també es va fer responsable de la seva mare, viuda des de la mort de Feliu Elias l'agost de 1948. Aquests anys la van deixar fora del món editorial. L'autora, però, no va voler renunciar al seu ofici i va començar a experimentar amb la tècnica de la serigrafia, plasmant amb aquestes imatges poemes de grans autors com William Shakespeare, William Blake, Joan Maragall o Màrius Torres, entre altres. Tot i així, va seguir publicant il·lustracions de llibres de manera espontània fins a l'any 1988.

Residí a Arenys de Mar fins a morir-hi l'any 2016. La dibuixant hi feu una donació d'algunes de les seves serigrafies i dibuixos, custodiades en un fons especial al Museu d'Arenys de Mar.[4] L'any 2007 l'ajuntament de la població li va organitzar un homenatge per celebrar els seus 90 anys.[1]

Estil modifica

La trajectòria estilística de la carrera d'Elvia Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament.[5] Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticcelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal.

Obres modifica

Il·lustració modifica

  • Jaquetti, Palmira. Mis canciones. Barcelona: Editorial Juventud S.A, 1943
  • Fornesa, Pilar. La tienda del anticuario. Barcelona: Ediciones del Junco, 1945
  • Granch, H.C. Fábulas de Fedro narradas a los ninos. Barcelona: Editorial Maucci, s.a [194?]
  • Aplec de non – nons i cançons de bressol, recollides per Josep Gibert amb comentaris musicals del mestre Enric Roig i il·lustracions d'Elvira Elias. Barcelona: Tipolitografia Barcelona, 1948. (Edició numerada)
  • Rondalles de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer, "Rondalles", vol. Primer. Barcelona: Edicions Ariel, 1949
  • Rondalles escollides de Guimerà, Caseponce i Alcover, "Rondalles", vol.Segon. Barcelona: Edicions Ariel, 1950
  • Rondalles gironines i valencianes, "Rondalles" vol.Tercer. Barcelona: Edicions Ariel, 1951
  • Manent,M. Casa de muñecas. Barcelona: Editorial Juventud S.A, 1951
  • Martorell, Joanot. Tirant el Blanc, vol.Cinquè. Barcelona: Edicions Ariel, 1954
  • Rocamora, Maria Luisa (Berta Font Lostau). La perfecta ama de casa. Barcelona: Osa Menos /Gassó Hnos. Editores, 1955
  • Abel (Joaquim Cusí Fortunet). Fantasies i contes per a gent jove. Barcelona: Gráficas Marina S.A, 1961
  • Sánchez Coquillat, M. Marcela. Un castillo en el camino, "Colección Juventud". Barcelona: Editorial Juventud, S.A, 1962. Premi de la CCEI de l'any 1963[6]
  • Elias, Elvira, Dia Feliz, 1964
  • Sánchez Coquillat, M.Marcela. Han raptado a Ney, "Colección Juventud". Barcelona: Editorial Juventud, S.A, 1968
  • Contes a Cavall Fort (1962- 1972)
  • de Pol, Ferran. Abans de l'Alba, "Col·lecció El Matí. Llibres per a l'Ensenyament", 2. Barcelona: Editorial SPES, S.A, 1972. Pròleg de Salvador Espriu
  • Tester, Roy. Cuentos Populares ingleses, "Biblioteca de Bolsillo Junior". Barcelona, La Gaya Ciencia, S.A, 1980
  • Garriga, Carme. Les nostres llegendes, "Lectures Moby Dick", núm.11. Barcelona: Editorial Granica, 1984
  • Maria Aymerich, Carme Aymerich, Anna Izquierdo, Mireia Izquierdo. Contes, llegendes, veritats i fantasies, llibre de lectura 5è. D'EGB. Saragossa: Lluís Vives, 1987
  • Sánchez Coquillas, M.Marcela. El niño que llegó de Kampuchea. Barcelona: Editorial Juventud, S.A, 1988

Escriptura modifica

  • Dia Feliz,[Barcelona?] 1964
  • Una senyora de Barcelona. Barcelona: Abadia de Montserrat; Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar, 2012

Exposicions modifica

  • Dibuixos i aquarel·les. Llibreria Mediterránea. Del 19 de febrer al 3 de maig de 1944
  • Serigrafies mòbils. Montecarlo
  • Serigrafies mòbils. Galeria Matei de Barcelona, 1980

Premis i reconeixements modifica

  • Medalla de Bronze del cercle de Belles Arts de Palma, 1948
  • Premi de la Comisión Católica Española de la Infancia
  • Homenatge de l'Ajuntament d'Arenys de Mar amb motiu dels 90 anys de l'autora, 2007

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Elvira Elias rep un emotiu homenatge en el seu 90è aniversari». Ajuntament d'Arenys de Mar, 15-05-2007 [Consulta: 25 novembre 2014].
  2. ↑ «Elvira Elías Cornet (1917-2016)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 16 març 2021].
  3. ↑ Torra, Quim «Elvira Elias, una senyora d'Arenys». El Singular Digital, 24-05-2012 [Consulta: 25 novembre 2014].
  4. ↑ «Elvira Elias fa una donació de serigrafies i dibuixos a l'Ajuntament d'Arenys de Mar». Ajuntament d'Arenys de Mar, 30-11-2004 [Consulta: 25 novembre 2014].
  5. ↑ Baró LLambies, Mònica «LES EDICIONS INFANTILS I JUVENILS DE L'EDITORIAL JOVENTUT (1923-1969)». Universitat de Barcelona, juny, 2005, pàg. 334 - 335. "Així, d'una banda, trobem que col·laboren amb l'editorial les il·lustradores Elvira Elias i Mercè Llimona, totes dues amb una línia de factura més aviat clàssica, amb un estil detallista, dominat per un dibuix molt amable, que s'adiu perfectament a la producció d'obres protagonitzades per noies i destinades, lògicament, a un públic femení''." [Consulta: 25 novembre 2014].
  6. ↑ Romera, Encarna «"Un castillo en el camino", de MªMarcela Sánchez Coquillat». 25/11/1965 [Consulta: 25 novembre 2014].

Bibliografia complementària modifica

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Castillo, Montserrat. Retrobar Elvira Elias. Separata de la Revista de Catalunya, 131. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar, 1999
  • Guia d'escriptores i il·lustradores d'Arenys de Mar. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar, 2009
  • Elias, Elvira. Una senyora de Barcelona. Edició a cura de Joan Miquel Llodrà. Barcelona: Abadia de Montserrat; Arenys de Mar : Ajuntament d'Arenys de Mar 2012. ISBN 9788498834963
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elvira_Elias_i_Cornet&oldid=33206354»