Cavall Fort

revista infantil catalana
Aquest article tracta sobre la revista Cavall Fort. Vegeu-ne altres significats a «Cavall fort (joc)».

Cavall Fort és una revista quinzenal en llengua catalana i de còmic en català, destinada a infants i joves. Segueix un model allunyat del consumisme i de les capçaleres que funcionen com a activitat comercial.[1]

Infotaula de publicacions periòdiquesCavall Fort
Tipusrevista
Fitxa
Llenguacatalà
Data de publicació6 desembre 1961
EstatEspanya
Nominacions i premis
Premis

Lloc webLloc web oficial
IMDB: co0079917
Modifica les dades a Wikidata

La revista escrita en català que situa els seus inicis l'any 1961, amb la seva primera publicació.

L'any 1959 el règim franquista seguia instaurat a Espanya, però s'experimenten una sèrie de canvis que van permetre l'increment de l'edició de llibres en català. La primera idea que va donar lloc a fundar una revista en català ve de l'activista Josep Espar i Ticó i de l'escriptor Josep Tremola i Roca. L'objectiu que plantegen és que els infants aprenguessin a llegir i escriure en català. En la creació de la revista van participar a més de l'escriptor Joaquim Carbó, l'il·lustrador Llucià Navarro, la pedagoga Marta Mata i el dibuixant i humorista gràfic Cesc. El rerefons de la seva creació era fer consciència de país en un moment històric on les publicacions en català eren una ofensa o una gosadia pel règim franquista que hi havia instaurat a Espanya en aquells moments.

Cavall Fort també va suposar un trencament amb el tipus de revistes en català que hi havia abans de la guerra, com El Patufet, i amb les revistes del moment, escrites en castellà. Cavall Fort apostava per un acostament al model educatiu dels països europeus.

Actualment la revista disposa d'una pàgina web: www.cavallfort.cat. El web es va crear amb dos objectius principals. En primer lloc donar a conèixer les dues revistes, tant Cavall Fort, com El Tatano. En segon lloc es buscava trobar un espai de comunicació amb el lector, perquè cada vegada que es publica una edició, es presenta al web i s'ofereix una mostra del més destacat. Per facilitar les gestions de subscripció, el web disposa d'una opció per a fer-ho.

HistòriaModifica

Es va crear el desembre de 1961 per estimular la lectura en els nois i noies entre 9 i 15 anys, emulant la popular En Patufet, desapareguda al final de la dècada de 1930. En els seus més de 1.000 números s'hi han inclòs contes, jocs, concursos, historietes i tires còmiques i seccions diverses.

Aconseguir un permís d'edició en català era complicat encara en el franquisme. Els fundadors van aconseguir el suport dels bisbats de Vic, Girona i Solsona, i gràcies a la seva cobertura legal, la revista va poder tirar endavant. Aviat arrelaria en moltes famílies catalanes.

Un dels seus fundadors, i primer director, va ser Josep Tremoleda (1932-1999). Més tard el va substituir Albert Jané, també vinculat a la revista pràcticament des dels seus inicis. Des de l'any 1998 fins a l'actualitat la directora de les dues revistes és Mercè Canela. En els inicis de la revista es publicaven 10.000 exemplars que només es podien aconseguir els subscriptors. Aviat el nombre d'exemplars augmentaria.

La primera publicació surt l'any 1961 amb les sèries Quina trepa!, de Jordi Pineda Bono, Pitof de Granero i Jep Esports S. L. que més endavant es convertirà en la historieta còmica de Jep i Fidel. Tot i aconseguir publicar la primera edició aquell mateix any, hi ha haver controvèrsia sobre el fet de publicar historietes, o no. Alguns membres del grup promotor no hi estaven d'acord però finalment es van acabar publicant historietes. L'any 1963, dos anys després de la fundació i amb l'edició número 17, el tiratge va augmentar el seu format en 20,5 x 28,5 cm. Per altra banda, el nombre de pàgines també va augmentar en vint-i-quatre pàgines (dotze a dos colors i dotze a quatre colors).

Cap al 1965 va passar de ser mensual a quinzenal. A més a més, va sortir una nova col·lecció anomenada Enxaneta que consistia en unes històries completes que s'havien anat publicant en edicions anteriors. L'any 1966 comença a publicar-se una adaptació a la historieta de la novel·la La casa sota la sorra de Joaquim Carbó i que més tard donarà lloc a Les aventures de Pere Vidal. Al cap d'unes edicions més, concretament a partir de l'entrega número 587 (gener del 1987) s'afegeixen vuit pàgines centrals en blanc i negre. No va ser fins a la publicació número 1000 que tota la revista és en color, això va ser cap a l'any 2004.

Aquest mateix any, afegeixen les historietes d'Ot el Bruixot.

Cavall Fort, l'any 1990 comença a publicar un suplement de la revista però adreçada a un públic més jove. És l'anomenat Tatano i està pensat per nens i nenes d'entre 5-6 anys. L'any 2005 sorgeix la idea de separar la revista el suplement i convertir-lo en una revista en si.

A partir del 2006, el que fins al moment havia sigut un suplement passa a ser una revista independent i mensual adreçada a un públic d'entre 4-8 anys. A l'octubre del mateix any, es llença l'edició número 0 i de forma gratuïta per donar a conèixer la nova revista, és a dir, fer-ne un tast per què al gener de l'any següent s'inicia la publicació regular.

El funcionament i l'organització de la redacció de Cavall Fort del Tatano sempre ha estat marcada per un consell de redacció que en els seus inicis el formaven els fundadors. Amb el pas del temps s'ha anat renovant.

L'any 1991 es va crear la Fundació Cavall Fort, propietat de l'editorial de la revista. Es va fundar amb l'objectiu de donar suport a la revista i donar-li la màxima continuïtat possible. A més a més, la fundació també promou activitats culturals pensades per un públic infantil i juvenil, igual que publicacions adreçades a aquest mateix públic.

Per altra banda, la fundació ha creat "el Premi Cavall Fort". És un premi econòmic, que avui en dia ronda el 2500 €. En els seus inicis, l'any 1963, aquests premis es donaven en el concurs de Poesia de la Parròquia de Cantonigrós. El premi consistia en un recull de contes pels lectors de la revista. Uns anys més tard, es va canviar el premi per tres contes o tres reportatges o articles de divulgació.

Per celebrar el 40è aniversari de la revista, l'any 2001, la fundació va atorgar el premi a una tira còmica per visibilitzar aquest gènere. Cavall Fort sempre ha apostat per les tires còmiques i com a prova, l'any 2008 va tornar a premiar-ne una.

Més tard, van seguir atorgant-se però en les anomenades Festes populars de cultura "Pompeu Fabra" (1970-1993). Avui en dia, en motiu que les "Festes Pompeu Fabra" ja no se celebren, la fundació va decidir seguir donant el premi pel seu propi compte.

La revista ha organitzat al llarg de la seva història diverses activitats culturals que han servit per acostar-se als seus lectors i atreure'n de nous. Cal destacar el cicle de teatres que es va dur a terme entre els anys 1967 i 1987. Sota la direcció de Martí Olaya, es van fer de forma periòdica uns cicles de teatre al Romea de Barcelona. Actualment, un cop al mes, i gràcies a la participació d'Òmnium Cultural, a Lleida s'organitza un cicle de teatre amb el nom de Cavall Fort.

Per altra banda, Cavall Fort també ha participat en la divulgació del cinema en català fent nombrosos doblatges al català. Forma part de l'Associació Cultural Cavall Fort – Drac Màgic – Rialles, dedicada des del 1977 a la promoció i el doblatge de films infantils i juvenils amb l'objectiu d'incrementar l'oferta cinematogràfica i videogràfica en català.

El dilluns 19 de desembre de 2011, Cavall Fort celebra el 50è aniversari amb un número especial relacionat amb l'aniversari, i rep el Premi Marta Mata atorgat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

Alguns dels personatges de còmic i dibuixants popularizats per Cavall FortModifica

Exposició commemorativaModifica

El desembre de 2011 Cavall Fort va complir cinquanta anys. En ocasió d'aquest aniversari, la revista va desenvolupar diverses activitats, entre les quals s'inclou l'exposició Cavall Fort: tan divertit com un joc, pensada per a l'àmbit de les biblioteques públiques del país.[2]

A través de vuit plafons, l'exposició mostra, d'una manera juganera i participativa, els diferents tipus de contingut de la revista i la seva diversitat, al mateix temps que intenta fer-ne visible la vigència i la significació que ha tingut Cavall Fort a Catalunya i dins l'àmbit general de la cultura catalana.[2] Alguns dels plafons conviden el visitant a jugar directament amb el seu contingut i a ser-ne, així, espectadors actius, seguint la mateixa filosofia de la revista.[2]

Aquesta exposició compta amb la col·laboració del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona i de Biblioteques de Barcelona, i es podrà veure a diverses biblioteques d'arreu de Catalunya.[2]

Relació de col·laboradorsModifica

Hi ha hagut nombrosos col·laboradors amb la revista al llarg de la seva història, tant gràfics com literaris. De forma excepcional també han participat diferents artistes en l’elaboració de les portades. Precisament la revista destaca com a introductora als Països Catalans dels còmics franco-belgues de l'anomenada línia clara, obra de dibuixants com Hergé o Franquin. Josep Maria Madorell, col·laborador de Cavall Fort des dels inicis, en va ser el millor deixeble entre els il·lustradors catalans.

Entre els primers es poden esmentar Josep Albanell, Maria Dolors Alibés, Joan Armangué, Frederic Bassó, Josep Maria Benet i Jornet, Maica Bernal, Francesc Boada, Xavier Bohigas Janoher, Lluís Bosch, Pere Calders (1912-1994), Mercè Canela, Joaquim Carbó, Jaume Cela, Jaume Ciurana (1936-1986), Jaume Colomer, Jaume Comellas, Jordi Dalmau, Teresa Duran, Jordi Elias (1912-1972), Sebastià Estradé, Josep Ferrer i Costa (192-2005), Núria Figueras, Ramon Fuster i Rabés (1912-1975), Roser Iborra, Carles Macià, Pep Molist, Montserrat Morales, Manuel Muriach, David Nel·lo, Francesc Nicolau, Maria Novell (1914-1969), Martí Olaya, Maria Àngels Ollé, David Paloma, M. Àngels Petit Mendizábal, Ferran de Pol (1921-1995), Joan de Déu Prats, Jordi Quera, Carles Riera, Maria Assumpció Ribas, Roser Ros i Vilanova, Andreu Sotorra, Josep Vallverdú, Oriol Vergés, Guillem Viladot (1922-1999), Olga Xirinacs, etc.

Entre els col·laboradors gràfics, Lluís Albert Arrufat, Aurora Altisent, Javier Andrada, Frederic Anguera, Joaquim Anson, Mercè Arànega, Marta Balaguer, Pilarín Bayés, Francesc Bofill, Irene Bordoy, Isaac Bosch, Pep Brocal, Jordi Bulbena, Lluís Cadafalch, Mercè Canals, Roser Capdevila, Cesc (1927-2006), Guillem Cifré, Jordi Clapers, Anna Clariana, Helena Cortès (1921-1981), Bernadet Cuxart, Joaquim Datsira, Davi, Maria Dolz, Toni Donada, Lluís Farré, Isa Feu, Domènec Fita, Montse Fransoy, Oriol Garcia Quera, Montserrat Ginesta, Noëlle Granger, Àlex Gumà, Francesc Infante, Dani Jiménez, Pere Joan, Joma, Cristina Losantos, Joan Lleó, Josep Maria Madorell (1923-2004), Marc Mateu, Pep Montserrat, Isidre Monés, Anna Mongay, Ricard Monrós, Joan Mundet, Llucià Navarro (que va actuar com a director artístic), Carme Peris, Picanyol, Fina Rifà, Maria Rius, Francesc Rovira, Xavier Salomó, Eulàlia Sariola, Sebastià Serra, Carme Solé Vendrell, Roger Subirachs (1956-2017), Montserrat Tobella, Victòria Tubau, Jordi Vila Delclòs, Jordi Viladoms, Pere Virgili, etc.

Excepcionalment han realitzat portades de Cavall Fort artistes com Andreu Alfaro (1929-2012), Jordi Alumà, Frederic Amat, Francesc Artigau, Esther Boix (1923-2014), Ramon Calsina (1901-1999), Antoni Clavé (1913-2005), Maria Girona (1923-2015), Guillén, Josep Guinovart (1927-2007), Josep Grau Garriga (1929-2011), Joan Miró (1893-1985), Josep Obiols (1894-1967), Albert Ràfols Casamada (1923-2009), Josep Maria Subirachs (1927-2014), Antoni Tàpies (1923-2012), J. J. Tharrats (1918-2001), Francesc Todó (1922-2016), Joan Pere Viladecans, etc.

Premis i reconeixementsModifica

  • 1988: Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya.
  • 1994: Premi Nacional de Periodisme, atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • 2002: Medalla d'Or al Mèrit Cultural, atorgada per l'Ajuntament de Barcelona.
  • 2004: Premi Junceda d'Honor, atorgat per l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya.
  • 2009: Premi Joan Coromines a la trajectòria empresarial, atorgat per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL).
  • 2009: Reconeixement d'Infància, atorgat per la Secretaria d'Infància i Adolescència, de la Generalitat de Catalunya, a la revista Cavall Fort.
  • 2011: Premi Nacional de Cultura en la categoria Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.[3]
  • 2011: Guardó Marta Mata de Pedagogia en modalitat col·lectiva, atorgat per la Junta Rectora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.[4]
  • Premis atorgats per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC)
    • 2004: Premi a una editorial.
    • 2007: Premi a una nova Publicació, a la revista El Tatano.
    • 2008: Premi a la revista més popular, a la revista Cavall Fort.
    • 2011: Premi a la millor revista, a la revista Cavall Fort.[5]
  • Altres premis:
  • 2005: Premi 2004 de l'Agrupació Dramàtica Barcelona als Cicles de Teatre de Cavall Fort.
  • 2011: Premi Proteus, en la categoria de Cultura i Comunicació, atorgat per l'Editorial Proteus.
  • 2011: Premi Nacional de Cultura en la categoria Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
  • 2011: Guardó Marta Mata de Pedagogia en modalitat col·lectiva, atorgat per la Junta Rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
  • 2012: Premi a la millor revista, atorgat per l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) a la revista Cavall Fort.
  • 2014: Premi Marta Mata atorgat per l'Associació de Mestres Rosa Sensat[6]
  • 2019: Premi Especial La Setmana, atorgat per la Comissió Organitzadora de la 37a edició de La Setmana del Llibre en Català a la revista Cavall Fort.

Premi Cavall FortModifica

La Revista Cavall Fort va crear el Premi Cavall Fort l’any 1963, dins el concurs de Poesia de Cantonigròs. Entre 1970 i 1993 va estar inclòs a les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, que van ser les que van succeir les festes literàries de Cantonigròs. Més enllà de l’any 1993, la revista va seguir convocant el premi pel seu compte, amb una dotació econòmica provinent de la Fundació Cavall Fort i que els últims anys ascendeix a un import de 2.500€.

Al començament el premi s’atorgava a reculls de contes que es destinaven als lectors de la revista, però darrerament el premi s’atorga alternativament a un recull de tres contes o a un recull de tres articles de divulgació, amb el públic infantil també com a destinatari. L’any 2001, tot celebrant el 40è aniversari de la revista, el premi s’atorgà a una història de còmic, fet que es va repetir l’any 2008, per donar rellevància a un gènere que ha estat present a les pàgines de la revista des del principi.[7]

Premis de narrativaModifica

Any Guanyador/a Títols Número i any de publicació a Cavall Fort
1963 Martí Olaya En Xavier Pruna sempre se'n pensa una.

Operació secreta

Núm. 23 (1963)

Núm. 41 (1964)

1964 Carles Macià Fer córrer el temps. Saber perdre. El capità 'Black Star'.

La guerra de Sant Joan. El monstre del mar. El bosc.

Núm. 34 (1964). Núm. 38 (1964). Núm. 43 (1964)

Núm. 48 (1964). Núm. 51 (1965)

1966 Ernest Corral Un paraigua de l'inrevés. L'oreneta Maricel. Minuet.

La pilota de colors. Circ a Vilamoixins.

Núm. 78 (1966). Núm. 89 (1967). Núm. 92 (1967)

Núm. 95 (1967). Núm. 107 (1967)

1966 Carme Suqué L'esforç de la guineu. El guia i la guineu. El llop escuat.

Andreu l'hospitalari. Quan neixen les perdius.

Núm. 88 (1967). Núm. 99 (1967). Núm. 103 (1967)

Núm. 117 (1968). Núm. 128 (1968)

1968 Guillem d'Efak Anem a fora vila. El bou d'aigua. Els animals parlen.

L'esparver. El dia que en Beulaigo plorà.

Núm. 135 (1968). Núm. 139 (1968). Núm. 143 (1969).

Núm. 148 (1969). Núm. 152 (1969)

1970 Carme Suqué No en parlarem mai més. Les veus dins el paller.

Ser un home de mar. El ferrer i el rei. Un cavall per a un sant Jordi.

Núm. 192 (1971). Núm. 202 (1971).

Núm. 210 (1971). Núm. 222 (1972). Núm. 226 (1972)

1972 Carmina Portell L'enravenat. Àlvar Núm. 245 (1973). Núm. 248 (1973)
1973 Montserrat Oller El cau meravellós. L'escorpí Núm. 283 (1974). Núm. 292 (1974)
1974 Neus Oliveras Que no em parlin de modistes. Els meus professors. Núm. 304 (1975). Núm. 324 (1976)
1975 Jacint Torrents "El pa, l'aigua i la sal" La carta. On és el meu país.

L'aventura de Lord Henry

Núm. 325 (1976). Núm. 451 (1981).

Núm. 469 (1982)

1976 Jordi Dalmau El monument de tres colors. La circulació dels àngels. Núm. 340 (1976). Núm. 342/343 (1976)
1977 Andreu Sotorra Les cabanes. De quan a la cabana del grassó. Núm. 371 (1978). Núm. 411 (1979)
1978 Joan Barceló Cullerès Per ser famós. Ascensorista. Cues.

La cassola de tros. Miralls.

Núm. 395 (1979). Núm. 397 (1979). Núm. 407 (1979).

Núm. 429 (1980). Núm. 437 (1980)

1979 Andreu Sotorra Sergi Riutort, Cases Noves 19, Ciutat.

Una d'entre tantes històries de la nit.

Haurem de menester les herbes de Sant Joan.

El primer home gelat... Qui matina fa farina.

Núm. 421 (1980).

Núm. 430 (1980).

Núm. 431 (1980).

Núm. 435 (1980). Núm. 448 (1981)

1980 Salvador Comelles Un desembre congelat. I un dia el sol s'adormí. L'Amàlia.

TVV: Notícies de les quatre a Vilanya. Si t'esperes que arribi l'autobús.

Núm. 441/442 (1980). Núm. 464 (1981). Núm. 468 (1982).

Núm. 470 (1982). Núm. 486 (1982)

1983 Ma. Dolors Alibés Contestadors automàtics. Situacions insòlites. Sucamulla.

Un nas màgic. Teràpia de grup.

Núm. 515 (1984). Núm. 518 (1984). Núm. 525 (1984).

Núm. 536 (1984). Núm. 537/538 (1984)

1985 Ma. Assumpció Ribas Entre la biga i la teulada. L'estranya malaltia del besavi.

Amb els ulls tapats. L'arbre de les pilotes. Un regal d'aniversari.

Núm. 572 (1986). Núm. 583 (1986).

Núm. 587 (1987). Núm. 595 (1987). Núm. 597 (1987)

1987 Roser Iborra El brot blau. En Florenci i les ametistes. L'esperança.

El cas del bedoll didàctic. Arbres humans de fulla caduca.

Núm. 620 (1988). Núm. 622 (1988). Núm. 624 (1988).

Núm. 627 (1988). Núm. 631 (1988)

1989 Lluís Bosch Albert Hola, em dic Ramon. Digues-me Tòfol. El perdedor.

Canviar de casa. La setmana del senyor Tomeu.

Núm. 672 (1990). Núm. 675 (1990). Núm. 677 (1990).

Núm. 679 (1990). Núm. 684 (1991)

1991 Miquel Massaguer El verí de la professió. La Mercè de les orenetes. Rata de biblioteca.

De sorolls, Joans i ases n'hi ha per totes les cases.

Com un pom de flors.

Núm. 712 (1992). Núm. 716 (1992). Núm. 718 (1992).

Núm. 720 (1992).

Núm. 723 (1992)

1993 Josep Maria Casals Pintors. Vinlandia. Photographos.

Crécy. Mordecai.

Núm. 772 (1994). Núm. 779 (1995). Núm. 777/778 (1994).

Núm. 776 (1994). Núm. 774 (1994)

1995 Lluís Bosch Albert El darrer viatge del llop. On anem de vacances? El vol de la truita.

La cacera de l'Ernest. El descobridor del Poble Sec.

Núm. 821 (1996). Núm. 813 (1996). Núm. 817/818 (1996).

Núm. 819 (1996). Núm. 815 (1996)

1997 Joan Armangué Com qui espera el mar. Dues cartes d’amor sense segell.

Lentament. La poma del desig. Potser arribaré tard.

Núm. 859 (1988). Núm. 856 (1998).

Núm. 865/866 (1998). Núm. 870 (1998). Núm. 861 (1998)

1999 David Nel·lo Les baldufes. Willy Trawler, el nàufrag. La higiene. Núm. 901 (2000). Núm. 907 (2000). Núm. 917 (2000)
2000 Antoni Garcia Llorca L’any de les mosques. L’any que van apedregar els pastors.

L’any de la Mar Salada.

Núm. 929/930 (2001). Núm. 936 (2001).

Núm. 941 (2001)

2003 Joan de Déu Prats El poeta del vent. Roger Petons. El cuiner – Fricandó. Núm. 997 (2004). Núm. 1005 (2004). Núm. 1012 (2004)
2005 Manel Ballart Ombres d’una nit d’estiu. Palmeres de menta. Un món paral·lel. Núm. 1053 (2006). Núm. 1054 (2006). Núm. 1055 (2006)
2007 Josep Grau Bové El vaixell de fusta. El vaixell de Nikos. El vaixell de Pau Garriga. Núm. 1093(2008). Núm. 1095(2008). N. 1097/1098(2008)
2009 Adriana Nicolau

Jiménez

Ulls negres. L’olor calenta de les herbes al sol. Camí de sol. Núm. 1140 (2010). Núm. 1143 (2010). Núm. 1147 (2010)
2011 Albert Garriga Pujol Balma. Farina. Polsim. Núm. 1192 (2012). Núm. 1195 (2012). Núm. 1198 (2012)
2013 Albert Garriga Pujol Cirerer. Fraror. Perfums. Núm. 1238 (2014). Núm. 1240 (2014). Núm. 1247 (2014)
2015 Teresa Guiluz Vidal Sadal, el mariner. L'enigma. El jove príncep. Núm. 1286 (2016).
2017 Teresa Broseta Fandos La nouvinguda. Un silenci perfecte. Una nit sense son.
2019 Quim Crusellas La crida de la selva. La llengua dels enamorats. La màgia del sonall

Premis de divulgacióModifica

Any Guanyador/a Títols Número i any de publicació a Cavall Fort
1967 Jordi Dalmau Jo vull ser periodista. Jo vull ser assistenta social.

Jo vull ser guia turístic. Jo vull ser advocat. Jo vull ser A.T.S.

Jo vull ser grafista.

Núm. 110/111 (1967). Núm. 113 (1968).

Núm. 122 (1968). Núm. 125 (1968). Núm. 129 (1968).

Núm. 135 (1968)

1971 Jordi Dalmau El teu amic el cotxe, un punt d'energia. L'explosió que no fa mal.

Gimnàs de quatre temps. El joc de mans... i peus. Tothom a Montjuïc.

Núm. 227 (1972). Núm. 229 (1972).

Núm. 233/234 (1972). Núm. 235 (1972). Núm. 236 (1972)

1972 Carmina Portell Pony Express Núm. 243 (1972)
1981 Jordi Dalmau Compteu amb els dits, la dansa dels grans números.

Tots juguem amb l’arquitectura. El braç i la màniga de l’ajuntament.

La natura diu mira’m, mira’m i no em toquis. Un terra com un puzle.

I demà, què crearem?

Núm. 477 (1982).

Núm. 484 (1982). Núm. 486 (1982).

Núm. 488 (1982). Núm. 491 (1983).

Núm. 494 (1983)

1986 Margarida Padilla El saber. La informació. Mesurar o comptar.

El llenguatge de la màquina. Cibernètica

Núm. 606 (1987). Núm. 607 (1987). Núm. 608 (1987).

Núm. 611 (1988). Núm. 612 (1988)

1988 Enric Benavent El circ, és la gent del circ! L’impossible no existeix.

L’espectacle més gran del món. Fem malabarisme!

Els pallassos són de nassos.

Núm. 644 (1989). Núm. 645 (1989).

Núm. 646 (1989). Núm. 647 (1989)

Núm. 648 (1989)

1990 Carles Riera Fonts Una gran col·lecció de papallones. Concurs de gossos d’Atura.

Un ramat d’ovelles. L’art de fer taps (I). L’art de fer taps (II)

Núm. 692 (1991). Núm. 696 (1991).

Núm. 701 (1991). Núm. 703 (1991). Núm. 704 (1991)

1992 Josep M. Bosch Ignés Els secrets de la nit, Una escapada al món de la foscor.

L’òrbita de la terra i les constel·lacions.

La rotació i la translació terrestres. Ens familiaritzem amb l’entorn.

A través del telescopi.

Núm. 735 (1993).

Núm. 737/738 (1993).

Núm. 740 (1993). Núm. 742 (1993).

Núm. 744 (1993)

1994 David Paloma De viatge a Noruega, el país dels fiords. El país dels trolls.

Edvard Grieg: El gran músic norueg.

Esglésies de fusta de l’Edat Mitjana. Expliquem-nos històries.

Núm. 791 (1995). Núm. 792 (1995).

Núm. 795 (1995).

Núm. 796 (1995). Núm. 797 (1995)

1996 Ernest Costa Savoia Naturalesa i homes, Constructors de paisatges.

Com es fa un paisatge: l’exemple del Delta de l’Ebre.

Les aparences enganyen. Del xampany a les suredes.

L’evolució dels boscos.

Núm. 831 (1997).

Núm. 833/834 (1997).

Núm. 835 (1997). Núm. 836 (1997).

Núm. 837 (1997)

1998 Montserrat Tenas

Busquets

Anem a jugar! Jocs romans. Les termes romanes Núm. 877 (1999). Núm. 883 (1999). Núm. 894 (1999)
2002 Roger Casas

Ulldemolins

La Capadòcia: màgia de la natura. Les illes Eòlies.

Entrevista Joan Budó, Centre Reproductor de Tortugues de l’Albera

Núm. 973 (2003). Núm. 979 (2003).

Núm. 982 (2003)

2004 Xavier Bohigas

Janoher

Les fredes nits serenes de l’hivern. Ulleres que s’entelen.

Escalfa l’abric?

Núm. 1021 (2005). Núm. 1022 (2005).

Núm. 1023 (2005)

2006 Albert Garcia Catalán El falcó veí de la ciutat. Pere Comas i el canvi climàtic.

Revolta a la bassa

Núm. 1070 (2007). Núm. 1075 (2007).

Núm. 1077 (2007)

2010 Roger Porta Alabau Kauris, els gegants del bosc novazelandès.

Parc Nacional de Dartmoor. La Vall de la Mort.

Núm. 1169/1170 (2011).

Núm. 1172 (2011). Núm. 1174 (2011)

2012 Adriana Nicolau

Jiménez

R. L. Stevenson i L’illa del tresor.

Michael Ende, La història interminable.

Lewis Carrol, Alícia en el país de les meravelles 

Núm. 1212 (2013).

Núm. 1214 (2013).

Núm. 1216 (2013)

2014 Carolina Campillo

Campbell

El submarinisme: L’home com un peix a l’aigua!

Cnidaris, la vida amb tentacles! Fotografiar el mar que es mou.

Núm. 1261 (2015).

Núm. 1263 (2015). Núm. 1267 (2015)

2016 Màrius Moneo
2018 Oriol Canosa

ReferènciesModifica

  1. «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 16 juliol 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «"Cavall Fort: tan divertit com un joc"». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  3. «Cavall Fort rep el Premi Nacional de Cultura». Naciodigital.cat, 21-02-2011. [Consulta: 22 febrer 2011].
  4. Guardonats Guardó Marta Mata.
  5. Gutiérrez, Àlex «Les revistes en català, premiades». Ara [Barcelona], 01-03-2012, p.44. ISSN: 2014-010X.
  6. Abella, Anna «50 anys de 'Cavall Fort'». El Periódico, 3 desembre del 2011 [Consulta: 7 desembre 2015].
  7. «Cavall Fort» (en català). [Consulta: 23 febrer 2016].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavall Fort