Guillem Fullana i Hada d'Efak

Guillem d'Efak
Biografia
Naixement	23 març 1930 ; Asobla (Guinea Equatorial)
Mort	15 febrer 1995 (64 anys); Palma (Mallorca)
Activitat
Ocupació	Cantant, escriptor i actor
Gènere	Blues i jazz
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Mònica Pastor
Premis
	(2015) Medalla d'Honor i Gratitud de l'Illa de Mallorca; (2011) Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; (1973) Premis literaris Ciutat de Palma; (1969) Premi Carles Riba de poesia; (1967) Premi Sant Jordi de novel·la ;

Guillem Fullana i Hada d'Efak (Asobla, 23 de març de 1930 - Palma, 15 de febrer de 1995),^[1]^{[nota 1]} conegut com a Guillem d'Efak, fou un cantant, escriptor i actor mallorquí.^[2]

Biografia

Fill d'un funcionari colonial, el guàrdia civil Antoni Fullana que es va casar amb una equatoguineana i va néixer Guillem,^[3] a dos anys s'establí a Manacor i el 1964 es traslladà a Sabadell, on es va casar amb Pepita Albanell Codina, i a Barcelona, on visqué amb Montserrat Ferré Andreu, amb qui tingué un fill, fins al 1980, any en què es mudà novament, aquesta vegada a Palma, on treballà com a guia turístic. El 1965 va publicar el primer disc de la discogràfica Concèntric.^[4] Durant la seva etapa a Barcelona obrí diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català.

Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zúric. Gravà diversos discs, tant amb cançons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones, Dissabte).^[5]

El mes de juny de 1994, en el curs d'una greu malaltia, a l'Auditòrium de Palma se li va retre un homenatge amb el títol d'«Un cant a l'amistat», amb la participació dels més destacats representants de la Nova Cançó: Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Raimon, Marina Rossell, Uc, etc. Arran del concert, TV3 va emetre un programa especial on Guillem d'Efak explica la seva vida. Morí a Mallorca el 15 de febrer de 1995.

Llegat

S'han enregistrat més discs amb cançons de Guillem d'Efak en els 20 anys posteriors a la seva mort que en tota la seva vida. Igualment, s'han editat més llibres seus post mortem que mentre vivia.^[6]
L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la seva mort i de la d'Ovidi Montllor, la Universitat de les Illes Balears va organitzar una sèrie d'actes commemoratius, amb un cartell i una postal d'invitació de l'artista Josep Guinovart.
Dia 1 de març de 2011, el mateix dia que se lliurava a la seva vídua, Mònica Pastor, la Medalla d'Or de les Illes Balears, Televisió de Mallorca li va dedicar un programa.^[7]
El dia que feia 20 anys de la seva mort, a l'Auditori de Manacor, amb un gran èxit, es va escenificar la rapsòdia Siau qui sou!.^[8]

Discografia

Veu de Mallorca. Barcelona: Concèntric, 1965.
Blues. Barcelona: Concèntric, 1965.
Vell riu nostre. Barcelona: Concèntric, 1965.
Nadal (col·lectiu). Barcelona: Concèntric, 1965.
Plorant. Barcelona: Concèntric, 1965.
Les cançons de Guillem d'Efak. Barcelona: Concèntric, 1966.^[9]
El dimoni Cucarell. Barcelona: Concèntric, 1966.
Plou i fa sol. Barcelona: Concèntric, 1966.
Sa cançó de Son Coletes. Concèntric, 1967.
Cançó per a les dones. Concèntric, 1968.
Lluc i el poble. Palma: Blau, 1974.
Guillem d'Efak. Discografia completa. Palma: Blau, 1997.
Poeta en bicicleta. Palma: Blau, 1998.
Guillem d'Efak. Selecció de Cançons. Palma: Blau, 2010.
Siau qui sou!, 2011.

Llibres publicats

Poesia

El poeta i la mar. Palma. La Font de les Tortugues (1956)
El poeta i la mina. Palma (1966)
Madona i l'arbre. Barcelona. Ed: Proa. Aymà (1970)
El regne al mig del mar. Palma. Ed: l'autor. (1980)
Erosfera. Poema i contrapunt. Manacor. Ed: Casa de Cultura (1982)
Poeta en bicicleta. Manacor. Ed: Casa de Cultura. Caixa de Balears (1984)
Poemes, cobles i cançonetes. Manacor: "Sa Nostra" (1994)
Tampoc el foc. Palma: ERC, Col·lecció Germania (1995)
Capellet de vidre. Palma. Ed: Caixa de Balears (1995)
El món-paisatges. El darrer quadern. Binissalem. Ed: Di7 (1997)
Madona i l'arbre i altres poemaris. Palma. Ed: Consell Insular de Mallorca (2005)
Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera Fons
Obra poètica (El Gall Editor, 2016)

Narrativa

Cançó i conte del dimoni Cucarell. Barcelona. Ed: Edebé (1977) (infantil)
Les vacances d'en Jordi. Barcelona: Cavall Fort (1968)
Tomeu, el pescador. Barcelona: L'Infant (1968)
La ponentada gran. Manacor. Ed: Ajuntament (1979)
El regne al mig del mar. Palma: Serveis de Cultura del Poble (1982)

Teatre

Els de fora.
La mort de l'àvia.
La pau dels pobres.
Paisajexlindos.
El dimoni Cucarell. Barcelona: Don Bosco (1978)
Fum, fam, fems (Nadala per a teresetes). Palma: Moll (1988)
Teatre. Pollença: Gall Editor (2000)
Gimnèsies i Pitiüses (El regne al mig del mar). Pollença: El Gall (2005)

Traduccions

Walter Scott: Ivanhoe. Barcelona: Bruguera, 1975; Orbis, 1999; Edhasa, 2007.

Notes

↑ Son pare va manipular l'arxiu i va indicar que havia nascut un any abans, el 1929, per poder treure el nin de la Guinea, cosa prohibida als menors de dos anys

Referències

↑ Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear, 1997, p. 21. ISBN 8489067279.
↑ «Medalles d'Or del Consell de Mallorca 2015». dBalears, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 3 setembre 2015].
↑ ««Fui el primer mulato nacido en Mallorca»» (en castellà), 01-10-2023. [Consulta: 11 març 2025].
↑ «Concèntric: El segell del Pop». Enderrock, 233, 2-2015.
↑ Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, 2-2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.
↑ Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear. ISBN 978-8415081173.
↑ «Dailymotion» (en anglès americà). [Consulta: 11 març 2025].
↑ «Manacor reivindica ´Siau qui sou!´» (en castellà), 16-02-2015. [Consulta: 11 març 2025].
↑ Macho, Roberto. «Les Cançons de Guillem d'Efak» (en castellà). La Fonoteca. [Consulta: 11 març 2025].

Enllaços externs

«Guillem Fullana i Hada d'Efak». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Guillem d'Efak a Mag Poesia.

[2] Son pare va manipular l'arxiu i va indicar que havia nascut un any abans, el 1929, per poder treure el nin de la Guinea, cosa prohibida als menors de dos anys

[1] Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear, 1997, p. 21. ISBN 8489067279.

[3] «Medalles d'Or del Consell de Mallorca 2015». dBalears, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 3 setembre 2015].

[4] ««Fui el primer mulato nacido en Mallorca»» (en castellà), 01-10-2023. [Consulta: 11 març 2025].

[5] «Concèntric: El segell del Pop». Enderrock, 233, 2-2015.

[6] Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, 2-2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.

[balada-7] Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear. ISBN 978-8415081173.

[8] «Dailymotion» (en anglès americà). [Consulta: 11 març 2025].

[9] «Manacor reivindica ´Siau qui sou!´» (en castellà), 16-02-2015. [Consulta: 11 març 2025].

[10] Macho, Roberto. «Les Cançons de Guillem d'Efak» (en castellà). La Fonoteca. [Consulta: 11 març 2025].

[1]

[nota 1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Biografia

Naixement	23 març 1930 Asobla (Guinea Equatorial)
Mort	15 febrer 1995 (64 anys) Palma (Mallorca)
Activitat
Ocupació	Cantant, escriptor i actor
Gènere	Blues i jazz
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Mònica Pastor
Premis
(2015) Medalla d'Honor i Gratitud de l'Illa de Mallorca (2011) Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1973) Premis literaris Ciutat de Palma (1969) Premi Carles Riba de poesia (1967) Premi Sant Jordi de novel·la