Embarrat

tipus d'arbre de transmissió en antigues fàbriques i tallers

Un embarrat és un tipus arbre de transmissió dret, proveït de politges que s'utilitzava en instal·lacions industrials per accionar les màquines a partir d'un sol motor o d'un molí. Aquest sistema és actualment en desús a causa del seu baix rendiment.[1]

Embarrat d'un molí de farina
Embarrat de la secció de tallers, nau 5 del museu de la Fàbrica Trepat
Embarrat de telers (Museu del Gènere de Punt)

Els embarrats van ser el sistema més comú de transmissió a les fàbriques i tallers durant la industrialització des de la fi del segle xviii fins a ben entrat al segle xx. El desenvolupament de la xarxa elèctrica i de motors elèctrics de bon preu va permetre el transport l'energia motriu de manera descentralitzada a cada màquina amb rendiment més alt.[2] La tecnologia és obsoleta, tot i que se'n troben encara de tant en tant en petits tallers antics.

El sistema de funcionament de l'embarrat és el següent: Partint del motor principal –que pot ser una màquina de vapor en les fàbriques tèxtils anomenades vapors o bé una turbina en les fàbriques de riu– amb una politja de sortida, una corretja principal transmet el moviment a una politja principal, solidària amb un eix principal que s'estén de punta a punta de la nau industrial. Aquest eix, amb les politges i els coixinets, sol estar suportat per la paret o el mateix sostre de l'edifici. D'aquest eix pengen totes les politges secundàries, cada una de les quals se situa damunt de cada una de les màquines de la secció a la qual transmet el moviment. Damunt de cada màquina hi ha dues politges secundàries: una politja de treball i una politja lliure a les quals es transmet el moviment mitjançant corretges de cuir. La politja de treball és la que acciona la marxa de la màquina mentre que la politja lliure o boja és una politja connectada a un vis sens fi. En una mateixa nau hi podia haver més d'un eix o embarrat, un per cada línia de màquines que es feia funcionar.[3]

La totalitat de l'energia que rep cada màquina no s'aprofita completament, perquè gran part d'aquesta energia es perd amb la fricció de les corretges i els fregaments dels engranatges interns. Tots aquests condicionants disminueixen la capacitat de treball, a la qual cal restar també la pròpia força de resistència al treball que té cada màquina. A causa d'aquesta diferència de forces, l'embarrat esdevé un sistema de baix rendiment energètic, tot i que fou un sistema efectiu de distribució de l'energia motria en una època de la història de la tècnica i l'energia, quan els motors (siguin molins o màquines a vapor) eren grans instal·lacions centrals i cares.[4]

Embarrats a museusModifica

Fira dels EmbarratsModifica

A Sant Joan de Vilatorrada (Bages) se celebra cada any, des del 2013, la Fira dels embarrats, una fira tradicional amb espectacles, parades d'artesania i teatralitzacions al carrer. La fira se celebra a la tardor i rememora la importància de la indústria tèxtil a principis del segle xx, origen del creixement de la vila gràcies a les tres fàbriques i el canal que les feia funcionar, la més representativa de les quals és cal Gallifa, que actualment ha esdevingut un equipament municipal que inclou una biblioteca i un centre cultural.[7][8] El nom d'embarrats es va escollir pel fet de ser un element representatiu i característic de les tres fàbriques de riu, a l'entorn de les quals gira la festa.[9]

ReferènciesModifica

  1. «Embarrat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Miarnau & Miarnau, 2010, p. 322.
  3. Miarnau & Miarnau, 2010, p. 312-313.
  4. Miarnau & Miarnau, 2010, p. 312.
  5. Acn. «El Museu Industrial del Ter posa en marxa un sistema d'embarrats que ofereix una visió global del procés de filatura». 324cat - Notícies. CCMA, 16-12-2011. [Consulta: 8 octubre 2019].
  6. «“Les màquines”, taller didàctic al Museu J. Trepat». Engijoc.
  7. «Fira Embarrats a Sant Joan de Vilatorrada - Fires, festes, oci i llocs per visitar.» (en català). [Consulta: 13 octubre 2019].
  8. «Fira d'Embarrats: Viatge al cor de les fàbriques tèxtils». Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada. [Consulta: 13 octubre 2019].
  9. Badrenas, Noemí. «Una fàbrica molt cultural» (en català). El Punt Avui, 07-11-2016. [Consulta: 13 octubre 2019].

BibliografiaModifica