Emil Hilb
Emil Hilb (Stuttgart, 26 d'abril de 1882 - Würzburg, 6 d'agost de 1929) va ser un matemàtic jueu alemany.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 abril 1882 Stuttgart |
| Mort | 6 agost 1929 (47 anys) Würzburg |
| Sepultura | Pragfriedhof Stuttgart, zona jueva 48° 47′ 36″ N, 9° 11′ 13″ E / 48.793288°N,9.186889°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1900–1902) Universitat de Múnic (1899–1903) |
| Tesi acadèmica | Beiträge zur Theorie der Lamé'schen Funktionen (1903 ) |
| Director de tesi | Ferdinand von Lindemann |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Richard Bär, Otto Haupt, Axel Schur i Paul Lonnerstädter (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Marianne Wolff |
| Pares | Adolf Hilb i Clara Ulrich |
Vida i Obra modifica
Hilb va anar a escola a la seva vila natal fins al 1894, any en què va morir el seu pare. La seva mare es va traslladar a Augsburg on va acabar els estudis secundaris el 1899.[1] Va fer els seus estudis universitaris de matemàtiques a la universitat de Múnic, excepte dos cursos que va fer a la universitat de Berlín. El 1903 va obtenir el doctorat a Múnic, amb una tesi sobre les funcions de Lamé dirigida per Ferdinand von Lindemann. Durant un semestre de 1904, va estar a la universitat de Göttingen ampliant estudis amb David Hilbert i Felix Klein,els quals van tenir una influència decisiva en les seves recerques posteriors.[2]
Després d'uns anys fent de professor a secundària, va obtenir l'habilitació docent a la universitat d'Erlangen el 1908, però només hi va estar un curs, ja que el 1909 va ser nomenat professor de la universitat de Würzburg, en la qual va romandre fins a la seva mort el 1929 d'un ictus quan només tenia 47 anys.
Anys més tard, el 1942, durant la época Nazi, la seva dona, Marianne, i una de les seves filles, Irene, va ser deportades i no van tornar mai més. L'altra filla, Anneliese, havia aconseguit emigrar a Anglaterra el 1939.
Els camps de recerca de Hilb van ser la teoria de les equacions integrals, els teoremes d'oscil·lació, les equacions lineals amb un nombre infinit d'incògnites i la teoria de les equacions en diferències.[3]
Referències modifica
- ↑ Haupt, 1933, p. 185-186.
- ↑ Vollrath, 1995, p. 325.
- ↑ Vollrath, 1996, p. part 7.
Bibliografia modifica
- Haupt, Otto «Emil Hilb» (en alemany). Jahresbericht der Deutschen Mathematiker-Vereinigung, Vol. 42, 1933, pàg. 183-198. ISSN: 0012-0456.
- Vollrath, Hans Joachim. «Emil Hilb (1882-1929)». A: Peter Baumgart (ed.). Lebensbilder bedeutender Würzburger professoren (en alemany). Degener & Company, 1995, p. 320-338. ISBN 978-3-768-69137-6.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Emil Hilb |
- Vollrath, Hans-Joachim. «Emil Hilb». Universität Würzburg, 1996. [Consulta: 28 juliol 2020]. (alemany)