Emili Daura i Oller
Emili Daura i Oller (Terrassa, 18 de febrer de 1845 − Terrassa, 21 de maig de 1904) va ser advocat, músic català, director d'orquestra i fundador de l'orquestra "Antigua Trullassus" de Terrassa.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1845  Terrassa (Vallès Occidental) |
| Mort | 21 maig 1904 (59 anys) Terrassa (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat, músic |
Es va donar a conèixer en un concert celebrat a l'antic Teatre Principal l'1 de març de 1876, organitzat a benefici de les famílies dels ferits i morts ocasionats per la tercera guerra carlina, en el qual hi van participar tres orquestres. Emili Daura va triomfar fora de Terrassa i, segons Baltasar Ragón [2] feu una gira per Europa, on hi dirigí les orquestres de diferents teatres d'òpera, com el Reial de Madrid [3] i la Scala de Milà. De retorn a la ciutat vallesana, va fundar [4] l'orquestra "Antiga Trullassus", amb un destacat protagonisme a la ciutat, i que dirigí fins a finals del segle xix.
Daura es va dedicar també al Dret i, en crear-se el Registre Civil de Terrassa l'1 de gener de 1871, ja actuava de jutge municipal. Presentà la renúncia el 1893, amb efectes [5] des del 31 de juliol. En els seus últims anys va viure un cert temps a Barcelona, on dirigí el Teatre Líric (1884), i on va fundar [4] l'"Associació Literària i Artística". El seu record quedà immortalitzat el 1910 [3] amb un bust [6] a la senyorial façana del Teatre Principal, el gran teatre de Terrassa.
Un nebot, Josep Ullés i Daura, també va ser compositor.
Es conserven obres seves al fons musical TerC (Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa),[7] com la Passió para el Viernes Santo, á 4 voces arreglado con acompañamiento de Trompas, Armonium, Timpaní y Cuerda, incompleta, i dues versions orquestrals d'obres del pare Maur Ametller i de Charles Gounod.
Referències
modifica- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. El Fons musical de la catedral-basílica del Sant Esperit i el seu repertori. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007, p. 19. ISBN 9788439374336.
- ↑ Ragón, Baltasar. Terrassencs del mil-vuit-cents. Terrassa: Joan Morral, imp., 1933, p. 68-69. Arxivat 2016-08-18 a Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 «Homenaje merecido». La comarca del Vallés, 27-12-1910, pàg. 2.[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 Freixa, Mireia «La "Escola Coral" de Terrassa». Estudios Pro-Arte, núm. 2, 1975, pàg. 27.
- ↑ «Tarrasa». La comarca, núm. 95, 06-08-1893, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2016-08-18 [Consulta: 13 gener 2016].
- ↑ La gran festa del Modernisme a Catalunya. Fira Modernista de Terrassa 2003-2008. Terrassa: Ajuntament de Terrassa, 2008, p. 58. ISBN 9788486838584 [Consulta: 13 gener 2016].
- ↑ «IFMuC».
Bibliografia
modifica- Marinel·lo, Manuel. Tarrasa. Barcelona: Sociedad de Atracción de Forasteros, 1934.
- J.S. y P. «Recorts. II y darrer». Egara, núm. 917, 25-06-1910, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2016-08-18 [Consulta: 13 gener 2016].