Emilio Hellín Moro
Emilio Hellín Moro (Torre de Miguel Sesmero, Badajoz, 8 d'abril de 1947) és un enginyer electrònic espanyol, conegut per ser un assassí convicte que ha treballat com a assessor de les forces de seguretat i cossos de policia d'Espanya i Paraguai.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1947  (77 anys)Torre de Miguel Sesmero (Província de Badajoz) |
| Altres noms | Luis Enrique Helling |
| Activitat | |
| Ocupador | Ministeri de l'Interior d'Espanya |
| Partit | Fuerza Nueva |
| Membre de | |
| Altres | |
| Condemnat per | assassinat (1982) |
Trajectòria
modificaFou membre del partit polític d'ultradretà Fuerza Nueva quan va ser condemnat a 43 anys de presó, juntament amb altres cinc individus pertanyents al «Grup 41» del Batalló Basc Espanyol, pel segrest i l'autoria material de l'assassinat, l'1 de febrer de 1980, de Yolanda González Martín, militant del Partit Socialista dels Treballadors a la qual els seus assassins van vincular, per ser basca i d'esquerres, a l'organització armada ETA.[1][2][3] Aquest crim, esdevingut durant un període de tensions polítiques en els primers anys després de l'inici de la Transició espanyola, va causar gran commoció al territori.[4]
Als 7 anys de presó va gaudir d'un permís penitenciari, molt controvertit, que va aprofitar per escapar-se al Paraguai, amb documentació legal i amb tota la seva família.[3] Allí va rebre protecció del règim militar d'Alfredo Stroessner, pel qual va treballar en l'adequació del seu sistema policial a les noves tecnologies de llavors, fins que el seu parador va ser descobert per la revista Interviú.[5] Detingut per la Interpol al juliol de 1989, va ser lliurat a Espanya al setembre de 1990. El 1996, després de sortir de presó, va canviar el seu nom i va publicar un perfil professional com a «Luis Enrique Helling» i, com va desvetllar una recerca periodística del diari El País, va treballar com a assessor per a les forces i cossos de seguretat de l'Estat, participant en recerques criminals i impartint cursos en tècniques forenses d'espionatge i rastreig informàtic fins a 2011.[6][7] Després d'aquestes revelacions, diversos grups parlamentaris van presentar una proposició no de llei perquè el Ministeri de l'Interior d'Espanya investigués l'establiment de la relació professional d'Hellín amb les forces i cossos de policia.[8][9]
El 9 de novembre de 2022, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va sol·licitar la seva expulsió com a pèrit de la causa judicial contra la presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, expressant que «qui ha transgredit la llei i el dret d'aquesta manera no pot ser considerat com a cooperador vàlid en cap acte o efecte de la justícia».[10] L'advocat de la defensa, Gonzalo Boye, va comunicar públicament que va ser ell el responsable de la contractació del peritatge, que Borràs no en tenia cap coneixement i que la petició de la fiscalia mancava de fonament legal suficient.[11] Dos dies després, en un comunicat emès per xarxes socials, familiars de Yolanda González van mostrar el seu «sentiment d'indignació» després de conèixer que, «un cop més, la defensa d'una personalitat política imputada en un cas de corrupció recorre a Hellín per refutar proves aportades per l'acusació», i van recordar que Hellín «forma part del passat obscur de la guerra bruta de l'Estat» i era el «cap d'un comando terrorista».[12][13]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Procesados los implicados en el asesinato de Yolanda González» (en castellà). ElPaís.com, 07-03-1980. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ «La Audiencia Nacional condena a fuertes penas a los autores del asesinato de Yolanda González» (en castellà). ElPaís.com, 03-06-1982. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Una fuga anunciada» (en castellà). ElPaís.com, 28-02-1987. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ «El asesinato de Yolanda González» (en castellà). Diario Público, 07-08-2012. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ «El 'caso Hellín'» (en castellà). ElPaís.com, 26-02-2013. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ Irujo, José María. «Interior admite que contrató al ultra que mató a la estudiante Yolanda el 1980» (en castellà). ElPaís.com, 26-02-2013. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ «La vida oculta del asesino de Yolanda» (en castellà). ElPaís.com, 24-02-2013. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ «Yolanda González: Comparecencia tras la reunión con el Ministerio del Interior» (en castellà). Diario-Octubre.com, 03-07-2013. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ «La oposición pide investigar la relación con la policía del ‘ultra’ Hellín» (en castellà). ElPaís.com, 21-03-2013. [Consulta: 2 febrer 2020].
- ↑ Solé Altimira, Oriol. «La Fiscalía pide apartar al ultraderechista que asesinó a Yolanda González contratado por Laura Borràs como perito» (en castellà). ElDiario.es, 09-11-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ «La fiscalia demana d'apartar un pèrit de Laura Borràs d'ultradreta i que va assassinar Yolanda González». Vilaweb.cat, 15-11-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ «La família de l'assassinada pel pèrit ultra de Laura Borràs esclata: «Exigim ètica i respecte»». NacióDigital.cat, 11-11-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].
- ↑ «Familiars de la jove assassinada per Hellín expressen "indignació" en saber que forma part de la defensa de Borràs». ElPuntAvui.cat, 11-11-2022. [Consulta: 15 novembre 2022].