Emilio Kléber
Emilio Kléber (1895-1954), que també va utilitzar els noms de Lazar Stern, Lazar Manfred Stern, Manfred Stern, Moishe Stern o Mark Zilbertsegun, va ser un agent secret soviètic, militar i militant comunista, que comandà la XI Brigada Internacional a la Guerra Civil espanyola.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896  Txernivtsí (Ucraïna) |
| Mort | 18 febrer 1954 (57/58 anys) Sibèria (Rússia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | espia, assessor militar, militar |
| Activitat | 1915 – |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Brigades Internacionals |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Germans | Leo Stern i Wolf Stern |
El nom de guerra Kléber procedeix del cognom d'un dels més llegendaris generals de la revolució francesa, Jean-Baptiste Kléber.
Va néixer a la Bucovina, llavors una província de l'Imperi Austrohongarès. Va fer estudis de medicina a Viena. En la Primera Guerra Mundial va ser cridat a files i va combatre fins a ser fet presoner per les tropes zaristes. Amb la Revolució d'octubre és alliberat i s'uneix als bolxevics, integrant-se a l'Exèrcit Roig. Combat en la Guerra Civil Russa i després realitza estudis militars a l'Acadèmia Frunze. En acabat, s'integra, el 1924, als serveis d'intel·ligència militar soviètics.
Va ser funcionari del Komintern i com a tal va realitzar missions per a l'URSS en diferents països del món: Estats Units, Xina, etc. Acudeix a la Guerra d'Espanya integrat en les Brigades Internacionals. Va dirigir la XI Brigada Internacional de l'Exèrcit Popular de la República[1] espanyola durant els combats de la Casa de Campo, en la defensa de Madrid, entre l'1 i el 20 de novembre del 1936, abans de passar a dirigir una Divisió.[2] Al comandament de la Brigada el va substituir l'alemany Hans Kahle.
Quan va deixar Espanya amb la retirada de les Brigades Internacionals, va ser cridat a Moscou, on fou represaliat per Stalin. Jutjat per un tribunal militar, se li van arrencar confessions de suposats actes de traïció i se'l va condemnar a 15 anys de privació de llibertat el 1939, cosa que el va portar al Gulag. El seu nom va ser esborrat de les històries oficials soviètiques de la Guerra Civil espanyola. Va morir en el camp de treball de Sosnovka el 1954.
Referències modifica
- ↑ Crusells, Magí. Las Brigadas Internacionales en la pantalla (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2001, p. 115-116. ISBN 8484271498.
- ↑ «Quadre resum de les dades més rellevants de la XI Brigada Internacional». Arxivat de l'original el 2011-07-28. [Consulta: 26 abril 2008].
Bibliografia modifica
- Walerij Brun-Zechowoj, Manfred Stern - General Kleber. Die tragische Biographie eines Berufsrevolutionärs (1896-1954). Wolfgang Weist, Berlin 2000, ISBN 3-89626-175-4.
- David Dallin, Soviet Espionage, Yale University Press, 1955.
- Lloyd Eastman, The Abortive Revolution: China under Nationalist Rule, 1927-1937, Harvard University Press, 1990.
- Sidi Gross, General Manfred Stern alias Emilio Kleber - Die Familiengeschichte Der Sterns; Tel Aviv: Papyrus, 1995.
- Walter Krivitsky, In Stalin's Secret Service, Enigma Books, 2000.
- Herbert L. Matthews, "Canadian Leader Praises Spaniards," al New York Times, 12 de desembre del 1936.
- Aleksandr Orlov, March of Time, St. Ermin's Press, 2004.
- Ronald Radosh, Mary R. Habeck, and Grigory Sevostianov, Spain Betrayed: The Soviet Union in the Spanish Civil War, Yale University Press, 2001.