Obre el menú principal

Emilio Lussu (Armungia, 4 de desembre de 1890 - Roma, 5 de març de 1975) fou un polític, escriptor i militar sard. De família benestant. Es graduà en lleis a Càller el 1914 i el 1912 es casà amb l'escriptora i traductora Joyce Salvadori. Partidari de la intervenció italiana en la Primera Guerra Mundial, fou oficial i fundador de la Brigada Sàsser el 1916, que fou enviada a Asiago per a defensar els atacs austríacs sobre Verona i Vincenza.

Infotaula de personaEmilio Lussu
Emilio Lussu WWI.jpg
Biografia
Naixement 4 desembre 1890
Sardenya (Itàlia)
Mort 5 març 1975 (84 anys)
Roma
Lloc d'enterrament cementiri protestant de Roma
  Senador del Senat italià 

19 abril 1948 – 19 maig 1968
  Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia 

25 juny 1946 – 31 gener 1948
  Minister for National Council of the Kingdom of Italy Tradueix 

10 desembre 1945 – 22 desembre 1945
← Manlio BrosioSupressió del càrrec →
  Q62990902 Tradueix 

25 setembre 1945 – 24 juny 1946
  Minister of Post-war Assistance of the Kingdom of Italy Tradueix 

21 juny 1945 – 10 desembre 1945
← nou càrrecLuigi Gasparotto →
  Diputat del Regne d'Itàlia 

24 maig 1924 – 21 gener 1929
  Diputat del Regne d'Itàlia 

11 juny 1921 – 25 gener 1924
Dades personals
Formació Universitat de Càller
Activitat
Ocupació Soldat, polític, escriptor i guionista
Partit Partit Sard d'Acció
Branca militar Brigades Internacionals
Conflicte Primera Guerra Mundial i Guerra Civil Espanyola
Família
Cònjuge Joyce Lussu
Premis

IMDB: nm0527275
Modifica les dades a Wikidata
Emilio Lussu

El 1921 fou un dels fundadors del Partit Sard d'Acció amb Camillo Bellieni i Davide Cova, que va aplegar molts veterans de guerra de la brigada. A les eleccions legislatives italianes de 1921 fou elegit diputat, i el 1924 participà en la Secessió de l'Aventino després de l'assassinat de Giacomo Matteotti. Com que es negà a integrar el partit en el Partit Nacional Feixista, el 1926 fou agredit per squadristi quan Benito Mussolini patí un atemptat a Bolonya. En l'atac disparà contra un dels agressors, raó per la qual un tribunal el condemnà a cinc anys de confinament a Lipari (Sicília).

El 1929 escapà del confinament i marxà a París, on va fundar amb Gaetano Salvemini i Carlo Rosselli el grup antifeixista Giustizia e Libertà, que proposava acabar amb el feixisme mitjançant mètodes revolucionaris. El 1936 marxà a Suïssa per a curar-se la tuberculosi. Va participar del costat republicà en la guerra civil espanyola. El 1942 va transformar Giustizia e Libertà en Partit d'Acció, que el 1943 participà en el Comitè d'Alliberament Nacional.

El 1945 formà part del primer govern d'unitat nacional presidit per Alcide De Gasperi. Intentà integrar el Partit Sard d'Acció en el Partit d'Acció, i el seu corrent, el Partit Sard d'Acció Socialista, més tard es va integrar en el Partit Socialista Italià. Va abandonar Sardenya i s'establí a Roma.

El 1964 va abandonar el PSI i s'integrà en el Partit Socialista Italià d'Unitat Proletària (PSIUP).

ObresModifica

  • La catena (1929)
  • Marcia su Roma e dintorni (1932)
  • Teoria dell'insurrezione (1936)
  • Un anno sull'altipiano (1938)
  • Per l'Italia dall'esilio (1938)
  • Le nostre prigioni e la nostra evasione (1946)
  • La clericalizzazione dello Stato e l'arcivescovo di Cagliari (1958)
  • Il cinghiale del diavolo e altri scritti sulla Sardegna (1976)
  • Homes com nosaltres (L'Avenç, 2016)

Enllaços externsModifica