Emilio Oribe

Emilio Oribe (Melo, 1893 - Montevideo, 1975) fou un poeta, assagista, filòsof i metge uruguaià.

Infotaula de personaEmilio Oribe
Bernabe Michelena - Retrato del poeta Emilio Oribe.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1893 Modifica el valor a Wikidata
Melo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1975 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUruguaiana
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióassagista, filòsof i metge
OcupadorUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va ser professor i degà de la facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la Universitat de la República i membre de l'Acadèmia de Lletres de l'Uruguai (en castellà i oficialment, Academia de Letras del Uruguay). Va cultivar una poesia avantguardista, orientada cap a l'ultraisme. La seva filosofia es va caracteritzar sobretot per l'escriptura mitjançant aforismes i posicions clarament idealistes.[1]

És considerat com a integrant de la Generació del Centenari, paraula que fa referència al centenari de la independència de l'Uruguai, és a dir, a la generació d'artistes que van tenir el seu gran moment en els anys 1930, al costat de Líber Falco i de Carlos Sabat Ercasty.[2]

Obres principalsModifica

PoesiaModifica

  • Alucinaciones de belleza (1912).
  • El nardo del ánfora (1915).
  • El castillo interior (1917).
  • El halconero astral (1919).
  • El nunca usado mar (1922).
  • La colina del pájaro rojo (1925).

AssajosModifica

  • Poética y plástica (1930).
  • Teoría del «nous» (1934).
  • El mito y el logos (1945).
  • Ars magna (1960).

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica