Empar de Santa Llúcia

Asil per a persones cegues a Barcelona

L'Empar de Santa Llúcia era un asil per a persones cegues, construït per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, situat al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Actualment, l'edifici acull el Museu de la Ciència, el CosmoCaixa.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Empar de Santa Llúcia
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 47″ N, 2° 07′ 51″ E / 41.41314425°N,2.13093985°E / 41.41314425; 2.13093985

HistòriaModifica

Francesc Moragas i Barret, fundador i primer director de la Caixa de Pensions, va encarregar a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà la construcció de l'edifici el 1904, que es va edificar en un solar cedit pel Doctor Andreu, quan s'estava urbanitzant l'Avinguda Tibidabo.[1] Es va finançar amb donacions, especulacions immobiliàries, i amb actes com el festival que es va celebrar al Park Güell, el 9 de juny de 1908.[2] Es va inaugurar el 4 de febrer de 1909.[3] El gestionaven les Germanes Carmelites; la planta primera acollia a les noies cegues, la planta segona a les noies sordmudes i a les cegues pensionistes, i a les golfes estaven les estances de les monges. També hi havia una sala de música, on les noies cegues aprenien solfeig, a tocar instruments, i a cantar en el cor que es va formar.[4] Sovint, i especialment el dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre, músics i cantants de renom hi oferien concerts a les noies cegues, i també cantava el cor que elles havien format.[5]

L'asil es va tancar el 1979, es va remodelar i ampliar pels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria, per a destinar-lo al Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa, i després d'una segona reforma duta a terme per Terradas Arquitectes, el 2004 es va inaugurar CosmoCaixa.[6]

ArquitecturaModifica

Domènech i Estapà era un arquitecte modernista molt crític, però en el disseny d'aquest edifici va desenvolupar recursos de l’art modernista més pur, amb l'ús del maó vist i el mosaic de ceràmica,[1] que li donen una aparença mudèjar, i per a les finestres va utilitzar el doble arc concèntric, separat per maons, una forma pròpia de Domènec i Estapà.[7] L'edifici es componia d'un soterrani, on hi havia la cuina i els menjadors; la planta baixa i primera, on hi havia els dormitoris i la galeria; i unes golfes, que acollien les cel·les de les monges.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Díaz Martin, Roser «L’antic asil per a nenes cegues l'Empar de Santa Llúcia, l’espai de l’actual CosmoCaixa». El Jardí, 19-02-2021.
  2. «Notas locales». La Vanguardia, 18-04-1908, pàg. 2.
  3. «El "Amparo de Santa Lucía"». La vanguardia, 05-02-1909, pàg. 4.
  4. «En el Amparo de Santa Lucía». La vanguardia, 07-06-1922, pàg. 9.
  5. «Música». La Vanguardia, 12-06-1952, pàg. 18.
  6. «Museu de la Ciència». Fundació La Caixa.
  7. «Asil - Amparo de Santa Lucia». Sites.