En la porta de l'eternitat

pintura a l'oli de Vincent van Gogh

Ancià apesarat (En la porta de l'eternitat) és una pintura a l'oli de Vincent van Gogh[1] realitzada el 1890 a Saint-Rémy de Provence basada en una litografia anterior.[2] La pintura fou acabada a principis de maig mentre es refeia d'una greu recaiguda en la seua salut mental dos mesos abans de la seua mort, la qual és generalment acceptada com a suïcidi.[3]

Infotaula d'obra artísticaEn la porta de l'eternitat
Van Gogh - Trauernder alter Mann.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorVincent van Gogh Modifica el valor a Wikidata
Creació1890
Gènereart de gènere Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida81 (alçària) × 65 (amplada) cm
Museu Kroller-Müller (Ede) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
Van Gogh and Britain, Tate Britain Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariKM 111.041 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Litografia originalModifica

La litografia es basava en un dibuix a llapis, Worn Out, una sèrie de dibuixos que feu al 1882 d'un ancià pensionista, Adrianus Jacobus Zuyderland, resident en una casa de beneficència local a La Haia, i en una reelaboració d'un dibuix i una aquarel·la de l'any anterior.[4] La inspiració de Worn Out fou l'obra de Hubert von Herkomer Diumenge a l'Hospital de Chelsea, una pintura molt popular sobre un vell que mor mentre és en un ofici religiós, i fou aclamada per la Royal Academy. L'últim ofici religiós, el veié Van Gogh al 1875 durant una estada a Anglaterra.[5][6][7][8] Van Gogh escrigué sobre l'obra:[9]

« "Hui i ahir vaig dibuixar dues figures d'un ancià amb els colzes sobre els genolls i el cap entre les mans. El vaig fer d'un Schuitemaker una vegada i sempre vaig conservar el dibuix, perquè volia fer-lo millor en una altra ocasió. Potser en faça una litografia. És bo de veure l'ancià treballador, amb el seu vestit apedaçat i la calba." »

El primer intent de litografia de Van Gogh, el feu dos dies després. Escrigué:[2][10]

« "Crec que un pintor té el deure de tractar d'incloure una idea en el seu treball. Estava tractantant de dir açò en aquesta impressió, però no puc dir-ho tan bellament, tan cridanerament com la realitat, de la qual açò és només un reflex tènue vist des d'un espill fosc, que em sembla una de les evidències més fortes de l'existència d'"alguna cosa dalt" en què Millet creia, és a dir, en l'existència d'un déu i una eternitat: la qualitat indescriptiblement commovedora que pot haver-hi en un ancià així, sense que en siga conscient potser, mentre seu silenciosament al cantó de la llar. Alhora, quelcom preciós, noble, que no pot ser destinat als cuc... Açò és lluny de la teologia — simplement, el cap d'un granger al llindar de l'eternitat." »

Set impressions de la litografia es coneixen, de les quals una està titulada En la porta de l'eternitat. El mateix tema apareix una altra volta en dos estudis del 1883 d'una dona seguda.[11]

GènesiModifica

 
Retrat del doctor Rey (F500, JH1659), oli sobre tela, 1889, Museu Puixkin.[12] A Rey li va desagradar el seu retrat.[13]

Vincent van Gogh va sofrir alguna forma de malaltia mental aguda durant els últims dos anys de vida. El diagnòstic oficial de l'hospital d'Arle en què Van Gogh ingressà la vespra de Nadal del 1888, després de l'incident en què es tallà una orella, fou "mania aguda amb deliri generalitzat".[14] El Dr. Fèlix Rey, un jove intern a l'hospital, també suggerí "un tipus d'epilèpsia" caracteritzada com a epilèpsia mental.[15]

No hi ha acord sobre una diagnòstic modern de la malaltia de Van Gogh. Els suggeriments inclouen epilèpsia i trastorn bipolar, possiblement exacerbat pel consum excessiu d'absenta i conyac, tabaquisme i malaltia venèria. Patia atacs de confusió i inconsciència seguits per períodes d'estupor i incoherència durant els quals era incapaç de pintar, dibuixar o escriure cartes.[16][17]

És en aquests dibuixos i pintures que Hulsker veu senyals inconfusibles del seu esfondrament mental, la qual cosa és rara en el seu treball.[18]

No és clar si En la porta de l'eternitat és una de les teles referides en la seua carta d'abril de 1890. Hulsker comenta que hauria estat notable que Van Gogh pogués haver copiat tan fidelment l'antiga litografia de memòria. La pintura, però, és clarament un retorn al passat, i tant el catàleg raonat de 1970 com Hulsker citen la pintura com fecit al maig de 1890 a Sant Romieg.[19][20]

Dècada de 1880Modifica

ReferènciesModifica

  1. «Treurende oude man ('At Eternity's Gate')». Arxivat de l'original el 28 de desembre de 2013. [Consulta: 13 juny 2012].
  2. 2,0 2,1 «To Theo van Gogh. The Hague, Sunday, 26 and Monday, 27 November 1882». Vincent van Gogh: The Letters. Museum Van Gogh.
  3. Hulsker, 1980, p. 444.
  4. «To Theo van Gogh. Etten, mid-September 1881». Vincent van Gogh: The Letters. Van Gogh Museum.
  5. von Herkomer, Hubert. «The Last Muster». Lady Lever Art Gallery. Arxivat de l'original el 23 d'abril de 2012.
  6. Korda, Andrea. «The Streets as Art Galleries: Hubert Herkomer, William Powell Frith, and the Artistic Advertisement». Nineteenth-Century Art Worldwide.
  7. Naifeh, 2011, p. 318.
  8. «Notes 233». Van Gogh: The Life. VanGoghBiography.com.
  9. «To Theo van Gogh. The Hague, Friday, 24 November 1882». Vincent van Gogh: The Letters. Van Gogh Museum.
  10. «Notes 341, 342». Van Gogh: The Life. VanGoghBiography.com.
  11. De La Faille, J. B.. Works of Vincent van Gogh : his paintings and drawings. [Place of publication not identified]: Alan Wofsy Fine Arts, 1970. ISBN 1-55660-811-X. 
  12. Brooks, D. «Portrait of Doctor Félix Rey» (en anglés). The Vincent van Gogh Gallery, endorsed by Van Gogh Museum, Amsterdam. David Brooks (self-published). [Consulta: 23 febrer 2011].
  13. Brooks, D. «Dr. Félix Rey, interviewed by Max Braumann (1928)». The Vincent van Gogh Gallery, endorsed by Van Gogh Museum, Amsterdam. David Brooks (self-published). [Consulta: 23 febrer 2011].
  14. «Concordance, lists, bibliography: Documentation» (en anglés). Vincent van Gogh: The Letters. Van Gogh Museum. [Consulta: 23 febrer 2012].
  15. Naifeh, 2011, p. 701,729,749.
  16. Hulsker, 1980, p. 390.
  17. Naifeh, 2011, p. 707,814-816.
  18. Hulsker, 1980, p. 442.
  19. The letters of Vincent van Gogh. Londres: Penguin Books, 1997. ISBN 0-14-044674-5. 
  20. Erickson, Kathleen Powers. At eternity's gate : the spiritual vision of Vincent Van Gogh. Grand Rapids, Mich.: W.B. Eerdmans, 1998. ISBN 0-8028-3856-1. 

BibliografiaModifica